La CIA ha desclassificat documents que apunten que investigava el grup terrorista GAL, i que confirmen que el president socialista Felipe González va donar la seva conformitat per crear-lo als anys 80, segons informa La Razón. "Felipe González ha acordat la creació d'un grup de mercenaris per combatre fora de la llei terroristes", indica un dels escrits dels serveis secrets americans.

La CIA destacava en aquella època que el govern espanyol "sembla determinat a adoptar una estratègia poc ortodoxa en relació amb ETA". Després d'una frase censurada, potser per indicar el nom de la font, l'agència nord-americana escrivia que "González ha acordat la formació d'un grup de mercenaris, controlat per l'Exèrcit, per combatre fora de la llei els terroristes".

Després d'una altra frase censurada, afegeix que "els mercenaris no serien necessàriament espanyols i tindrien com a missió assassinar els líders d'ETA a Espanya i França". I fa un pronòstic de cara al futur, atenent la gravetat que atribueix als fets: "Si la suposada participació de Madrid és confirmada, les credencials democràtiques del govern espanyol i del Partit Socialista estaríen tacades de forma seriosa", admet.

Document CIA Gonzalez GAL

 

En un altre dels documents citats pel diari madrileny es recull que no és la primera vegada que l'Estat espanyol combatia ETA des de la il·legalitat. En una nota a peu de pàgina d'un dossier se citen antecedents com Anti Terrorismo ETA (ATE), l'Alianza Apostólica Anticomunista (Triple A) i el Batallón Vasco Español.

Entre les parts encara ocultes en els missatges, la CIA manté censurades parcialment biografies de mercenaris que cita en els informes per la seva relació amb la guerra bruta contra ETA.

Els GAL van ser un grup armat parapolicial espanyol que va practicar la Guerra bruta o terrorisme d'Estat a Espanya i França durant la dècada del 1980 amb la col·laboració d'alts funcionaris del Ministeri de l'Interior. 

Arran del judici van ser condemnats els ministres de l'Interior José Barrionuevo i José Corcuera, el secretari d'estat per la Seguretat Rafael Vera, el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi-PSOE, Ricardo García Damborenea; el governador civil de Guipúzcoa Julen Elgorriaga, el tinent coronel Ángel Vaquero i el general de la Guàrdia Civil de la caserna d'Intxaurrondo Enrique Rodríguez Galindo. 

Entre les accions dels GAL destaquen el segrest per error del comercial Segundo Marey, i el segrest, assassinat i enterrament amb calç viva de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala.

Sempre es va especular amb qui era l'X dels GAL, el responsable polític, però González no va ser mai inculpat.