Mentre el govern espanyol segueix sense donar respostes a l'altura de la gravetat ​dels fets de l'espionatge a líders independentistes, al Parlament comença a caminar la comissió que investigarà el CatalanGate. La proposta de resolució per la creació la van registrar tot just fa una setmana de manera conjunta els partits independentistes i els Comuns, i aquest dimarts la Mesa l'ha admès a tràmit. La creació no haurà de passar per Ple, ja que l'article 67.3 del Parlament estableix que es pot crear una comissió d'investigació si és demanada per una tercera part dels diputats o per tres grups parlamentaris, fet que es dona en aquest cas. Així doncs, serà creada de forma automàtica i ara el proper pas serà decidir qui presideix i lidera la comissió, i quants diputats de cada grup la conformen.

Aquesta iniciativa neix després que al Congrés dels Diputats s'hagin torpedinat intents de fer comissions d'investigació sobre aquesta qüestió i s'estiguin limitant les explicacions a una comissió a porta tancada. Així doncs, ERC, Junts, CUP i Comuns es van posar d'acord la setmana passada per impulsar aquesta iniciativa, presentada com proposta de resolució, i amb l'oposició del PSC. Tan bon punt ho van registrar, les quatre formacions van compartir un comunitat en què van explicar i justificar la decisió: "Ja que el Congrés, amb els vots del PP i del PSOE, Vox i Cs, ha vetat la comissió d’investigació sobre espionatge, els quatre grups parlamentaris consideren que el Parlament de Catalunya no pot quedar impassible davant la gravetat dels fets, que atempten directament contra drets fonamentals. Per això, defensen l’obligació de protegir els representants polítics i els ciutadans, que de manera indirecta, també se’ls ha espiat i, per tant, se’ls hi ha vulnerat el dret a la intimitat i secret de les comunicacions, entre altres drets".

La comissió d'investigació tindrà com a objectiu conèixer els detalls d’aquestes intromissions per part de l’Estat a través del CNI o altres organismes públics. A més, buscarà esclarir els detalls de les estructures orgàniques i tècniques adscrites als ministeris de Defensa, Interior, Exteriors, Presidència, Vicepresidència econòmica i Justícia del Govern de l’Estat Espanyol que hagin participat, de forma directa o indirecta, en la monitorització i control dels afectats i aclarir-ne l’abast temporal. I no només això, sinó que intentarà determinar els comandaments que han pres les decisions i la seva motivació. Per tal d'aclarir el cas, la comissió també té la intenció de desvetllar els processos de contractació o si ha existit tutela judicial, així com conèixer les tasques d’investigació o altres accions que impulsa el Parlament Europeu. 

Un any de durada amb compareixences de relleu

Pel que fa a les formalitats, aquest òrgan podrà dur a terme les accions legislatives i judicials pertinents a la vista de les conclusions, i exigir, pel cas que se’n derivin, les responsabilitats polítiques, penals o civils pertinents, quelcom que els independentistes i els Comuns ja han reclamat en nombroses ocasions aquestes setmanes. La comissió tindrà un any de vigència, redactarà un informe final i elaborarà un dictamen que serà oportunament debatut pel Ple del Parlament. A més, estarà integrada per dos membres de cada grup parlamentari i es preveu la possibilitat que hi assisteixin tècnics, responsables polítics, funcionaris públics i alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat, especialistes, membres d’entitats i altres persones representants que es pugui considerar d’interès i que puguin aportar informació rellevant per a la investigació. Aquestes són les intencions de la comissió, tot i que fonts dels grups impulsors reconeixen que toparan amb diversos problemes i impediments en aquesta investigació, ja que amb tota probabilitat diversos representants de l'estat espanyol no voldran comparèixer per donar explicacions.