La primera roda de premsa del nou govern espanyol va ser un homenatge involuntari al cèlebre article Vuelva usted mañana. El periodista Mariano José de Larra, sota el pseudònim de Fígaro, ironitzava sobre el caràcter procrastinador dels funcionaris espanyols. Va ser escrit i publicat l’any 1833, però sembla estar plenament vigent. Aquest dimarts, la nova portaveu Isabel Rodríguez esquivava totes les preguntes relacionades amb el conflicte català, escudant-se que tan sols feia vint-i-quatre hores que havia arribat al càrrec i no s’havia pogut informar. I també plantejava parlar de Catalunya “en altres termes”, en termes econòmics. Una compareixença molt simptomàtica de les intencions de Pedro Sánchez a Catalunya, un altre viratge.

El president espanyol ha remodelat el seu govern, com és públic i notori, amb fins a set cares noves i la sortida del gran guru Iván Redondo. Però també ha remodelat el seu missatge sobre el conflicte polític català, que no ha de ser una prioritat en plena recuperació econòmica que s’ha de capitalitzar electoralment el 2023. Les enquestes no somriuen de moment i fonts governamentals admeten que no volen que Catalunya sigui una llosa. Pedro Sánchez no vol sentir parlar de Catalunya. És el missatge que trasllada, tant amb les seves decisions com en cercles més íntims.

La mostra més evident és que tots els ministres que tenien alguna relació amb els indults als presos polítics han acabat fora. El cas més evident és el del titular de Justícia, Juan Carlos Campo, que ni tan sols estava convençut de la seva concessió i és qui n’ha acabat pagant el preu més alt. Però també la vicepresidenta Carmen Calvo, que coordinava les principals patates calentes de l’executiu. En el cas de Miquel Iceta, era lleig cessar-lo només sis mesos després. L’han enviat de Política Territorial a Cultura. El mateix primer secretari del PSC admetia la seva decepció en públic. Els socialistes catalans estan dolguts. El seu lloc l’ha ocupat justament la manxega Isabel Rodríguez, que en totes les seves aparicions públiques ha esquivat el conflicte polític català més enllà de referències genèriques i vagues al pacte i l’acord. Rodríguez va arribar a ser susanista quan Susana Díaz era algú.

L’aposta és per parlar menys del conflicte polític a canvi de diners, d’inversions. Ara al setembre, en paral·lel a la reactivació lenta de la taula de diàleg, s'iniciarà la negociació pels pressupostos de l'Estat. I també començaran a arribar els primers 9.000 milions d’euros de fons europeus de recuperació. D’aquí l’aposta per la catalana Raquel Sánchez, exalcaldessa de Gavà, com a ministra de Transports. Feia vint-i-cinc anys que no hi havia cap ministre català de Foment, des que Josep Borrell va deixar la cartera, que va ser el primer i únic català a assumir aquestes responsabilitats. Tan sols arribar al despatx, la primera decisió de Raquel Sánchez ja va ser almenys simptomàtica: la licitació de la duplicació de via entre Parets del Vallès i La Garriga (66 milions d’euros d’obra i 8,4 milions en subministraments) que millorarà l'R3 de Rodalies. Per aquí van els trets. A més a més, Raquel Sánchez és una persona propera a Salvador Illa. És una forma implícita d'assenyalar la porta de sortida a Miquel Iceta com a primer secretari.

Una altra peça en aquest puzle és l’elecció de l’exdiputat del PSC Francesc Vallès com a nou secretari d’Estat de Comunicació. Se’n va el periodista Miguel Ángel Oliver, que malgrat les crisis comunicatives de La Moncloa tenia un perfil més professional. Ara la comunicació de l’executiu central la dirigirà algú que és molt polític —ni tan sols té formació en comunicació o periodisme, sinó en dret— i que és català. Ha estat una aposta del nou cap de gabinet, Óscar López, també un home d’aparell. S’han acabat les figures independents. Vallès tindrà demà dilluns la seva primera reunió amb Pedro Sánchez a La Moncloa, prèvia al seu nomenament dimarts en Consell de Ministres.

Per davant hi ha la taula de diàleg, que es reunirà de nou la tercera setmana de setembre. Però ja fa temps que des de La Moncloa assumeixen que si això del diàleg ha de donar alguna mena de fruit —en són molt escèptics— serà a molt llarg termini. Abans que això es produeixi, hi ha una nova legislatura per davant, centrada en la recuperació econòmica i en la capitalització de la pluja de milions d'Europa. Aquesta legislatura culminarà el 2023, amb una triple convocatòria electoral: eleccions generals, eleccions autonòmiques i eleccions municipals. D'aquí l'aposta per un nou govern, que és més jove i femení, però també més municipal i més de partit. Per arribar-hi bé, caldrà evitar el conflicte polític i també el conflicte en general.

Desapareix la voluntat d'abordar el conflicte com un conflicte polític? Se substitueix la resposta política per la resposta clàssica dels trens i les pluges de milions (que no acaben d'arribar mai)? Només l'imprevisible Pedro Sánchez podrà donar resposta a aquests interrogants.