Era l’any 1938 quan Josep Aubeso, guixaire de professió, es va acomiadar de la seva dona i els seus tres fills a l’Estació de França de Barcelona. Va comprar una xocolatina per a la petita, una nena de 3 anys. Quan va pujar al tren poc es podia imaginar que seria el darrer cop que veuria la seva família. L’exèrcit Republicà el va destinar a la unitat de fortificacions i obres en la batalla de l’Ebre. “La meva àvia explica que el van reclutar per la força perquè no tenia cap ideologia política”, relata Roger Roig, net d’Aubeso a qui mai va conèixer. 

Ell no és l’únic net que busca a un avi o tiet avi desaparegut durant la repressió de la Guerra Civil o la dictadura franquista. “Els nets han perdut la por”, explica la historiadora Queralt Solé. Una idea amb la qual també coincideix Gemma Domènech, directora General de Memòria Democràtica de la Generalitat. “És la generació més jove que busca els familiars, perquè la repressió i el silenci es va imposar. Els efectes de la Guerra Civil encara perduren avui i, després, amb la dictadura va imperar el silenci absolut”, relata Domènech.

Josep Aubeso / cedida per Roger Roig (net)Josep Aubeso amb la seva muller / foto cedida per Roger Roig (net d'Aubeso)

On està el pare?

Amb tot, en el cas de la família Aubeso no va ser així al principi, sinó que la filla menor, que l’únic record que tenia del seu pare és que li va comprar una xocolatina, vuitanta anys després va començar la seva cerca. Per això, el primer pas que va fer Carme Aubeso va ser acudir a la institució del Memorial Democràtic. Un cop allà, va inscriure al seu progenitor en el Cens de Persones desaparegudes i va donar el seu ADN perquè, si trobaven les restes del seu pare, poguessin creuar les dades, comprovar que realment era aquest i recuperar el cos. 

El fill de Carme, Roger Roig, narra que ara li ha pres el relleu perquè ella és gran. Segons els havien dit a la família, durant la Guerra Civil, l’avi havia rebut l’impacte d’una bomba que va escampar el seu cos pel camp de batalla. Però ara, gràcies a les investigacions que s’han dut a terme en el marc del Pla de Fosses, aquesta versió quedaria desmentida. 

Als afores de Móra d’Ebre, a la Serra de Cavalls es troba el Mas de Santa Magdalena, on l’exèrcit republicà va instaurar un hospital de campanya. Com que era el que estava més a prop del front, va funcionar de l’agost al setembre del 1938 com a hospital de triatge. Els que morien en aquest centre mèdic improvisat, se’ls enterrava en una fossa comuna. Allà treballava el doctor Miquel Gras, que va registrar en una llibreta els noms de les persones que van perdre la vida en aquesta instal·lació. 

“Aquest estiu rebo una notificació del Memorial Democràtic, que s’ha identificat el meu avi en el registre-diari del doctor Miquel Gras i, per tant, establint el lloc, el moment i la causa de la seva mort”, explica Roig.

apunts de Miquel Gras de l'hospital de Campanya / foto cedida per Roger RoigAnotacions sobre Josep Aubeso, que va apuntar el doctor Miquel Gras en el seu diari / foto cedida per Roger Roig

Així doncs, Josep Aubeso va arribar al Mas de Santa Magdalena el 21 d’agost de 1938, malferit. Tot i que el doctor Gras va intentar curar-lo, l’endemà va perdre la vida arran de les ferides i, tot apunta, que va ser enterrat en una fossa comuna amb altres soldats que van morir en aquest hospital. 

El Pla de Fosses

Tot el procés que ha seguit la família Aubeso s’emmarca dins del Pla de Fosses impulsat per la Generalitat. Ara bé, arribar fins aquesta iniciativa ha estat fruit d’un llarg camí que es va iniciar el 2007 quan Catalunya va aprovar una llei de memòria històrica, la primera de tot l’estat espanyol. Aquesta va comportar la creació del Memorial Democràtic, una institució que té com a finalitat preservar la memòria democràtica de la Segona República, la Generalitat Republicana, així com reparar les víctimes de la repressió de la Guerra Civil per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com de l'opressió del franquisme.

És en aquest context que el 13 de juny del 2008 s’obre la primera fossa comuna a Gurb (Osona) on es van trobar les restes de tretze cossos. Un any més tard, el Parlament va aprovar la Llei de Fosses, que té com a objectiu localitzar i identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, així com la dignificació de les víctimes que es troben en aquests espais.

Segons Domènech, quan Raül Romeva va assumir la conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència es van potenciar les polítiques de memòria històrica i, en aquest context, el 2017 es va crear el pla de Fosses. “Es van fer polítiques decidides de reparació i reconeixement de les víctimes”, subratlla.

Romeva fosses - GencatRomeva davant d'una fossa / Generalitat de Catalunya

Per la seva part, la historiadora Solé exposa que, en un primer moment, “faltava voluntat política” i l’aixecament de fosses s’havia tractat “amb més timidesa”, però que a partir del 2017 “és dona rellevància a aquesta qüestió i es dota d'un pressupost fort” per poder-les obrir.  

Quin perfil de cossos hi ha a les fosses?

Des del 2009 es recull informació sobre les possibles fosses que hi ha a Catalunya. De moment, la direcció de Memòria Democràtica en té documentades 527 i es calcula que hi ha unes 20.000 persones enterrades

En aquestes, relata Solé, principalment es troben enterrats soldats que van morir al camp de batalla com poden ser en el front de l’Ebre o del Segre. En aquest sentit, matisa que el front s'estabilitza a l'abril del 1938 i al desembre del 1939 al voltant dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, cosa que produeix que hi hagi combats. "A part de les fosses que apareixen durant el combat, després ve la retirada i aquí també es van produint morts. D'aquí venen els morts de Salomó", ressalta Solé, en referència als 22 soldats republicans que el departament de Justícia va recuperar en aquesta localitat tarragonina l'1 de desembre. Els mateixos veïns són els que els enterren en fosses comunes dins del cementiri, com en el cas de Salomó, o si no hi ha lloc, fora, com passa en el Prat del Lluçanès. 

En aquesta línia, indica Domènech un 44% de les fosses es troben a la província de Lleida vinculades al front del Segre. “Nosaltres no fem distinció entre uns i els altres”, precisa Domènech en referència als soldats que van combatre a favor o en contra de la República.

Ara bé, tant la directora general de Memòria Democràtica com la historiadora precisen que en el cas dels combatents rebels a la República, el règim de Francisco Franco ja es va encarregar d’exhumar-los i retornar-los als seus familiars o bé dignificar-los.  

fossa salomó / departament JustíciaEspecialistes treballen en la fossa de Salomó, on a començaments de mes es van recuperar a 22 soldats / Departament de Justícia

També, assegura Domènech, hi ha víctimes de la repressió, és a dir, persones a qui van anar a buscar a casa per la seva ideologia política o pel seu càrrec, com alcaldes o regidors, i les van afusellar. "És l'imaginari que tenim tots de les cunetes", al·lega. 

En aquest cas, diu Solé, passa el mateix que amb els soldats. Així doncs, les víctimes de la repressió republicana van ser exhumades i retornades als seus familiars. "Aquests són utilitzats amb un ús i abús per sostenir la ideologia en contra dels rojos i la Guerra Civil. 

Per contra, les morts de civils del règim franquista, afegeix, són principalment les fosses del Pallars. "Són civils que els passen per consells de guerra, pateixen un sumaríssim. Són condemnats a mort i enterrats a cementiris d'arreu de Catalunya", indica Solé. 

Localitzar les fosses

En el marc del Pla de Fosses, el primer pas és inscriure el familiar al cens de persones desaparegudes, tal com va fer Carme Aubeso amb el seu pare. Això es pot fer tant presencialment com telemàticament. Actualment, especifica Domènech, tenen 6.000 expedients en aquest cens, dels quals se n'han resolt 63%. "Sabem el que va passar. Són expedients que duren molt en el temps perquè la recerca és molt llarga, però hem enviat a la família tota aquella informació que hem pogut recopilar", precisa Domènech. 

Ara bé, exposa que és un cens que va creixent. "Encara avui no sabem el nom de totes les persones", lamenta. 

El segon pas és la localització i obertura de fosses. A l’hora d’escollir en quines actuen, explica Domènech, tenen en compte que estigui ben documentada a través d'estudis històrics per garantir que és allà. També cal que hi hagi un sol·licitant, que una persona hagi reclamat un dels cossos. "Si obrim una fossa, que puguem fer l'encreuament genètic per poder contrastar i retornar el cos", emfatitza.

Aquests són els criteris que es van propiciar que el 14 de desembre comencessin les tasques per localitzar la fossa del Mas de Santa Magdalena on, suposadament, es troba enterrat Josep Aubeso. No obstant això, de moment, no s’ha aconseguit localitzar-la.

“Van obrir just davant del Mas, a uns 20 metres, però jo crec que han d’estar més avall”, opina Roig, que va assistir a aquest lloc a Móra d'Ebre el dia que es va iniciar la recerca de la fossa. 

capella fossa mora ebre / JusticiaLa consellera de Justicia, Ester Capella, i Domènech el 14 d'octubre en la fossa del Mas de Santa Magdalena / Departament de Justícia

Trobar aquestes fosses no és una tasca fàcil, expliquen tant Solé com Domènech. Molts cops van ser els veïns de la zona que les van enterrar d’una manera ràpida per por a la repressió de les tropes o el règim franquista. Per això, la seva localització, principalment, es transmet a través de la memòria oral dels que van ser-hi aquell dia o de familiars als quals els van indicar la situació abans de morir. Això pot fer que la ubicació no sigui precisa. 

D’altra banda, han passat vuitanta anys des que es van crear aquestes fosses, per la qual cosa les restes òssies també han estat víctimes del pas del temps alhora que es poden haver mogut amb les pluges, per despreniments de terres o que el paisatge ha canviat. A més, Solé recorda que quan es va acabar la dictadura algunes persones van anar amb pic i la pala allà on creien que podien ser els seus familiars.

No obstant això, la historiadora argumenta que podrien haver-hi més fosses de les que es tenen documentades. "Recordo a Figuerola d'Orcau que es va actuar a una fossa de soldats franquistes el 2017, mentre l'obrien s'anaven apropant veïns o gent de la zona que deia, escolteu, jo si voleu en sé d'una altra que el meu avi em va dir que en van enterrar cinc, o un altre que deia que en una altre indret...", recorda Solé, que agrega: "És molt difícil donar una xifra aproximada i tancada i, inclús, amb els estudis que s'han fet és molt difícil saber-les totes".

Més enllà de les fonts orals, assenyala, també existeix documentació com la dels hospitals militars, com la de Miquel Gras, però també la del Valle de los Caídos o investigacions que s'han dut a terme a l'àmbit local. "No sé si sortirà més documentació de la que ha sortit", defensa.

Per la seva part, Domènech també afegeix que la distància temporal dels fets dificulta saber on són. A més, com que s'ha viscut "un temps de silenci absolut, potser es trobaven els cossos en una obra i es llençaven sense dir res". Per això, encarreguen a especialistes i historiadors que facin treballs per saber on són les fosses. 

Un cop trobada la fossa, s’inicien les tasques d’obertura per tal d’extreure'n els cossos, però també altres objectes que s’hi poden trobar com botes, botons o roba.

En l'obertura de fosses treballen diferents especialistes com arqueòlegs, historiadors, antropòlegs, forenses i es fa "una primera anàlisi in situ" per determinar si es tracta d'homes, dones, adults o menors.

Després les restes es traslladen al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es fa una investigació en profunditat dels cossos. Així mateix, a l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron analitzen mostres genètiques per determinar si coincideixen amb les de familiars que estiguin vius.

mapafosses

Aquest és el mapa de les fosses que el Departament de Justícia té localitzades que existeixen a Catalunya

El banc d’ADN

Per això, hi ha el Programa d'Idetificació Genètica que inclou un banc d’ADN on les persones que busquen un familiar poden donar una mostra que després es creuarà amb els cossos que s’han trobat. "El programa d'identificació genètica, que és un acord amb Salut, és el que permet tirar el Pla de Fosses endavant", defensa Domènech, que explica que un cop una persona inscriu un familiar en el cens de persones desaparegudes rep la convocatòria per fer-se l'anàlisi genètic. "Els genetistes escullen la persona més adient per treure la mostra, que és gratuïta", puntualitza.  

De moment, arran d'aquesta iniciativa, les autoritats disposen actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius, entre les quals es troba Carme Aubeso, mare de Roger Roig. A més, també tenen detallats 300 perfils genètics de restes de fosses

En el marc del Pla de Fosses i el Programa d'Identificació Genètica, detalla Domènech, del 2017 al 2019 se'n van recuperar 26 fosses i enguany vuit, que han comportat la localització de 338 persones. També, s’han pogut retornar set morts als seus familiars. D'altra banda, ressalta que aquest setembre s'ha localitzat un vuitè cos a Navarra, en el marc d'un conveni amb aquesta comunitat autònoma per intercanviar dades genètiques, però que de moment no s'ha pogut retornar per la situació de la pandèmia de la Covid. Així doncs, tan bon punt sigui possible, s'entregarà als seus descendents. 

"Quan pots retornar un cos a la família és meravellós", expressa amb un to d'emoció Domènech a l'altre costat del telèfon.

Capella i Aragonès laboratori antropològic UABLa consellera de Justícia, Ester Capella, i el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, visiten el laboratori antropològic de la UAB / ACN

En el cas dels cossos que no s’han pogut retornar, exposa Domènech, es classifiquen i es guarden de manera individualitzada per si en el futur un familiar viu ofereix el seu ADN, es poden creuar les dades i retornar-lo als seus descendents. 

Amb tot, Solé lamenta que no existeixi un banc genètic comú en tot l’àmbit de l’Estat espanyol. En aquest sentit, exposa que moltes persones de diverses comunitats autònomes van venir a lluitar a Catalunya i, per tant, això permetria retornar les víctimes als seus familiars encara que es trobessin en altres indrets del territori espanyol, així com que catalans que hagin mort en altres punts de la península poguessin retornar al seu lloc d'origen. 

Tot i això, Domènech informa que tenen un acord amb Navarra i Balears per compartir dades de perfils genètics. Addicionalment, també n'estan a punt de tancar un altre amb el País Valencià que no només servirà per compartir dades genètiques dels desapareguts, sinó també per treballar conjuntament en programes de memòria històrica com exposicions o activitats pedagògiques.

80 anys després

Un cop finalitzades totes aquestes tasques, Domènech explica que, en el mateix lloc on van ser enterrades, es dignifica les víctimes amb plaques commemoratives o altres elements que indiquen on van morir. Aquestes inclouen el nom de les persones i la situació de les fosses. 

“És important reparar el dolor de la família i transcendental per la resta de la societat. Quan obrim una fossa expliquem el que va passar perquè tothom ho sàpiga, també la gent jove, perquè no torni a passar”, defensa Domènech sobre la importància d’obrir aquestes tombes més de vuitanta anys després d’acabar la Guerra Civil.

“Jo crec que el valor que té una societat és el respecte que té als seus morts”, considera Solé, que afegeix: “diu poc de la nostra societat que fins a l’actualitat no s’hagi pogut dignificar les víctimes” de la Guerra Civil o la dictadura. 

A més, remarca que certs discursos que encara es poden sentir a Espanya no mostren “cap mena d’empatia” ni “respecte” per a aquelles persones que no han pogut recuperar els seus morts que van perdre al combat o en el règim franquista. En comptes d’això, exposa, s’ha volgut “imposar la visió del bàndol guanyador”. Per això, més enllà de la importància de dignificar les víctimes, Solé també ressalta que és un deute amb les persones (o els seus descendents), que fa més de vuitanta anys que busca els seus familiars. 

restes òssies fossa / departament justicia

Unes restes òssies que podrien mostrar l'impacte d'una bala / departament de Justícia

Aquesta recerca, apunta Domènech, “és una llosa” per a molts familiars o, fins i tot, pels nets que no han conegut els seus avis, però els hi van prometre als pares o els tiets que els trobarien. Per això, afirma que amb el Pla de Fosses els descarreguen d’aquesta tasca: “Els diem que no es preocupin, que ara el Govern s'encarregarà d'això i està aquí per buscar-los”. 

Roig confessa que quan la seva mare li va comentar que havia començat a buscar el seu pare va mirar tot el procés des de la distància. “Això de remenar ossos de morts, no em semblava important. Si vaig canviar d’opinió va ser, també en part, per l’èxit de la investigació del Memorial Democràtic”, afirma.

Ara bé, Roig també argumenta que els esdeveniments que han succeït en els darrers anys a Catalunya amb represaliats polítics també l’han fet canviar d’opinió. “Ha posat sobre la taula que la suposada transició democràtica dels 80 va ser un engany i es va construir enterrant la veritat”, sentencia amb contundència.