L'eurodiputat de Junts i Lliures per Europa, Toni Comín, ha reclamat durant la seva intervenció al Parlament Europeu en el marc del debat sobre l'estat de la UE que el club comunitari "segueixi amb interès" la negociació amb l'Estat espanyol. L'exconseller a l'exili s'ha dirigit a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per assenyalar que l'Estat "s'apropa probablement a la negociació política més transcendent i decisiva" que ha viscut des de la Transició i ha afegit que d'aquesta en "depèn l'estabilitat" d'Europa. En aquesta línia, ha destacat que "només si l'Estat espanyol és capaç de trobar una solució al seu conflicte amb Catalunya basada en els drets humans, la democràcia i els principis del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, és a dir, el dret a l'autodeterminació", la solució serà "sòlida i durable".
Davant la rellevància d'aquesta negociació que pugui permetre una investidura de Pedro Sánchez, Comín ha apuntat que des de Junts sostenen que la Comissió Europea "farà bé de seguir amb interès" aquestes eventuals reunions i converses, que seran claus "no només per a Catalunya, sinó també per a la UE i el mateix Estat espanyol", sempre que es faci des d'una actitud "responsable i constructiva". De fet, ja des de l'inici de la intervenció al faristol de l'Eurocambra, Toni Comín ha volgut subratllar que el futur del club comunitari està "indissolublement unit al futur dels seus estats membres".
L'equiparació de la importància de la negociació de la Transició amb l'actual
En el seu discurs, l'exconseller exiliat ha recordat que l'any 1978 l'Estat va viure una "negociació política crucial" que va permetre el pas de la dictadura a la democràcia i va obrir camí per a la incorporació d'Espanya a la Unió Europea pocs anys després (concretament, l'any 1986). Des d'aquest prisma, Comín ha defensat que aleshores la UE "va entendre" que la negociació de la qual va sorgir el règim del 1978 va ser "determinant" no només per a l'Estat, sinó per a Europa, el seu "futur" i la seva "estabilitat". En aquest context, l'eurodiputat ha indicat que el panorama postelectoral que hi ha a l'Estat, que ha deixat la clau de la investidura en mans de Junts per Catalunya, anticipa un escenari d'una eventual negociació que es pot convertir en la més "transcendent i decisiva" des de la Transició perquè també està en joc l'estabilitat de la UE. El passat dimarts, el president a l'exili, Carles Puigdemont, ja va traçar les condicions que poden permetre un "acord històric inèdit" per a Catalunya des del 1714 que alhora desemboqui en el desbloqueig d'una hipotètica investidura de Pedro Sánchez. Les claus transiten pel reconeixement de la legitimitat de l'independentisme, l'amnistia, l'establiment d'un mecanisme de control i verificació dels acords i que els límits de la negociació siguin els tractats internacionals.