La Comissió de la Dignitat ha presentat un recurs contenciós administratiu a l’Audiència Nacional per reclamar el retorn definitiu dels documents de Salamanca pendents. La petició, presentada per l'advocat Josep Cruanyes, demana la transferència de la documentació a la Generalitat de la Comissaria d’Ordre Públic de Catalunya, la de la maçoneria catalana -l'última de particulars i entitats privades que queda pendent-, la de justícia - una competència de la Generalitat republicana que inclou, per exemple, indults signats per Companys- i la dels 47 ajuntaments catalans.
El 5% de la documentació
De fet, aquesta documentació es tracta del 5% que encara resta per entregar, després que el 95% restant s'hagi entregat en els últims anys gràcies a la lluita, en gran part, de la Comissió de la Dignitat. En la mateixa demanda també s'insta la Generalitat a comparèixer de la Generalitat com a part interessada en la comissió mixta amb el Ministeri de Cultura.
Des de la Comissió de la Dignitat s'espera que el Govern reclami també la documentació de diversos departaments del govern català del període republicà requisat per les tropes franquistes el 1939 i localitzats a l’Arxiu de l’Exèrcit d’Àvila. El juny passat, l'entitat va presentar un requisit d’inactivitat que el Ministeri de Cultura tenia tres mesos per respondre. Superat el període i sense haver rebut resposta, la Comissió ha presentat un recurs contenciós administratiu al departament que capitaneja Miquel Iceta.
Critiquen a Iceta per "poc sensible"
El text reclama el compliment de la transferència de documentació a la Generalitat en compliment de la llei de retorn 21/2005 pel que fa a la Documentació de la Comissaria d’Ordre Públic de Catalunya, que una sentència de l’Audiència Nacional del 2008 i del Suprem de 9 del 2010 van establir que havia de ser transferida. En un comunicat, la Comissió de la Dignitat lamenten que Iceta sigui "tan poc sensible" a l'hora de completar la restitució "d’una injustícia reconeguda per una llei". "Fa 83 anys que l’estat amb la seva actitud obstructiva manté la impunitat. El govern espanyol té el deure de reparar-les retornant-los la documentació que els va requisar el 1939 per la força de les armes", conclou l'entitat en una nota.
Els Papers de Salamanca
Els coneguts popularment com a 'Papers de Salamanca' són tota la documentació de les administracions i organitzacions públiques i privades catalanes que els revoltats van espoliar en el seu avenç sobre Catalunya durant la Guerra Civil, en 1939, i que es van portar a la caserna general de Franco a Salamanca per ser avaluats. A partir de 1979 estarien a càrrec de l'Arxiu Històric Nacional espanyol; i, des de 1999, a l'Arxiu General de la Guerra Civil, també a Salamanca.
Des de la Transició i durant dècades existia la reivindicació per retornar aquests documents, i el punt àlgid del conflicte va ser durant el primer govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2008). El 2005 es va aprovar la llei L21/2005 per executar el retorn dels documents. El 2013, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'inconstitucionalitat que va plantejar la Junta de Castella i Lleó, governada pel PP, contra la llei pel retorn dels papers. També ho va intentar denunciar l'Ajuntament de Salamanca davant l'Audiència Nacional, però el tribunal no ho va admetre a tràmit.