Resultat positiu. El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha confirmat, aquest dimecres, la identificació del cos de Cipriano Martos, inhumat en una fossa comuna del cementiri de Reus el setembre de 1973, després de morir torturat a mans de la Guàrdia Civil que li va fer ingerir àcid càustic. El 10 de gener passat, un equip arqueològic del Pla de Fosses va confirmar que, de les 41 persones exhumades, una era compatible tant amb les característiques físiques de Cipriano Martos (sexe, edat, dimensions, ferides) com amb les espacials de la fossa. Les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics per extreure’n mostres genètiques i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. Els resultats de les proves genètiques i antropològiques han ratificat que les restes es corresponen amb les de Cipriano Martos, segons Justícia.

El gener passat, Antonio Martos, germà de Cipriano, va assistir a les tasques d’exhumació de les despulles, acompanyat per una comitiva del Govern, encapçalada pel president Pere Aragone i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. Martos és una de la vintena persones exhumades identificades a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016. La família de Cipriano Martos ha manifestat la voluntat de portar les despulles de l'antifranquista a Loja, a Granada, on  són enterrats els seus pares. El seu germà va demanar, ara fa un mes, queel govern espanyol es fes càrrec del trasllat. Per ara no ha obtingut cap resposta.

El sindicalista torturat

Es recorda que Cipriano Martos Jiménez era un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 en un poble de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP (Front Revolucionat Antifeixista i Patriota).

La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973, després d’una acció política a Igualada, i el va portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost ‒com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, combinació d’àcid sulfúric i gasolina‒, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan). El 29 d’agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973, a les 22.15 hores, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada. Ara, mig segle després, ho podran fer.

Cipriano Martos PCE m l KAOSENLARED
Imatge de Cipriano Martos / Foto: KAOSENLARED

Les 887 fosses documentades

El Departament de Justícia detalla que a Catalunya hi ha 887 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 14.000 persones inhumades. En total, el Govern ha pogut recuperar les restes de 846 individus en 77 fosses d’arreu del país, 25 de les quals obertes durant el 2022.

Recentment, el Govern ha anunciat que doblarà el pressupost del contracte destinat a les intervencions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme fins a assolir un total de 4,5 milions d’euros, i durarà fins al 2026. En aquest sentit, el Departament de Justícia, Drets i Memòria fa una crida perquè la ciutadania inscrigui els familiars desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme al cens de persones desaparegudes i facilitin mostres d’ADN per incloure-les al Programa d’identificació genètica.