Compromís ha presentat aquest dimecres un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió de la Mesa del Congrés de rebutjar la tramitació d'una proposició de llei que va registrar al juliol per a incrementar la transparència de la Casa del Rei. Compromís demana que la Cambra Baixa pugui fiscalitzar els comptes de Zarzuela i que tant el Rei com els membres de la família real hagin de fer una declaració de béns i una altra d'activitats com s'obliga a diputats i senadors.

La coalició valenciana va decidir presentar aquesta proposició de llei després del "escàndol" que en la seva opinió van suposar les revelacions de Corinna Zu Sayn Wittgenstein sobre el que consideren "presumptes activitats de corrupció i blanqueig de capitals" del rei emèrit Joan Carles I.

La Mesa del Congrés, amb els vots de PP, PSOE i Ciutadans, va vetar la seva tramitació acollint-se a la seva doctrina tradicional que la Constitució, en els seus articles 56 i 65, protegeix la inviolabilitat del Rei i reconeix l'autonomia del Monarca per a gestionar el pressupost, a més de recordar que la Corona no és objecte de control parlamentari. Compromís va recórrer i, en mantenir-se en la seva postura l'òrgan de govern de la Cambra, ara el tema s'eleva al TC.

El recurs d'empara ha estat presentat a la seu del Constitucional pels quatre diputats de Compromís, adscrits al Grup Mixt del Congrés: Joan Baldoví, Ignasi Candela, Marta Sorlí i Enric Bataller, qui ha remarcat davant els periodistes que la Mesa del Congrés no pot interferir en la capacitat dels diputats per a presentar iniciatives.

La proposició de llei de Compromís planteja desenvolupar l'article 65.1 de la Constitució, que estableix que el Rei "distribueix lliurement" l'assignació que tots els anys rep via Pressupostos Generals de l'Estat per a "el manteniment de la seva família i casa".

Aquest article s'esgrimeix habitualment per a defensar que els comptes de la Casa Real no poden ser fiscalitzats, però a Compromís refuten aquesta tesi al·legant que, encara que el Rei distribueix aquesta quantia total com consideri, això no implica que aquest repartiment no pugui ser objecte d'anàlisi per part del Congrés. I, partint d'aquesta base, la seva llei obre la porta a aquesta fiscalització parlamentària.