La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha valorat aquest diumenge que el processament de l'exministre Rodolfo Martín Villa és "un cop més a la vergonya col·lectiva d'un Estat que no aconsegueix reparar i a revisar la seva història".

Després que la jutgessa argentina María Servini hagi processat l'exministre espanyol per quatre homicidis ocorreguts el 1976 i 1978 a Espanya, Ciuró ha fet aquestes consideracions després de l'acte d'homenatge als afusellats pel franquisme al Fossar de la Pedrera, a Barcelona. 

"En aquest Fossar hi descansen les restes de 1.700 persones executades pel franquisme. Vuitanta anys després, no estem disposats a oblidar ni a silenciar. La memòria és un crit d'alerta del perill que suposen els totalitarismes i ens protegeix com a societat i com a país", ha reivindicat Ciuró en una piulada.

Acto homenaje represaliados Bota Ciuró / Govern

Acte d'homenatge als represaliats al Fossar de la Pedrera, a Barcelona. / Govern

"Un fet que Espanya no assumeix"

Sobre el cas de Martín Villa, Ciuró ha destacat que ha de ser "la justícia argentina qui ha d'iniciar un procediment contra un dels repressors del franquisme". "Un fet que Espanya no assumeix i que, per tant, han d'assumir jurisdiccions estrangeres", ha argumentat la consellera.

Tot això, aquest diumenge també s'ha sabut que l'exalt càrrec franquista ja es prepara per recórrer davant la Cambra d'Apel·lació argentina l'ordre de processament, així com la fiança imposada.

"Estic tranquil", ha dit a l'ABC. Fonts properes a Martin Villa han assegurat al diari que presentaran un recurs contra la decisió de la magistrada, que arriba "diversos mesos després de la seva declaració judicial, el setembre del 2020". 

En la interlocutòria, la jutge considera a Martín Villa "prima facie autor penalment responsable del delicte d'homicidi agreujat, reiterat en almenys quatre oportunitats" el 1976 i el 1979.

Concretament, es fa referència a Pedro María Martínez Oci, Rotulat Barroso Chaparro i Francisco Aznar Clemente, assassinats per la policia el 3 de març de 1976 a Vitòria, quan els agents van disparar amb foc real contra treballadors en vaga que celebraven una assemblea en una esglèsia. En aquells fets van morir un total de cinc persones i van ser ferides més de cent cinquanta.

L'altre cas del qual la jutge considera Martín Villa responsable és per l'assassinat de Germán Rodríguez Saíz durant els Sanfermines de 1978, el 8 de juliol de 1978. Després del desplegament d'una pancarta a favor de l'amnistia total, la Policia Armada va intervenir provocant la seva mort i deixant més de 150 ferits.

Imatge principal: La consellera de Justícia, Laura Ciuró, l'acte d'homenatge als afusellats pel franquisme al Fossar de la Pedrera. / Govern