Dimarts al matí, l'equip d'arqueòlegs encarregat de l'exhumació de les restes de l'antifranquista Cipriano Martos va localitzar les restes del militant del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) al cementiri de Reus. Així ho ha confirmat aquest dimecres l'equip localitzat al cementiri de Reus amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Han explicat que les restes òssies trobades s'ha comprovat que són compatibles amb les descripcions i característiques físiques de Martos. La troballa es va fer ahir, dimarts, després d'un mes des de l'inici de les obres, i ara es procedirà a fer les comprovacions creuant les mostres d'ADN amb altres familiars per acabar de certificar-ne la identitat. Pere Aragonès ha fet l'anunci aquest dimecres des del mateix cementiri de Reus. El cap de l'executiu ha assegurat que amb aquesta acció es "referma el compromís" del Govern amb les víctimes del franquisme. Martos va ser assassinat el 1973 per la Guàrdia Civil, enverinat, i va ser enterrat en una fossa comuna de la capital del Baix Camp.
Els antropòlegs i arqueòlegs encarregats de les tasques d'exhumació han exhumat 41 cossos de la fossa comuna número 11 del cementiri de Reus. I entre les restes òssies que han localitzat, hi ha les que serien compatibles amb les de Martos. Segons han explicat els responsables de l'actuació, el cos coincideix amb el perfil biològic de la víctima: un jove menor de 30 anys (Martos en tenia 30 quan el van enverinar). A més, les despulles corresponen amb les d'un cos al qual se li ha fet una autòpsia com la que se li va practicar a Martos. Així mateix, el cos trobat té una lesió a l'espatlla com la que va patir l'antifeixista. Per trobar-lo, s'han excavat cinc nivells de la fossa, a cinc metres de profunditat. Davant d'aquests fets, la consellera ha enviat un missatge de "prudència" i a la vegada "d'esperança", a l'espera de les proves d'ADN que validin aquestes verificacions fetes pels investigadors que han excavat la fossa.
El president Aragonès ha qualificat la troballa com un gran pas per "restituir la dignitat de Martos" i de la seva família, i també ha assegurat que és "un pas més" cap a la "reparació històrica" de la seva memòria. Aragonès ha recordat que l'activista va ser tractat "de manera totalment inhumana" i enterrat "de manera indigna". De fet, el seu germà, Antonio Martos, també present a l'acte, ha lamentat que els seus pares no van viure "mai tranquils" després de l'assassinat. Les obres s'han fet amb els principis de "veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició", ha subratllat el cap de l'executiu. Alhora, Aragonès ha afirmat que encara queda feina per fer en matèria de recuperació de la memòria històrica, i que és un "deure que tenim com a país".
La família el vol enterrar a Granada, la seva terra natal
La família de Cipriano Martos ha manifestat la voluntat de retornar les despulles de l'antifranquista a Loja, a Granada, on hi ha enterrats els seus pares. El seu germà va demanar, ara fa un mes, que l'Estat es fes càrrec del trasllat. Preguntada per aquesta qüestió, la conselleria no ha donat cap resposta sobre el posicionament de l'executiu, i encara no se sap si finalment els familiars del sindicalista andalús mort l'any 1973 el podran enterrar a Loja.
Qui va ser Cipriano Martos?
Cipriano Martos va ser un obrer i sindicalista andalús que va ser detingut per la Guàrdia Civil a Reus poc abans de complir els 31 anys. Martos era membre del Partit Comunista Espanyol (marxista-leninista) i el van acusar, juntament amb altres detinguts, de pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), d'haver repartit propaganda il·legal i d'haver fet pintades a Igualada. Va ser traslladat a la caserna de Reus, on va passar per interrogatoris i tortures fins que, després de dos interrogatoris sense revelar dades de ningú, el 27 d'agost la Guàrdia Civil va optar per la solució més dràstica per fer-lo parlar: donar-li el que s'anomena "el licor de la veritat". Li van fer ingerir una corrosiva combinació d'àcid sulfúric i gasolina semblant al còctel Molotov. El mateix dia i en un estat gravíssim, Martos va ser traslladat per la Guàrdia Civil a l'Hospital de Sant Joan de Reus, on el van atendre diversos metges. Una mica recuperat, el 29 d'agost el van presentar davant del jutge, que no va poder prendre-li declaració per la gravetat de les lesions que presentava. El 17 de setembre de 1973, 19 dies després i amb l'aparell digestiu destruït, va morir per hemorràgia interna, segons la partida de defunció, entre terribles patiments.