La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Diputació de Barcelona s'han conjurat aquest dilluns per aconseguir complir abans de gener de 2021 als límits europeus de contaminació d'òxid de nitrogen, que en l'actualitat excedeixen dues de les 30 estacions de monitoratge.
Ho ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, després de presidir una cimera per la qualitat de l'aire convocada d'urgència després de la denúncia de la Comissió Europea davant del tribunal europeu per la contaminació en ciutats espanyoles, com Madrid i Barcelona, davant de la qual ha parlat d'accelerar les mesures previstes en l'actual full de ruta.
Al costat del vicepresident de l'AMB, Antoni Poveda; la tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Janet Sanz, i el diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Cesco Gomar, el conseller ha subratllat la necessitat d'aportar una "resposta ferma, ràpida i unitària".
Calvet ha explicat que la denúncia enfonsa les seves arrels en un expedient iniciat fa anys per la Comissió Europea i que s'havia aconseguit paralitzar amb la bateria d'iniciatives dutes a terme al llarg d'aquests anys, ha insistit.
A la trobada, els diferents representants han reafirmat la seva voluntat d'iniciar l'1 de gener de 2020 la Zona de Baixes Emissions que permetrà treure de la circulació de l'entrada i sortida de Barcelona prop de 124.000 vehicles considerats els més contaminants, una cosa que "tindrà molt impacte en la qualitat de l'aire".
ACN
La tinenta d'alcalde de Barcelona ha insistit que "la mesura no serà equivalent a un Madrid Central, sinó a 20 Madrid Central", ha dit en relació amb el projecte de baixes emissions de la capital espanyola. "Será la primera vegada que s'implementa en una ciutat de l'Estat", ha ressaltat Sanz, davant del que el vicepresident de l'AMB ha significat que aquest àrea es convertirà en una de les zones més grans d'Europa de baixes emissions, amb una afectació en 5 municipis i un radi de 95 quilòmetres quadrats.
Sobre la implantació d'un peatge contra la pol·lució que permetria regular l'entrada i sortida de Barcelona, Sanz ha defensat que des del consistori treballaran per tenir a punt un projecte de treball per implementar aquesta mesura tan aviat com es faci necessària: "Als tres, quatre o cinc mesos d'iniciar la zona baixa d'emissions, si fa falta."
De tota manera, ha demanat el suport de la resta d'Administracions, especialment de l'Estat per tenir competència sobre la matèria, mentre que Calvet ha destacat que el Grup de Treball de Peatges es reunirà dijous i continuarà estudiant aquesta possibilitat, l'anàlisi del qual es va anunciar a la cimera per la qualitat de l'aire de març.
Si bé Poveda ha parlat de la necessitat de mantenir peatges com el de Martorell o el Maresme amb finalitats dissuasives i recaptatòries per al medi ambient, Calvet ha defensat cenyir-se als treballs amb el Ministeri de Foment per implantar un sistema de vinyeta, que suposi una tarifa plana en funció de l'ús d'autopistes.
Més transport públic
Entre les mesures citades per millorar la situació, han enumerat una ampliació futura de les zones de baixes emissions, l'acceleració de la instal·lació de carrils bus a les carreteres B-23 i 245, un augment de la capacitat del transport públic, la unió del tramvia i l'acabament de les línies 8 i 9 de Metro, davant del que ha demanat més recursos a l'Estat, també per a Rodalies.
Respecte al Port de Barcelona, han explicat el seu "ambiciós" pla d'electrificació dels ports i les feines de l'Aeroport per millorar en la mobilitat terrestre a través també d'una electrificació.