En ple estira-i-arronsa per fer possible una investidura a distància del president Carles Puigdemont, exiliat a Berlín, molts han recordat un important precedent d'una situació semblant al Parlament de Catalunya: Lluís Companys.

Després del triomf de les esquerres a les eleccions generals del 16 de febrer de 1936, un decret llei d’Azaña concedia l’amnistia als processats pel Sis d’Octubre. Un altre decret llei restablia el normal funcionament del Parlament, que havia estat suspès per la llei del 2 de gener de 1935.

Pocs dies després, el president de la cambra, Joan Casanovas, va convocar els diputats pel 29 de febrer en un ple en què es va ratificar la presidència de Companys sense la seva presència. Va ser votat per unanimitat com a president de la Generalitat, a excepció de la Lliga, que es va abstenir. 

El president havia estat alliberat uns dies abans de la presó del Puerto de Santamaría, però no va arribar a Barcelona fins el dia 1 de març, ja investit president legítim. En arribar a la capital catalana, va ser rebut i aclamat per 700.000 persones.

A banda de la investidura a distància, aquell ple també va comptar amb vots a través de telegrama dels diputats que tampoc havien pogut assistir a la sessió. Concretament, van utilitzar aquest tipus de vot sis diputats que van ratificar Companys: Lluhí, Gassol, Comorera, Barrera, Mesires i Tauler.

A continuació, el diari de sessions que explica com es va desenvolupar la ratificació a distància de Companys:

 

La premsa del moment també va fer-se ressò del fet: