Una iniciativa coordinada entre Plataforma per la Llengua i l'eurodiputat irlandès Chris MacManus ha aconseguit revelar una mentida de pes: Espanya no ha sol·licitat mai que el català esdevingui llengua oficial de la Unió Europea. I és que el ministre d'Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, va afirmar a finals del 2021 que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ja havia reclamat l'oficialitat del català a la institució europea fa gairebé dues dècades, el 2004. Si aquesta llengua no s'havia incorporat al llistat oficial no era per la poca voluntat espanyola, sinó perquè era una reforma que requeria la modificació dels Tractats. Ara, però, i en resposta a una pregunta formal de l'eurorepresentant irlandès, el Consell de la UE afirma que perquè una llengua esdevingui oficial a la Unió Europea tan sols cal que ho decideixin per unanimitat els estats membres que la conformen --a través del Reglament que estableix quines són les llengües oficials--, i no cal reformar cap Tractat europeu.

Aquesta notícia ha esclatat a la cara del govern de Pedro Sánchez just quan Espanya es prepara per assumir la presidència rotatòria de la Unió Europea, que s'allargarà durant sis mesos fins a finals d'any. I ja ha rebut les reaccions de figures públiques, entre elles el president a l'exili, Carles Puigdemont, que no ha evitat pronunciar-se amb contundència i proferint una cleca contra l'executiu espanyol, responsable d'haver-se fet seva una falsedat. "Es torna a confirmar que és el modus operandi d'Espanya: menteixen sempre", ha disparat.

ERC, també a l'ull de mira de Puigdemont

Puigdemont no ha tingut només paraules per al govern de Pedro Sánchez, sinó també contra ERC, això sí, sense anomenar-los. I és que, fruit de la reunió de la taula de diàleg ara fa un any, la Generalitat i l'Estat van prometre avançar cap a la desjudicialització del conflicte amb reformes legislatives abans d'acabar l'any --així es va fer amb l'anunci de la derogació de la sedició--, i també es va anunciar un acord en matèria de llengua. Un pacte reivindicat pels republicans, ja que, segons ells, partia del reconeixement que el català ha estat perseguit, i aconseguia el suport del PSOE a alguns punts com ara la llei del català a l'escola del Parlament. A més, incloïa mesures com l'impuls del dret a utilitzar la llengua catalana a les Corts Generals, i la promoció del català al Parlament Europeu.

És precisament aquest darrer punt el que ha provocat la reacció de Carles Puigdemont. "Van presentar un acord pel català a Europa a bombo i plateret, com un dels 'grans èxits' de la taula de diàleg", ha recordat. "Encara no se’n sap ni gall ni gallina, ni del govern en funcions (espanyol) ni del govern en minoria (català)". En aquesta mateixa línia, ha carregat contra la voluntat continuada d'ERC de confiar en el PSOE, una tendència que es manté viva des de la investidura de Pedro Sánchez ara fa tres anys i mig. "El problema és que hi ha qui confia que, algun dia i per alguna raó que desconeixem, Espanya deixarà de mentir i complirà els compromisos. I somien ingènuament que quatre vots per una investidura faran que 'les coses passin'". El president a l'exili ha conclòs el seu missatge amb un avís contundent: "Fer tractes amb mentiders compulsius sense prendre cap mena de precaució és una greu irresponsabilitat".