El claustre de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha secundat el dret a la llibertat d'expressió del professor de Dret Constitucional Hèctor López Bofill i ha apostat per fer una encesa defensa d'aquest dret "fins i tot en les idees que puguin resultar controvertides". Per tant no hi haurà cap expedient ni cap sanció per al professor. La direcció de la UPF va proposar al desembre sancionar López Bofill per un fil de Twitter on analitzava les contradiccions que veu en l'independentisme. Especialment, es va referir a un tuit on el professor criticava la hipersensibilitat existent en l'independentisme sobre qualsevol hipotètica resposta violenta de l'Estat amb morts, en contrast amb la passivitat com s'encaixen les morts per covid. "Estic molt satisfet que el claustre de la UPF hagi acabat adoptant les mesures de màxim respecte a la llibertat d’expressió dels professors que es troben a les universitats més avançades del món. Finalment, l’incident que em va afectar haurà pagat la pena", ha indicat López Bofill.
El text del claustre de la UPF, presentat a proposta de l’equip de govern i amb aportacions de la comunitat universitària, ha estat referendat amb 73 vots a favor, cap en contra i 6 abstencions. El document recorda que la llibertat d'expressió és un dels fonaments de qualsevol societat democràtica i una condició primordial per al seu progrés i per al desenvolupament de les persones i assegura que la Universitat protegirà de la manera més àmplia possible l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i la llibertat acadèmica. Al mateix temps, recorda que aquesta protecció ha de ser compatible amb el deure de ser responsable i el respecte als drets d’altri, en línia amb la visió del Tribunal Europeu dels Drets Humans. "La Universitat Pompeu Fabra manté el compromís ferm de garantir un entorn on es puguin expressar i escoltar opinions i idees diverses, fins i tot aquelles que puguin resultar controvertides. La Universitat ha d’esdevenir un espai obert on posar a prova idees, qüestionar valors i canviar el pensament en un marc de civisme i respecte, tot promovent l’esperit crític i ha de ser encara més contundent que la societat en general en la defensa de la llibertat d'expressió i en el foment de tota mena de debats, i, per tant, no pot acceptar denúncies i pressions que cerquin limitar-la", indica.
Critica a les maniobres contra López Bofill
La declaració del claustre fins i tot carrega contra els qui van voler atacar López Bofill, que alguns vinculen a sectors espanyolistes. "La Universitat reprova que membres de la seva comunitat emprin les denúncies internes com a instrument per a blasmar les persones amb opinions diferents, per a destorbar-les en la seva feina o per a forçar-les a l'autocensura", indica sense embuts. El fil de López Bofill va qüestionar el tabú que hi ha davant la hipòtesi que l'Estat espanyol respongués amb violència i causés morts en el procés, mentre que s'accepten com a naturals les morts per covid. "Contradiccions independentistes 1: s'admet resignadament que morin gairebé 25.000 persones de covid-19 i ens fa un terror absolut que mori algú a conseqüència d'un conflicte d'emancipació nacional", va piular el jurista el passat 27 de desembre. En una altra piulada denunciava la manca de sentit d'Estat que tenen alguns sectors, cosa que al seu entendre seria la segona contradicció independentista: "Voler un Estat i a la vegada refusar els mecanismes coactius que defineixen un Estat i que el fan viable". En el tercer d'aquests tuits, assenyalava que no n'hi ha prou amb intentar guanyar eleccions, per aconseguir la independència. "Saber que la democràcia ja la vam guanyar l'1-O i la guanyem a totes les eleccions i no admetre, ni tan sols parlar-ne, que per fer una independència calen coses més enllà de la democràcia". La quarta contradicció és la següent: "Saber que en un govern espanyol ultra PP/Vox la repressió serà brutal i no fer res per accelerar ara el procés i estalviar-nos la catàstrofe". Finalment, va qüestionar el somni independentista del cost zero. "Voler un Estat sense que Espanya tremoli gaire quan tots sabem que el ple reconeixement internacional de la República Catalana sols pot arribar amb la dissolució del Regne d'Espanya" seria la cinquena contradicció.