Una jutgessa de Madrid ha citat a declarar com a investigat Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso. L'assessor de la presidenta de la Comunitat de Madrid i exsecretari d'Estat de Comunicació del govern de José María Aznar haurà de comparèixer el sis de maig a les nou del matí. Se l'investiga per si va cometre un delicte de revelació de secrets en enviar a un xat dades de dos periodistes —els seus noms, cognoms i una foto— que havien estat identificats per un policia.
La titular del Jutjat d'Instrucció número 25 de Madrid ha adoptat aquesta decisió després que l'Audiència de Madrid li ordenés admetre a tràmit la denúncia interposada pel PSOE i la querella presentada pels dos periodistes afectats del diari El País. La magistrada, Raquel Robles González, havia arxivat la querella presentada pel PSOE i a la qual s'hi van sumar el diari i els dos professionals de la informació. Però l'Audiència va instar-la a rectificar i investigar el cas, i ella s'ha vist ara obligat a fer-ho.
Després que eldiario.es revelés que Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso, havia sigut denunciat per frau fiscal, Miguel Ángel Rodríguez es va involucrar en la seva defensa. El cap de gabinet de la lideressa madrilenya va arribar a dir que aquests dos professionals havien intentat colar-se encaputxats a casa de la política. Va acusar-los, també, "d'assetjar" veïns i menors d'edat als voltants de l'habitatge on viuen Ayuso i González Amador. Els dos reporters intentaven aconseguir informació sobre el cas.
De González Amador al fiscal general
Els dos periodistes treballaven en una informació sobre el delicte d'evasió d'impostos d'Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso. És a dir, la gènesi del que es va convertir en el cas del llavors fiscal general de l'Estat: Álvaro García Ortiz va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació especial en el càrrec pel Tribunal Suprem per la publicació d'un correu electrònic de González Amador en el qual admetia haver comès frau fiscal i demanava arribar a un acord amb el Ministeri Públic; no a l'inrevés com l'equip d'Ayuso havia fet fer creure.
Durant el judici, múltiples testimonis van defensar la innocència de García Ortiz, especialment els primers periodistes que van publicar la notícia. No van destapar la seva font, però van assegurar que aquesta no era el llavors fiscal general.
El Suprem va considerar provat que “va ser el llavors fiscal general, o una persona del seu entorn i amb el seu coneixement, qui va filtrar el correu”, a un grup de periodistes. Des de l'esclat del cas i en el judici, García Ortiz va assumir tota responsabilitat i va admetre que va ordenar fer una nota informativa per desmentir el que deien una part de diaris madrilenys, que era la Fiscalia qui proposava un acord. Ara bé, va negar haver filtrat el correu. El tribunal va manifestar que "el fiscal general de l'Estat no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte", i va destacar que sobre ell pesava un reforçat deure de reserva que va infringir sense justificació.