Betanzos és un indret especial. Hi ha un estudi que assegura que és una “ciutat màgica” que “calca” els resultats de les eleccions i que, per tant, serveix com a termòmetre davant d’uns comicis, tant estatals com gallecs. ElNacional.cat passeja per Betanzos (un municipi de 13.000 habitants de la província de la Corunya) durant més de tres hores per palpar el pols de la gent de cara al 18-F, menys de 48 hores abans que obrin els col·legis electorals. Molts dels veïns coincideixen que aquestes eleccions són una gran oportunitat per portar un canvi a la Xunta i que Ana Pontón està en condicions de donar aire fresc al govern gallec. Tothom té al cap el BNG i el PP, i ben poca gent parla del PSdeG. Si haguéssim de fer cas a l’ambient que es respira a Betanzos, aquesta nit hi hauria una patacada del PP i un èxit del BNG. No és matemàtic, però serveix per calibrar com arriba Galícia a la cita amb les urnes.

 

Malgrat que en altres ocasions s’ha abstingut, l’Elena, que va néixer a Sant Sebastià i fa 23 anys que viu a Betanzos, confessa que votarà el BNG, més per Ana Pontón, una candidata “coherent”, que pel Bloque, ja que el veu “massa nacionalista”. A més, reconeix que “la gent està més per canviar que per seguir com estem”. Una de les causes que apunta la Victoria és que “la joventut ve amb una altra manera de pensar” i que la gent està “cansada que sigui sempre el mateix”. La seva tesi la comparteix la Lucía, veïna de Miño que treballa a Betanzos, que explica que “no hi ha gaire gent que et parli bé del PP” i que, malgrat que “abans era la norma i el que feia la gent de bé, ara s’adonen que hi ha més necessitats i altres coses que el PP no està complint”. L’Alberto, de la Corunya, hi posa imaginació: “Els canvis sempre són sans i higiènics, és com la roba interior, que de tant en tant cal canviar-la”.

I és que a Galícia “hi ha un fanatisme polític igual que n’hi ha al futbol o a la religió i hi ha gent que només veu el PP”, comenta el José Manuel, que no anirà a votar i, tot i que li sembla que els populars estan “una mica més apurats” que altres anys, reconeix que el PP “és qui talla el bacallà”. El José Antonio coincideix que “és molt difícil treure els del PP” i afirma que “el canvi podria ser bo després de tants anys amb el mateix partit”. Però no tot és tan fàcil. La María Luisa, de Guísamo, no ho té gens clar: “No sé què pensar, tot està tan complicat, no sé què dir”.

🗳️ El PP i el BNG es disputen la Xunta enmig del duel entre Sánchez i Feijóo

🔎 Les claus per entendre les eleccions gallegues: la barrera del 5%, l’eix atlàntic i la participació

👤 Qui és qui a les eleccions gallegues: Alfonso Rueda, Ana Pontón, José Ramón Gómez Besteiro i Marta Lois

 

És cert que hi ha molta gent que rebutja parlar davant del micròfon del ElNacional.cat. No necessàriament ha de ser l’únic motiu, però un dels protagonistes d’aquest reportatge verbalitza abans de gravar l'entrevista que “els pobles petits són inferns grans”. També hi ha gent que no vol saber res de la política i altres que directament declinen la invitació deixant clar que prefereixen no opinar. En un altre moment, una senyora fa la figa en saber que la breu entrevista és per a un mitjà català. Finalment, però, una de les seves amigues accedeix a participar en el reportatge. Parlant d’amigues, una dona que viu a Miño i que pren una camamilla en una terrassa relata sense voler ser gravada que quan va al col·legi electoral ha d’amagar el vot a les seves amigues, que sempre li donen directament la butlleta del PP. Ella vol votar el BNG. Una amiga seva ha de fer el mateix amb el seu marit. Explica que el PP està tan arrelat que hi ha gent que diu que “si falla això, falla tot”.

El BNG i Ana Pontón encarnen l’esperança

La Carmen està “en contra del nacionalisme”, però diu que “clarament” votarà el nacionalisme per primera vegada perquè és “l’esperança”, representa “una nova il·lusió” i “cal intentar-ho”. Tot i que Pontón no és la candidata que ella triaria, li farà confiança tant perquè hi hagi un canvi com perquè una dona arribi a la presidència. La seva amiga, la Pilar, encara no ha decidit el seu vot. Confessa que li agrada el BNG, però no li agrada la candidata, i considera que ara hi ha més possibilitats de canvi a causa de “les ficades de pota de la dreta”. La Victoria destaca que, a diferència dels partits que “només parlen d’amnistia”, les intencions del Bloque “són més d’aquí”.

La Vicky, que viu a Betanzos des de fa més de 20 anys, té poc interès per les eleccions, però “sempre, sempre” vota. Es confessa partidària del Bloque i està entusiasmada amb Ana Pontón: “La seva manera de ser, com parla, la seva senzillesa, és com una dona del carrer, una més”. El José Antonio sosté que Pontón “té molta tirada” i que el BNG, pel poc que ha vist, “està fent una bona campanya”; mentre que l’Isagolpe, veïna de Vilarmaior, posa en relleu que pugui ser “la primera dona, feminista i nacionalista” i celebra que aquesta vegada Pontón “ha sigut capaç d’arribar a la gent i convèncer-la”. Ara bé, també hi ha veus crítiques: un home que té pressa per arribar a la feina, argumenta tot caminant que un dels motius de l’ascens de Pontón és que “té cos de xai sent un llop”.

 

El PP per mantenir “l’estabilitat” i allunyar el nacionalisme

La Lula viu a Betanzos i s’alinea amb l’argumentari del PP: “El PSOE no està fent la seva campanya, perquè l’està fent el Bloque”. A més, avisa que un govern amb Ana Pontón implicaria “desfer una regió que estava completament tranquil·la, treure’ns la Guàrdia Civil i la Policia i obligar-nos a parlar allò que parlem normalment combinat amb l’espanyol”. “No volem aquestes polítiques d’independentisme”, rebla. El Pablo coincideix que el risc és que marxi un partit que “ho fa tot mitjanament bé” i entrin altres formacions que “no se sap molt bé d’on venen” i que no li generen confiança.

El Javier, originari de Beiro i veí de Betanzos, vol que el PP tingui la majoria absoluta per “continuar governant”, “incrementar tot el que ha proposat fer” i poder “mantenir una línia com la que estem portant fins ara”. “El PP és el que li convé més que res a Galícia per poder continuar avançant i tenir una mica d’estabilitat”, afegeix. L’Ana, de la Corunya, respon que, “tal com està el panorama”, prefereix que “es quedin les coses com estan” perquè estan “molt tranquils sense tenir tant nacionalisme” i perquè a Galícia “no es viu tan malament”: “Tenim uns bons serveis socials, no estem oprimits, tenim llibertat per fer una sèrie de coses i les empreses tiren endavant”. L’Ana també es queixa de “l’atac terrible” contra Feijóo i lamenta que “sembli que sigui ell qui es presenta”.

 

Els partits fan que Catalunya estigui omnipresent

La campanya electoral ha estat marcada, entre altres qüestions, per l’amnistia, per la condonació del deute a Catalunya i per l’hipotètic indult condicionat a Puigdemont. “De Galícia no se n’ha parlat gens. Realment, s’ha parlat de la resta d’Espanya, sobretot de Catalunya, però no ens interessa gens. Ens interessa la sanitat, allò que afecta Galícia, no allò que afecta Catalunya”, exclama el Pedro, veí de la Corunya. L’Isagolpe retreu al PP que hagi de recórrer a això perquè “no té polítiques i, com que no pot oferir res, ha de parlar de l’únic que pot parlar, de Catalunya, de Puigdemont i d'ETA”. “No em convenç, perquè jo soc gallega i m’han de parlar de coses de Galícia”, rebla.

El Pablo, que mostra la seva simpatia pel PP, sosté que “Galícia està centrada a continuar funcionant” i apunta que als gallecs no els interessa l’amnistia perquè estan “centrats a seguir endavant”. L’Ana, que considera que el BNG és “extrema esquerra”, no veu “normal” que “un partit lluiti per treure l’idioma” i assevera que “ha de parlar gallec qui el vulgui parlar”. “Anem una altra vegada al que estan fent a Catalunya. Què volem, que Galícia sigui una Catalunya més?”. També verbalitza la seva desafecció cap a la política: “Els polítics ni miren pels obrers ni miren pels empresaris, només miren pel seu cul i per ells. Es maten entre ells per arribar al poder i omplir de diners les seves butxaques”.

 

El gallec, “una riquesa” que està en risc

“Està en risc i hem d'apostar pel gallec perquè és una riquesa que tenim els gallecs”. L’Isagolpe alça la veu per alertar de la situació actual de la llengua: “Els meus avis parlaven gallec, el meu pare parlava gallec i tinc un fill de dinou anys i no parla gallec amb mi ni amb el seu cercle d’amics”. En la mateixa línia, dos joves a la terrassa d'un bar es queixen de la mala salut del gallec: veuen malament que no es parli a l’escola, constaten que la gent gran en sap parlar, però la gent jove no i es comparen amb certa enveja amb Catalunya i el País Basc.

 

Betanzos, un municipi que “calca” els resultats electorals

I per què Betanzos? La periodista Carmen Cotelo està actualment elaborant una tesi doctoral sobre aquesta qüestió a la Universidad Complutense de Madrid i explica a ElNacional.cat que Betanzos “calca el resultat”, tant d'Espanya com de Galícia. Cotelo fa servir l’índex de correlació de Pearson, que il·lustra una “correlació molt alta amb Espanya” des de les primeres eleccions i una elevada correlació amb Galícia a partir del 1997. El 2020 la correlació van ser gairebé del 100%. Després d'haver analitzat totes les eleccions autonòmiques, generals i europees, envia una recomanació a les empreses demoscòpiques: “Si fas una enquesta a Betanzos per a les generals o autonòmiques, tens moltes possibilitats de calcar el resultat”.

Ara bé, la seva tesi no només se sustenta en les operacions estadístiques, sinó que té un capítol molt potent de verificació qualitativa amb grups de discussió. “L’estructura de la població és fonamental”, argumenta, i apunta que això fa referència al fet que, per exemple, hi hagi una proporció d’autònoms, de personal dedicat als serveis i funcionaris, amb agricultors i pescadors, amb una part rural i una part urbana. Cotelo conclou parlant d’un “acompassament” dels electorats: “Les raons mateixes que té Betanzos per votar de la manera que vota són les mateixes que pot tenir Galícia o Espanya per votar d’una manera determinada”.

Carmen Cotarelo ara és doctoranda, però el 2013 va publicar un llibre de divulgació sorgit d’un treball final de màster: Betanzos, Magic Town (Biblos, 2013). El treball el va tutoritzar Salvador Naya, professor d’Estadística de la Universidade de A Coruña i veí de Betanzos des de fa trenta anys, que relata a ElNacional.cat que tot plegat ve de l’època de Manuel Fraga, que va descobrir el test de Betanzos. La gent que hi havia en aquell moment a Alianza Popular els van confirmar que utilitzaven Betanzos per “saber l’estat d’opinió de Galícia”. Quan Cotelo i Naya van posar-se a radiografiar les dades van comprovar que “no hi ha diferències significatives entre els dos percentatges” i van constatar que “era increïble com de bé funcionava” aquesta teoria.

Aquest 18 de febrer Betanzos torna a posar a prova el seu idil·li amb les prediccions. I molta gent mirarà amb lupa l’evolució de l’escrutini a aquest municipi del nord de Galícia per anar-se fent una idea de quin pot ser el futur de la Xunta. A jutjar pel que verbalitzaven els seus veïns el divendres, bufen vents de canvi des del cap de Fisterra.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!