La Catalunya Nord tanca una consulta històrica per al catalanisme. Fins a la mitjanit d'aquest dissabte, els ciutadans nord-catalans poden decidir si volen conservar el nom actual del departament, "Pirineus Orientals"; si prefereixen substituir-lo per un que incorpori la catalanitat a la denominació oficial, "Pirineus Catalans"; o si opten per una tercera opció, "Pirineus Mediterranis". La votació va començar el passat 22 de juny (per internet, el primer de juliol) i representa oportunitat única per deixar enrere la denominació francesa imposada fa més de dos segles i adoptar-ne una que reculli més la identitat del país.
La participació en la consulta ciutadana ha experimentat un creixement en els últims dies i ja voreja el 10% del cens total. A les portes del cap de setmana s'havien comptabilitzat almenys 24.024 vots en línia i 11.840 en paper, que sumen un total de 35.864 participants. És a dir, el 9,49% dels 378.000 electors cridats a les urnes. Les xifres encara s'han d'actualitzar amb les últimes dades, i els resultats no es coneixeran fins al 28 d'agost al matí. En cas que guanyi qualsevol de les dues opcions de canvi, s'obrirà una segona fase de caràcter polític i administratiu. El Consell Departamental haurà de tramitar una petició formal al govern francès per modificar la denominació, fet que requereix un decret del Consell d'Estat signat pel primer ministre. Es tracta d'un procediment excepcional que només s'ha dut a terme en set ocasions des que es van crear els departaments. L'antecedent més recent és de l'any 1990 al departament de Costes del Nord, a la Bretanya, que va ser rebatejat com a Costes d'Armor.
Una consulta amb polèmica
Aquest procés consultiu ha situat al centre del debat públic el reconeixement de la catalanitat del país. L'opció "Pirineus Catalans" és l'única que integra de manera explícita aquesta identitat al nom oficial del departament, i entitats com Plataforma per la Llengua, La Bressola, Òmnium Cultural, el Casal del Conflent, el club de rugbi Foyer Laïque de Vernet i Unitat Catalana s'hi han mobilitzat a favor. Del nom administratiu actual, "Pirineus Orientals", cal dir que va ser establert en la Revolució Francesa (1789), fruit de l'esperit homogeneïtzador de l'època, que pretenia amagar les nacions històriques i dividir l'Estat segons simples accidents geogràfics —una opció que defensen els sectors que veuen la consulta com una despesa inútil o que rebutgen les diferències de la Catalunya Nord amb la resta de l'Estat francès. Finalment, pel que fa als "Pirineus Mediterranis", podem dir que també posa el focus en la ubicació geogràfica del país, però amb èmfasi en la projecció turística i econòmica.
És cert que un triomf de l'opció de "Pirineus Catalans" seria "un primer pas" per al reconeixement institucional i administratiu de la identitat catalana, tal com diu el sociòleg Gautier Sabrià, que també destaca que seria un "element de contenció" davant l'avenç de l'extrema dreta. Però no deixa de ser una consulta polèmica, ja que s'ha exclòs de la votació l'opció més defensada pel moviment catalanista, "País Català", per mor de les traves legals que podria generar davant de l'Estat francès. La plataforma Sí al País Català ha criticat la decisió, argumentant que s'ha privat els votants d'escollir el nom que reflecteix amb més fidelitat la identitat del país. De fet, tant Plataforma per la Llengua com La Bressola han reconegut que haurien preferit opcions com "País Català" o "Catalunya Nord", però han acabat donant suport a la denominació "Pirineus Catalans" per ser l'única alternativa amb referència directa a la catalanitat.