Set anys han hagut de passar per veure una nova reunió de la comissió Bilateral Estat-Generalitat. Set anys en els quals l’avenç del procés sobiranista i la resposta repressiva desfermada pel govern del popular Mariano Rajoy han dinamitat les relacions Catalunya-Espanya. El canvi a la Moncloa, amb l'arribada de Pedro Sánchez gràcies al suport d'ERC i el PDeCAT a la moció de censura ha servit per reactivar el diàleg. Però de la cimera d’aquest dimecres, que estarà liderada pel conseller Ernest Maragall i la ministra Meritxell Batet i que tindrà lloc al Palau de la Generalitat, no s’espera que en surtin grans acords. Això sí, serà una mostra de la distensió entre els governs de Sánchez i Quim Torra després de la primera reunió que van celebrar a la Moncloa els dos presidents i abans de la següent que es preveu a la tardor.
Les posicions entre els dos executius, però, arriben a la reunió molt allunyades. El Govern ha aconseguit que Madrid fes un pas i acceptés parlar d’autodeterminació i de la situació dels presos i els exiliats durant la reunió. De fet, és el punt sisè de l’ordre del dia. Ara bé, a hores d’ara, no sembla que hi pugui haver gaire entesa. El govern de Pedro Sánchez manté la posició que el dret a l’autodeterminació no està reconegut en la Constitució i que la situació de presos i exiliats està judicialitzada i, per tant, fora del seu abast. El Govern, però, s’encarrega de recordar una vegada i una altra que la Fiscalia depèn de l’executiu espanyol i que podrien retirar els càrrecs contra el Govern de Carles Puigdemont i la resta de processats.
Per la seva banda, el govern de Sánchez ha inclòs un altre punt a l'ordre del dia, el seté, sobre les "la participació de la Generalitat en els òrgans multilaterals de cooperació i coordinació", com el Consell de Política Fiscal i Financera. Unes reunions en les quals Catalunya ha declinat participar en els darrers temps en considerar que els catalans es mereixen una relació bilateral amb Madrid i no multilateral, és a dir, també amb la resta de comunitats autònomes. Sánchez vol que Catalunya hi sigui present.
Aquests dos punts, dels tretze que tindrà la reunió, només acceptaran consideracions de la part proposant -la Generalitat i l'Estat respectivament- i no hi haurà negociació, com si que es farà amb la resta de punts.
El Govern dona marge a Sánchez
Tot i les diferències, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha rebaixat les expectatives de la reunió assegurant que no n’esperen cap acord concret i ha donat un cert marge a Sánchez per passar del “diàleg a la negociació”. Segons Artadi, la trobada d’aquest dimecres ha de servir per prioritzar temes, establir grups de treball i calendaritzar-ho tot plegat de cara a una nova reunió, que se celebraria a Madrid a la tardor. Seria aleshores, doncs, quan caldria "materialitzar" els acords.
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts, Artadi va demanar "un punt de paciència" per resoldre el conflicte, tot i deixar clar que el temps no és “infinit” i que el Govern de Quim Torra no pensa renunciar a l’autodeterminació. “El dret d’autodeterminació és de tots els ciutadans de Catalunya i nosaltres no hi podem renunciar”, va remarcar.
Per part del Govern espanyol, la vicepresidenta Carmen Calvo ha posat en valor que la trobada ofereix una imatge de “normalitat”. “Estem davant d'un fet normal que s'havia convertit en anormal, i ho hem de valorar”, ha defensat, tot afegint que vol que reunions d'aquest tipus siguin habituals i que la “normalitat democràtica sigui la norma de comportament constant amb tots els governs autonòmics, inclòs Catalunya”.
Darrera reunió: l’any 2011
La Comissió bilateral Estat-Generalitat es va reunir per últim cop el 19 de juliol del 2011, quan encara governava el socialista José Luís Rodríguez Zapatero i pocs mesos abans que Mariano Rajoy accedís a la presidència del Govern espanyol. Era l'avantsala del procés sobiranista, que deterioraria cada cop més les relacions entre els governs català i espanyol. La comissió havia de servir per discutir el desplegament de l’Estatut i tenia com a principals objectius negociar els traspassos i la resolució de conflictes competencials entre les dues administracions. El mateix Estatut establia que l’òrgan es reunís com a mínim dues vegades l’any i sempre que ho demanin les dues parts. Ara bé, des de 2007, any en què va començar a funcionar, només s’ha convocat vuit vegades, i des del 2011 a l’actualitat: cap.
Set anys després, Sánchez es proposa recuperar aquest òrgan com un dels marcs per reprendre les negociacions amb la Generalitat. L’enrocament de les posicions, però, pel que fa als presos i als exiliats -començant pel president Carles Puigdemont, que ha advertit al líder del PSOE que se li acaba el temps de "gràcia"- i l’autodeterminació, no li auguren un camí massa fàcil ni fructífer. Pel govern de Sánchez la unitat d’Espanya és una línia vermella i pel de Quim Torra és bàsic no deixar morir l’1-O.
Maragall i Batet lideraran la reunió
La delegació catalana de la reunió estarà encapçalada pel conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, i també comptarà amb la participació del vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, la secretària d'Acció Exterior, Mercè Salvat o el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, entre d'altres.
Per part del govern espanyol, la comitiva estarà liderada per la ministra Meritxell Batet, i comptarà també amb els secretaris d'Estat de Política Territorial, Ignacio Sánchez, d'Hisenda, Inés María Bardón, d'Infraestructures, Pedro Saura, i de Relacions amb les Corts, José Antonio Montilla. A més, també hi haurà la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i el secretari de la representació de l'Estat espanyol, José María Pérez.
Retirada de recursos del TC
L'ordre del dia consta de 13 punts i els dos més polèmics -la situació política i la multilatralitat, que han estat inclosos a petició de la Generalitat i Govern espanyol, respectivament- seran exposats per la part proponent, però no hi haurà negociació. Els punts sobre els quals sí que hi haurà debat són els relatius a l'informe sobre la situació dels traspassos de funcions i serveis pendents de formalitzar i l'anàlisi i intercanvi d'informació sobre la conflictivitat competencial plantejada davant el Tribunal Constitucional.
En aquest darrer punt, el Govern de la Generalitat sí que preveu que hi hagi "recorregut per avançar" en la trobada. De fet, en les reunions que ja han fet els consellers amb els ministres del camp corresponent ja hi ha hagut compromisos en aquest sentit. La setmana passada el ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, es va reunir amb la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, i ja li va assegurar que valoraria la retirada del recurs al TC sobre la llei catalana de comerç.
Finançament, infraestructures i educació
Fora de l'ordre del dia oficial, i com a punt previ, hi figura també la presentació de la reunió i dels nous membres de la representació de l'Estat i de la Generalitat en aquesta Comissió Bilateral Generalitat-Estat. A més, es procedirà a la lectura i aprovació, si escau, de l'acta de la vuitena reunió, celebrada el 19 de juliol del 2011, i es veurà un informe presentat per la secretaria permanent.
De la mateixa manera, s'estudiarà un altre document sobre les relacions de col·laboració entre l'Administració General de l'Estat i la Generalitat catalana i s'intercanviarà informació sobre assumptes pendents en l'àmbit de compromisos econòmics i qüestions fiscals. Un altre punt és el referent a l'intercanvi d'informació sobre inversió en infraestructures, transport i compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, relatiu a invertir en territori català una quantitat proporcional al que s'aporta al PIB estatal.
Parlaran també de l'aplicació de la legislació catalana i espanyola en l'àmbit educatiu i lingüístic; de l'acció exterior de la Generalitat, i de mesures per reactivar els òrgans bilaterals de cooperació.