Prescrita. És el que ha acordat l’Audiència Nacional de la condemna de tres anys de presó que el Tribunal Suprem,  de forma irregular, va imposar a Olga Álvarez per un delicte contra les institucions de l’Estat en la protesta anomenada Aturem el Parlament, el 2011. L’Audiència Nacional va aturar l’execució de la condemna en haver demanat l’indult al govern espanyol, tant del PP com del PSOE. Com que no obtenia resposta, i en superar-se els cinc anys que fixa la llei  per la prescripció de condemnes inferiors, el tribunal, amb l’aprovació del fiscal, acorda la prescripció, que va sol·licitar l’advocat d’Olga, el penalista Benet Salellas.

En el cas de l’Olga, la resolució de l’Audiència Nacional, coneguda avui, és del 18 de novembre passat, i un a un el tribunal ha ratificat la prescripció als altres set condemnats: José, Àngela, Ciro, Rubén, Carlos, José Maria i Jordi. El juny passat, el ple del Tribunal Constitucional (TC), dividit, va confirmar les condemnes de tres anys de presó als vuit condemnats pel setge al Parlament. El ponent, el magistrat  conservador Antonio Narváez, va ser partidari de ratificar la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar a tres anys de presó, mentre altres tres magistrats van considerar el càstig "desproporcionat".

Els vuit joves, a més, han esquivat pels pèls l’aplicació d’una reforma dictada pel Tribunal Constitucional, que fixa que la suspensió de l’execució d’una condemna, mentre es tramita un indult o un recurs d’empara, no permet continuar el còmput de compliment. En el cas dels condemnats pel setge del Parlament, la suspensió del seu càstig va ser abans d’aquest canvi normatiu, i, per tant, no se'ls pot aplicar, raona el tribunal. És a dir, que mentre esperaven una resposta del govern espanyol, el temps per a la prescripció anava corrent. Fins a superar el límit de 5 anys, ja que van ser condemnats en sentencia ferma el 17 de març de 2015.

Marchena

La condemna dels joves d’Aturem el Parlament  va ser polèmica. L’Audiència Nacional els va absoldre a tots. El magistrat Ramon Sáez Valcarcel, que era el ponent del tribunal, va indicar que s’havien produït situacions greus contra alguns diputats, però no s’havia acreditat el delicte en els acusats. El Tribunal Suprem, amb el magistrat Manuel Marchena, els va condemnar de forma irregular, ja que no va fer una vista amb els afectats per revisar l’absolució (com fixa el TEDH i com es va condemnar Espanya en el cas Atutxa). El Suprem els va imposar tres anys de presó per “la intimidació ambiental” creada, concepte no jurídic que el jutge Llarena  va copiar el 2019 per fer empresonar els líders independentistes fent imaginari una ambient de suposada violència.

En el procediment, els familiars dels joves també van criticar el posicionament del govern de Mas per mantenir l’acusació als joves, tot i que després, la Mesa del Parlament es van mostrar a favor dels indults. Les mobilitzacions van ser contra l'aprovació del pressupost de la Generalitat que incloïa importants retallades en salut i educació.