Amb una retòrica pretesament equidistant, titllant-ho de “batalles entre rojos i blaus”, Ciutadans s’ha desmarcat de l’exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caidos, el mausoleu a les violacions dels drets humans. L’excusa ha estat l’ús d’un decret llei per part del govern de Pedro Sánchez, i Albert Rivera ha avançat que no hi donaran suport al Congrés dels Diputats. Aquesta, però, no és la primera vegada que el partit evita prendre posició en assumptes relacionats amb la memòria històrica. La relació de Ciutadans amb el franquisme està marcada pels vetos, les abstencions i, també, les contradiccions.
Sense anar més lluny, el maig del 2017 la formació unionista va votar a favor d’una proposició no de llei al Congrés, presentada pel PSOE i que també reclamava l’exhumació del cadàver del dictador. Justament el que vol fer ara el govern espanyol. Aquella iniciativa va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups i l’abstenció del PP. En aquell moment Rivera defensava el trasllat de Franco perquè “estem convençuts que cal aplicar la llei”, en referència a la llei de memòria històrica.
Aquesta, però, ha estat més aviat l’excepció a la norma. En altres ocasions, el partit d’Albert Rivera s’ha abstingut o ha vetat iniciatives que buscaven aprofundir en la memòria històrica, provocant que no tiressin endavant. El cas més recent és del març d’enguany, quan la Mesa del Congrés, amb els vots del PP i Ciutadans, va impedir la tramitació de la proposició de llei del PSOE per reformar la llei de memòria històrica.
Foto: EFE
Jutjar els crims del franquisme
La reforma socialista pretenia que l’Estat assumís la localització, identificació i exhumació de més de 100.000 represaliats durant la Guerra Civil i el franquisme enterrats en fosses comunes i cunetes. També contemplava garantir les indemnitzacions a les famílies dels morts en defensa de la democràcia. Ciutadans va comprar llavors l’argument del govern de Rajoy, que deia que suposaria un augment dels crèdits pressupostaris de més de 213 milions d’euros.
Aquell mateix mes, Ciutadans va tornar a fer pinya amb el PP i també amb el PSOE per tombar la modificació de la llei d’amnistia. La iniciativa va ser impulsada per Podem i les seves confluències, ERC, el PNB, el PDeCAT, Compromís, Bildu i Nueva Canarias, i volia obrir la porta a poder jutjar els crims del franquisme a l’Estat espanyol. El bloc del 155, que va votar-hi en contra, va respondre que la Constitució espanyola prohibeix la retroactivitat, i que per tant no podrien asseure els responsables dels crims al banc dels acusats.
La condemna a Companys
El novembre de l’any passat, la formació d'Albert Rivera també va abstenir-se en una proposició de llei del PDeCAT que declarava il·legítims els tribunals constituïts durant la Guerra Civil i el franquisme, i nul·les les seves sentències. La proposta va tirar endavant gràcies al vot favorable de la resta de grups, que van superar el vot en contra del PP i l'abstenció de Ciutadans.
Un parell de mesos abans, el Congrés també va declarar nul·la la condemna a mort al president Lluís Companys, en una proposició no de llei acordada pel PSOE i el PSC. Va rebre els vots a favor d’Unidos Podemos i el PDeCAT. Ciutadans s’hi va abstenir. El PP i ERC van votar-hi en contra. Els republicans van veure rebutjada la seva esmena amb la qual volien que les sentències dels tribunals franquistes fossin considerades “nul·les de ple dret”, i no només “il·legítimes”.
L’actuació de Cs en aquests casos és especialment flagrant. Per aquelles mateixes dates, el juny del 2017, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar una llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que anul·lava tots els judicis —63.961 consells de guerra entre 1938 i 1978— del franquisme. Aquella iniciativa va ser aprovada per unanimitat, també amb els vots de Ciutadans i el PP.
Foto: Arxiu d'El Nacional
Fundación Francisco Franco
El febrer del 2017, la comissió d’Interior del Congrés de Diputats va aprovar una proposició no de llei d’Unidos Podemos que instava el govern espanyol a investigar la Fundación Nacional Francisco Franco. L’entitat d’homenatge al dictador acabava d’enviar cartes a diversos ajuntaments espanyols oferint-los assessorament legal per enfrontar les denúncies per incompliment de la llei de memòria històrica, però va tornar a fracassar.
De nou, el PP i Ciutadans van tornar a votar-hi en contra. El diputat de Cs Saúl Ramírez va defensar l’existència de la fundació, malgrat que aquest any la formació s’ha mostrat oberta a il·legalitzar-la (comparant-la amb les “associacions separatistes”). “Quan llegeixo la proposta d’Unidos Podemos no veig cap indici d’il·licitud penal, per això no entenem aquest rancor i aquesta malvolença innecessària”, deia Ramírez.
Disparitat de criteri arreu de l’Estat
Fora del Congrés, el franquisme i la memòria històrica també han estat uns temes tabú per a Ciutadans. Un dels casos més polèmics és el de la ciutat aragonesa de Calataiud. L’octubre del 2010, el ‘no’ del PP i l’abstenció de Ciutadans a la moció del PSOE va evitar que se li retirés la medalla d’or a Franco. Era el tercer intent en va. El govern municipal socialista s’emparava en l’obligació de complir la llei de memòria històrica.
La justificació que va fer-ne Albert Rivera era bastant il·lustrativa. El president de Ciutadans va explicar que no hi havien donat suport perquè no estaven a favor d’obrir “un debat sobre la memòria històrica”. “Volem que la Transició sigui el punt de partida, no s’han de fer esmenes a la totalitat”, afirmava. Va descriure la Transició com un “acord entre els espanyols”, segons el qual “no hi havia vencedors ni vençuts”.
A la resta de l’Estat, el posicionament de Ciutadans en relació a la memòria històrica ha estat un reflex del seu posicionament espanyol: disparitat de criteri. Mentre el 2016 el Parlament balear aprovava per unanimitat la llei de fosses, amb el suport de Cs, el 2017 s’abstenien en la llei de memòria històrica d’Andalusia. El motiu argumentat per Ciutadans i el PP era la visió crítica de la Transició que tenia la norma andalusa.
A Madrid, en canvi, la crossa entre Ciutadans i el PP va vetar el maig del 2016 una iniciativa de Podem i el PSOE per col·locar una placa commemorativa a la façana de la Puerta del Sol. Pretenia retre homenatge als qui van ser-hi detinguts i torturats durant el franquisme, quan era la seu de la Direcció General de Seguretat de la dictadura.
Al Parlament, també
Les mateixes contradiccions s’han fet evidents al Parlament de Catalunya, la cambra on va néixer l’any 2006 i des d’on va estendre’s a la resta de l’Estat. Si bé el juny del 2017 va votar amb la resta de grups a favor de l’anul·lació dels judicis franquistes entre 1938 i 1978, no sempre ha estat aquest el posicionament de la formació quan s’han portat al ple assumptes relacionats amb la memòria històrica.
Ja durant la seva primera legislatura al Parlament, el 2007, va ser l’únic grup parlamentari, juntament amb el PP, que va oposar-se a la creació del Memorial Democràtic. Dos anys més tard, el subgrup també va abstenir-se en la llei de fosses del tripartit. Va rebre un suport unànime de 114 vots a favor de 135, amb la sola oposició del PP. En la seva intervenció a l’hemicicle, el diputat Rivera advertia sobre el “perill” de “polititzar” la llei. La valorava positivament, però demanava tenir “molt en compte que no podem caure en errors del passat”.
Però el moment més recordat de Ciutadans al Parlament en relació a aquesta qüestió va tenir lloc el 10 d’octubre del 2013. Aquell dia, els seus nou diputats van abandonar la cambra quan es votava una moció presentada per ICV. El text condemnava la dictadura de Francisco Franco. Inés Arrimadas, que llavors era diputada, va defensar que s’hi havia d’incloure una condemna al terrorisme. L’escena de l’estampida va quedar ben enregistrada.