Espionatge confirmat. El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va espiar els diputats de la CUP, amb l'autorització del jutge del Tribunal Suprem que regula aquest òrgan de l'Estat, segons una comunicació del Consell de Ministres del 29 de juny passat, coneguda aquest dilluns. En concret, Carles Riera va tenir el mòbil intervingut dos anys, entre els 23 de juny de 2020 al 24 de maig de 2022; David Fernández sis mesos, del 18 de desembre de 2019 al 2 de juny de 2020, mentre que d'Albert Botran se sosté que no, malgrat que la pericial dels Mossos va confirmar-ho, com la de Riera. El Consell de Ministres ha acceptat desclassificar aquesta informació, a petició del jutjat d'instrucció 32 de Barcelona, que investiga l'espionatge als cupaires. Per primera vegada, el CNI ha reconegut que ha espiat David Fernández perquè no estava en la llista dels 18 espiats que va admetre en la comissió de secrets oficials del 2022.
El govern espanyol del PSOE, però no ha acceptat informat dels "mitjans o procediment" usat. És a dir, si va infectar els seus mòbils amb el programari Pegasus, com ja s'ha evidenciat. Benet Salellas, advocat de tots tres, va demanar aquesta desclassificació i que parcialment es va admetre en una comissió de secrets oficials a porta tancada. La investigació del Catalangate va descobrir aquest espionatge d'Estat l'any 2022, que va afectar almenys unes 65 persones, entre polítics, activistes i advocats de l'independentisme català. Setmanes després, el CNI només en va reconèixer 18.
"Activitats contràries a la Seguretat Nacional"
La ministra de Defensa, Margarita Robles, signa aquesta autorització de donar informació parcialment de l'espionatge del CNI als polítics independentistes i només es justifica perquè suposadament farien "activitats contràries a la seguretat nacional" i que va ser "legal" perquè tenia autorització del magistrat del Suprem. Res més. El jutge de control del CNI, Pablo Lucas, que va autoritzar l'espionatge a l'independentisme, va ser renovat en aquest càrrec fa dos anys, sense qüestionar-se la seva tasca, malgrat que organismes internacionals han demanat que es depurin responsabilitats. Precisament, Amnistia Internacional va denunciar la Fiscalia perquè "obstaculitza" la desena d'investigacions obertes en jutjats de Barcelona sobre l'espionatge del CNI amb Pegasus.
Val a recordar que l'any 2019 es va promoure a Catalunya una gran mobilització, anomenada Tsunami Democràtic, contra la sentència del Tribunal Suprem, que el setembre d'aquell any, va condemnar a elevades penes de presó els presidents d'Òmnium i l'ANC i una part del Govern, amb el president Carles Puigdemont, que va marxar a l'exili, per promoure l'1-O i la independència del país. Després de tres anys a la presó, el govern espanyol socialista va indultar parcialment els 9 presos polítics, el juny de 2021. A més, Pedro Sánchez va permetre que s'espiés a polítics catalans, com ara la CUP i ERC, mentre negociava la seva reelecció, tal com s'ha evidenciat en l'espionatge del llavors president del Govern Pere Aragonès.
El Ministeri de Defensa també permet que l'actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, declari com a testimoni només pel que fa a l'espionatge de Riera i Fernández. La durada de dos anys en l'espionatge de Riera és sorprenent i coincideixi amb el confinament per tallar la pandèmia de la covid-19. El febrer de 2022, Riera va ser nomenat secretari tercer del Parlament, on va ser diputat fins al juny de 2024.
En aquella època, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón investigava activistes i polítics com a organitzadors de Tsunami Democràtic, amb l'acusació de terrorisme (perquè no se'ls apliqués la llei d'amnistia), i la Guàrdia Civil va intervenir telèfons. En la llista de la desena d'investigats no hi era el diputat de la CUP. Al final, el jutge va imputar el president a l'exili Carles Puigdemont (assumida pel Suprem) i l'exsecretaria general d'Esquerra, Marta Rovira. Això no obstant, el juliol de 2024, García-Castellón va ser obligat a tancar la causa perquè va prorrogar de forma "il·legal" la investigació, segons la sala penal de l'Audiència Nacional.