Quan tot just han passat 24 hores des que la comissió de justícia va donar llum verda al redactat de la llei d’amnistia, pactada pel PSOE, Junts i ERC, l’ofensiva per intentar torpedinar l’aplicació de la llei ja ha començat. El govern andalús serà el primer a presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la proposició de la llei d’amnistia que s’ha registrat al Congrés dels Diputats; un recurs que ja està “preparant el gabinet jurídic” de la Junta, segons ha confirmat Ramón Fernández-Pacheco, portaveu de l’executiu autonòmic i conseller de Sostenibilitat. L’objectiu del recurs és que “tots els territoris d’Espanya tinguin igualtat de condicions”.
"Un dia molt trist per a la democràcia"
Ramón Fernández -Pacheco ha assegurat que "farem el que hàgim de fer per defensar l'interès general d'Andalusia, que passa també perquè tots els territoris tinguem igualtat de condicions". En declaracions als periodistes a Almeria, on ha presidit l'acte de lectura del manifest institucional del 8-M, Fernández-Pacheco ha assegurat que aquest dijous va ser "un dia molt trist per a la democràcia", en referència a l’aprovació per part de la comissió de justícia del text de la llei, després de la incorporació de les esmenes pactades entre els socialistes i els partits independentistes. "Pedro Sánchez amnistiarà delinqüents, corruptes i polítics que malversaran fons públics només perquè necessita els seus vots, no perquè això contribueixi a una millor convivència a Catalunya o a la resta d'Espanya", ha recalcat el portaveu andalús, que no creu que això sigui "sa en termes democràtics" i ha remarcat que el president actua "únicament pel seu interès particular".
Una decisió d'“importància històrica”
Segons ha dit Fernández-Pacheco, “aquesta llei d'amnistia no representa més que la necessitat que té Pedro Sánchez de disposar dels set vots de Junts per continuar mantenint-se a la Moncloa", i considera que la decisió té "una importància desgraciadament històrica". Segons el conseller del Partit Popular, és "probable" que al llarg dels dies vinents Sánchez digui que l'autodeterminació no es farà mai a Espanya i que és una línia vermella que ell mai no trencaria: "Exactament, el que ens va dir que passaria amb l'amnistia abans de les eleccions", ha recordat. Fernández-Pacheco no ha passat per alt que el partit independentista "ja ha amenaçat que el seu repte a l'Estat no s'acaba aquí", en "començar a parlar d'autodeterminació" de cara a la negociació dels pressupostos. El conseller andalús ha insistit a dir que el líder de l'Executiu "no té cap mena de credibilitat", ja que "ha institucionalitzat la desigualtat entre territoris mitjançant una llei que mai no s'hauria ni tan sols de plantejar".
Espadas (PSOE) demana “generositat” als independentistes
Per contra, el secretari general del PSOE d’Andalusia, Juan Espadas, ha defensat la llei d’amnistia per als encausats pel procés, però també ha fet un crida i ha demanat als partits independentistes que "s'esforcin" i tinguin "generositat" per fer entendre a la societat espanyola que aquesta iniciativa del Govern de Pedro Sánchez és "positiva" i "necessària". “Que entenguin que aquesta generositat, que es convertirà en una majoria parlamentària al Congrés la setmana que ve, que donarà llum verda a aquesta proposició de llei d'amnistia, també s'hauria de correspondre amb el reconeixement per part d'aquestes forces polítiques del que significa aquest pas", de "l'important que és que la societat espanyola comprengui que això es fa per l'interès general d'Espanya". En aquest sentit, Espadas demana a Junts i ERC que "siguin copartícips també a l'hora d'explicar, des de la pedagogia política, la importància de fer-ho, i que tots reconeguem que arriba el moment de conciliar l'interès perquè sortim tots i totes endavant al nostre país". El també portaveu del Grup Socialista al Senat, segons informa Diario de Sevilla, ha argumentat que la proposició de llei d'amnistia és "una decisió d'un partit i un Govern valent que vol que girem full d'una situació de conflicte social" i "polític" que "sens dubte ha afectat greument el nostre país" i Catalunya en particular”.