L'Audiència Nacional ha acceptat investigar el rescat de l'aerolínia Plus Ultra, així com el presumpte blanqueig de fons públics i d'or de Veneçuela en diversos països. Segons ha informat el tribunal aquest dimarts, el jutge José Luis Calama ha assumit la competència per instruir la causa sobre el presumpte ús irregular de 53 milions d'euros que el Gobierno va concedir a la companyia durant la pandèmia, en una interlocutòria en la qual manté el secret de les actuacions.
En la resolució, el magistrat ha reclamat les actuacions al jutjat de Madrid que fins ara investigava el cas, i que la setmana passada es va inhibir a favor de l'Audiència Nacional. Calama investigarà el cas com a titular de la Plaça 2, on s'instrueix la causa, després que el jutge Ismael Moreno s'abstingués el 2024. Aleshores, Calama va rebutjar una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció sobre el cas, en entendre que no era competent. En canvi, va derivar la denúncia al Jutjat d'Instrucció Número 15 de Madrid, que va ser qui va investigar el rescat i el va acabar arxivant.
Presumpta organització criminal
La jutgessa de Plaça de Castella, que va decidir inhibir-se, va ser la que va ordenar al desembre la detenció del president de Plus Ultra, Julio Martínez; el director executiu, Roberto Roselli; i l'empresari Julio Martínez Martínez, amic de José Luis Rodríguez Zapatero. Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, aquest jutjat havia investigat els fets denunciats per Anticorrupció. La Fiscalia havia enunciat "l'ús indegut" dels 53 milions d'euros rebuts per Plus Ultra per concessió del Consell de Ministres el març de 2021, assegurant que els diners "s'haurien usat per a la devolució de préstecs concedits a aquesta societat per altres de la suposada trama delictiva".
Presentada contra set persones per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, en la denúncia s'apuntava a una presumpta organització criminal assentada a França, Suïssa i Espanya. La constituirien —explicava l'Audiència Nacional en una interlocutòria a la qual va tenir accés Europa Press— "persones estrangeres, nacionalitzats espanyols, i almenys un advocat espanyol", i estaria "dedicada a la realització d'actes de blanqueig en els tres països citats".
Així funcionaria l'organització
Segons la Fiscalia, els fons il·lícits procedirien de actes de malversació comesos per funcionaris públics a Veneçuela de "molt alta quantia", concretament de "fons públics de programes CLAP", impulsats pel govern per repartir aliments bàsics subsidiats, i "vendes d'or del Banc de Veneçuela". "La societat Plus Ultra figura com a signant i beneficiària d'uns presumptes contractes de préstec amb tres societats de l'organització criminal, implicades en les vendes d'or, i aquests contractes donen cobertura, al seu torn, a les corresponents devolucions per part de la societat espanyola Plus Ultra, en dates consecutives a la recepció de l'ajuda pública, a comptes a l'estranger de societats que formen part de l'organització criminal", sostenia.
Anticorrupció referia les "connexions" de la suposada organització criminal amb "clients que se serveixen dels serveis d'aquesta i sobre els quals existeixen investigacions policials i judicials actualment". La denúncia incidia en l'actuació de diverses persones, en alguns casos a través de societats mercantils, per a rebre quantitats de diners procedents de l'estranger amb l'objecte d'adquirir béns immobles, així com la subscripció de contractes de préstec a Plus Ultra, que van ser íntegrament reemborsats. També esmentava la venda d'or per import d'uns 30 milions d'euros a una societat dels Emirats Àrabs per part de la societat que va concedir els préstecs, la remissió de quantitats per la mateixa societat a una altra empresa a un compte a Panamà i que per a les activitats de blanqueig "s'ha pogut utilitzar la venda de rellotges de luxe".