Els consellers a l'exili Toni Comín i Lluís Puig defensen que ara tenen proves "més contundents" perquè la justícia belga tombi la nova euroordre contra ells. Després que el jutge Pablo Llarena hagi emès noves euroordres contra Comín, Puig i la consellera Clara Ponsatí, també a l'exili, els dos consellers són "optimistes" respecte a la possibilitat que la justícia belga tombi l'euroordre.

 "La nostra defensa ja era molt sòlida, però ara ho és encara més", subratlla Comín en declaracions a l'ACN. Per la seva banda, la consellera Meritxell Serret, ara delegada del Govern a Brussel·les, l'única contra la qual de moment no s'ha emès una nova euroordre, no descarta que sigui reclamada en el futur i resta a l'espera que es "concreti" la seva situació jurídica.

"L'entomem amb la fermesa i fortalesa que durant aquests dos anys hem pogut recollir més proves i demostracions que (a Espanya) no existeix la separació de poders i per tant, això no es pot parlar que sigui una democràcia", diu Puig, i també que per a ell, la nova euroordre és una "vergonya jurídica i política a nivell internacional".

En la mateixa línia, Comín, té la "convicció" que "en qualsevol Estat democràtic entendran que aquests fets no només no constitueixen un delicte de sedició, sinó que són l'exercici d'uns drets fonamentals". És per aquest motiu que diu afrontar l'euroordre "amb tota la tranquil·litat del món" perquè creu que "cap altra democràcia europea és capaç de seguir la corrent" a Espanya.

Malgrat "l'optimisme", per Puig, però, el procés també s'ha d'entomar amb la "serietat" i "el respecte que mereixen les institucions jurídiques de veritat". Les euroordres contra els consellers arriben després que Llarena emetés la de el president Carles Puigdemont el 14 d'octubre, el mateix dia que es va fer pública la sentència del Suprem contra els líders polítics i socials independentistes.

Quines són les línies de defensa?

Puig i Comín defensaran davant la justícia belga que s'han vulnerat drets fonamentals, com per exemple el de la presumpció d'innocència, des del principi del procés. Segons han explicat, també al·legaran la manca de "garanties per a un judici just" i que a Espanya hi ha "manca de separació de poders" i "ingerència de l'executiu sobre el judicial".

"Ens estan dient que som culpables abans d'anar-hi i, si no tenim un judici just a Espanya, val més que tinguem un judici just a Europa", diu Puig, que assegura tenir moltes declaracions de representants de l'estat, entre els quals hi ha Felip VI o presidents del govern, que mostren la "manca de separació de poders" a Espanya. "Esperem que no retirin l'eruoordre dos dies abans de la decisió del jutge belga", apunta Comín.

Fracàs de les anteriors euroordres

El tribunal de primera instància belga va rebutjar el 2018 la segona euroordre contra Comín, Puig i Serret per un error de forma, mentre que la justícia d'Escòcia no es va arribar a pronunciar al respecte en el cas de Ponsatí. Llarena va retirar la petició d'extradició contra tots els exiliats després que la justícia alemanya es negués a extradir el president Carles Puigdemont per rebel·lió.