L’últim baròmetre del CIS, fet públic aquest dijous al migdia, no té interès pel que fa a la intenció de vot. De fet, va ser tancat el 9 de novembre, un dia abans de la cita a les urnes. En canvi sí que ofereix altres variables interessants. Fins al 43,9% dels enquestats asseguren que “la situació existent a Catalunya va influir” en la decisió del seu vot pel 10-N. Dels que va canviar-los el vot, un de cada quatre va decantar-se per l'extrema dreta de Vox. Per contra, el 54,6% neguen que tingués influència en el seu vot.

En quin sentit va ser aquesta influència? El 60,1% dels enquestats respon que va “reforçar la seva intenció de votar el partit pel qual pensava fer-ho”. En segon lloc, el 17% asseguren que els "va incentivar a votar, encara que abans tenien dubtes o no pensaven votar”. En tercera posició, amb un 7,4%, hi ha els que la situació a Catalunya va dur-los a votar un partit diferent del que inicialment tenien intenció de votar.

Entre els qui van canviar de vot pel factor català, gairebé una quarta part van decidir-se per votar l’extrema dreta de Vox, que va fer campanya a remolc de la repressió contra Catalunya. L’11,2% van passar del PP a Vox, el 10,4% del PSOE a Vox, el 9,3% del PSOE a Unidas Podemos, el 6,4% del PSOE a Ciutadans, el 6,1% del PP al PSOE, el 5,8% del PSOE a Més País, el 5,8% del PP a Ciutadans i el 4,3% de Ciutadans a Vox.

Per altra banda, preguntats sobre el principal criteri a l’hora de votar un partit o un altre a les eleccions del 10-N, el 7,2% dels espanyols situen com a primera o segona prioritat “que s’enfronti amb fermesa a la situació a Catalunya”. La principal prioritat és “que defensi els interessos generals”, la segona “que representi les idees o interessos” del votant i la tercera “que inspiri confiança”.

Pel que fa al record de vot en les eleccions generals de l’abril, els votants que més van ser influenciats per la situació a Catalunya —descomptant els catalans— són els de Vox (70,3%), Ciutadans (66%) i el PP (61,8%). Els que menys, del PNB (13%), Compromís (27,2%) i EH Bildu (32,1%).

Per comunitats autònomes, descomptant Catalunya, a Castella-la Manxa (53,4%), Múrcia (52,6%) i Galícia (48,4%) va ser on va influir. A Melilla (22,2%), el País Basc (23,6%) i Astúries (25%), on menys.

El baròmetre del CIS s’ha fet amb dues mostres d’entrevistes fetes entre el 28 d’octubre i el 3 de novembre (primera onada) i entre el 4 i el 9 de novembre (segona onada).

Evitar que guanyin les dretes

Més enllà de Catalunya, la principal raó que va dur els espanyols a votar a les eleccions del 10-N, amb el 37,3% de les respostes, va ser “intentar evitar que puguin guanyar partits de dretes”. La segona, amb el 16,7%, “intentar evitar que puguin guanyar partits d’esquerres”. En canvi, quan ens desplacem a Catalunya, la xifra augmenta considerablement. Fins al 58,7% dels catalans va animar-se a votar per impedir l’arribada al poder dels partits conservadors.

Poca o cap confiança en Sánchez

Preguntats sobre el nivell de confiança en Pedro Sánchez, fins al 75,9% dels espanyols asseguren que els genera “poca confiança” (35,4%) o cap confiança (40,7%). Una desconfiança que també es fa més gran a Catalunya, on al 41,6% no els genera cap confiança i al 36,4% poca confiança. En total, un 81,4% no confien en el president espanyol en funcions.