L’actual secretari general del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Luis García Terán, ha assegurat que el servei d’intel·ligència espanyol volia “reclutar com a infiltrat” Abdelbaki Es Satty quan era a la presó el 2013 per una condemna de tràfic de drogues, perquè "tenia contactes indirectes" amb grups radicalitzats que anaven a lluitar a l'Iraq, però que després el van descartar perquè “no era fiable”, ni la seva informació era de valor per prevenir atemptats. Així ho ha explicat García Terán aquest dijous, en una nova sessió de la comissió d’investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017 al Congrés dels Diputats. I preguntat si el CNI pagava 500 euros al mes a Es Satty, com va publicar el diari ABC l’abril passat, ho ha negat rotundament: “Mai es va donar diners a Es Satty”. I ha assegurat que els pagaments del CNI “estan fiscalitzats fins a l’últim cèntim”, tot i que no ha volgut aclarir si surten dels fons reservats o d’altres comptes de l’Estat espanyol.
García Terán, nomenat el número 2 del CNI el desembre passat, també ha assegurat als diputats que “el centre no tenia cap coneixement previ” dels atemptats del 2017, com s’ha denunciat, davant les declaracions d'alguns polítics del govern espanyol del PP. També ha manifestat que després dels atemptats del 17A i en saber que Es Satty va morir a l’explosió d’Alcanar i que estava vinculat a la cèl·lula gihadista, “van ser els primers a donar informació als Mossos”. Es Satty va ser contractat com a imam de Ripoll a finals del 2016. En la seva intervenció inicial, l'expert ha advertit de les limitacions de donar informació, que l'obliga la llei que classifica en secret el funcionament CNI, però ha confessat que en els 32 anys que fa que és al CNI "ha hagut de parlar amb gihadistes, tot i que no ve de gust, per evitar atemptats, com tots els homes i dones del CNI".
Junts reclama més desclassificacions
A la comissió, la diputada de Junts Pilar Calvo ha denunciat que “el PSOE no té cap interès de desclassificar més documents dels sol·licitats” i ha preguntat a García Terán per la seva tasca en la Divisió de Contraterrorisme de Girona durant els atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017, i —segons algunes informacions— hauria tingut alguna informació de l’imam de Ripoll. El número 2 del CNI ha estat taxatiu: “No existeix ni ha existit mai la Divisió de Girona i no puc informar del que existeix”. I ha assegurat que no hi ha cap informe sobre les aportacions fetes per l'imam de Ripoll al CNI.
L’exdirector del CNI entre els anys 2009 i 2019, Félix Sanz Roldán, va admetre a la comissió del 17A, el novembre del 2024, que el centre va anar a veure Es Satty a la presó. Després, amb informació desclassificada, els diputats van descobrir que també se li va donar un número mòbil al qual trucar, "no un aparell mòbil", ha aclarit el secretari general del CNI, i ha afegit que hi ha “centenars” de persones que tenen aquest contacte amb el CNI.
Es Satty va enganyar a tothom?
García Terán ha negat que demanessin a una magistrada que denegués l’expulsió d’Es Satty al Marroc, a preguntes del diputat Jon Iñarritu, del grup EH Bildu, que és qui li ha preguntat si el servei d'intel·ligència espanyol tenia a sou l'imam de Ripoll.
Els diputats Francesc Marc-Álvaro (ERC) i Eloi Badia (Sumar) han insistit a preguntar-li què va fallar i si la conclusió és que Es Satty “va enganyar tothom”. La resposta del secretari general del CNI ha estat clara: “No som perfectes. I fins al desembre del 2014, que tenim contactes amb ell, no teníem cap indici ni informació que era una amenaça”. El número 2 del CNI també ha lloat i recordat l’explicació que va donar a la comissió David Sánchez Sala, expert en gihadisme i ex sotscap de la Comissaria General d’Informació (CGI) dels Mossos d’Esquadra, que l’imam Es Satty “no va radicalitzar els joves de Ripoll, sinó que va ser un catalitzador".
Tres raons per captar-lo
Davant el reclam que aclarís la relació del CNI amb Es Satty, García Terán ha detallat que el van voler contactar per tres raons: per saber si tenia contactes amb la cèl·lula radical de Vilanova i la Geltrú (operació Chacal), que va ser negativa; pel seu potencial com a font pels seus contactes a Castelló, que "no va ser fiable", i finalment se li va donar un número de telèfon davant la necessitat de tenir informació de prevenció d’atacs, tot i que ha assegurat que els contactes van acabar a finals del 2014.
La diputada de Junts li ha recordat, però, que al judici a l’Audiència Nacional pel 17A el responsable de la mesquita Belga va declarar que Es Satty els va dir que tenia contactes amb els serveis secrets espanyols. El número 2 del CNI ho ha negat i ha declarat: “És una incongruència. Ningú que estigui bé del cap diu que és font del CNI per seguretat”. I ha afegit que potser ho va dir perquè li reclamaven el full d’antecedents penals i no els donava perquè en tenia per tràfic de drogues. Per això, després va ser contractat a la mesquita de Ripoll, on no se'n demanaven fins després dels atemptats.
El número 2 del CNI ha admès que els atemptats de Barcelona i Cambrils van provocar “un canvi de paradigma” en les actuacions de prevenció i actuació, no només per als serveis secrets espanyols, "sinó també dels serveis europeus", tot i que ha alertat: “Ens enfrontem a una amenaça terrorista cada cop més complicada i difícil de controlar”.