En mig d’un moment on les propostes ruralistes de Castella i Lleó són en el focus mediàtic, cal recordar que la Catalunya buidada també existeix i s’organitza. Tot va començar el juny del 2021 amb un grup de WhatsApp de quatre alcaldes. Cosa de mig any més tard, ja són més de 500. S’han constituït com a grup d’interès sota la marca Eines de Repoblament Rural (ERR), amb la finalitat d’evitar el despoblament rural continuat i situar la ruralitat en el centre del debat polític del país. Amb tant múscul, el salt als pròxims comicis catalans els seria fàcil. Igualment, aquest moviment estratègic encara no és sobre la taula: confien en el fet que el Govern els farà cas. Però si la resposta de la Generalitat no és l’adient… ningú descarta que no vagin a eleccions en un futur.
L’origen d’aquest lobby es troba en un estudi de la Universitat de Lleida publicat el juny passat sota el títol "Nous índexs de relleu generacional al món rural". Una recerca que és contundent en les seves conclusions: “Les comarques les Garrigues, la Noguera, el Solsonès, els dos Pallars, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Conca de Barberà i part de la Cerdanya i de l’Urgell se’ns estan buidant”. La mateixa conclusió es pot extreure de les projeccions de l’Idescat, que apunten al fet que 354 municipis catalans perdran població durant la pròxima dècada.
Un creixement exponencial
La informació no és nova, però la situació ha canviat. Els alcaldes i alcaldesses dels municipis del país amb menys de 2.000 habitants han decidit passar a l’acció, fins al punt que en qüestió de set mesos han passat de ser quatre a superar els 500, una xifra que suposa més de la meitat de tots els municipis catalans. Funcionen sota la coordinació de Jaume Gilabert, cap del govern de Montgai (Noguera), que assegura que el creixement exponencial que ha viscut ERR es deu al fet que "el món rural comparteix els mateixos problemes". "Ningú ens fa cas", diu. I davant de dificultats compartides, mig miler de batlles i batllesses s’han unit per evitar el despoblament de casa seva. Així, l’organització aglutina el 90% dels municipis catalans amb menys de 2.000 habitants. "Si no som més és perquè no comptem amb el telèfon mòbil dels qui falten", bromeja Gilabert.
Amb tantes veus, ERR és probablement l’entitat ruralista més important de Catalunya. Un dels seus trets característics és que només està format per caps de governs municipals, ja que consideren que "en el món rural, tots els afers de la gent es concentren en l’ajuntament". "Som els alcaldes els qui lluitem pel dia a dia de les persones. Coneixem les dificultats de la ciutadania i en som els responsables", explica el coordinador del grup d’interès. És per això que els batlles i les batllesses tenen el deure de plantar-se davant del Govern per exigir les eines necessàries per repoblar el territori.
Un Estatut del Municipi Rural
Justament això és el que volen: eines. No volen pas una tutela administrativa basada en la subvenció continuada, volen eines per utilitzar-les ells mateixos, tot i que a hores d’ara la legislació no els ho permet. És per això que una de les seves principals reivindicacions és que el Parlament tiri endavant un Estatut del Municipi Rural (EMR). Es tracta d’una mena de paraigua legal per impedir que qualsevol llei els passi per sobre i que no és cap bogeria, com a mínim a l’estat espanyol: tant el País Basc com Castella la Manxa ja compten amb quelcom similar. "No volem diners, volem dates concretes. Si el que demanem no es fa, és per manca de voluntat política", subratlla Gilabert.
L’EMR és la proposta estrella del grup d’interès i ha de servir "per aplicar polítiques des de tots els departaments que facin possible l’equitat de les persones que viuen en les zones rurals", així com "definir com a municipis rurals tots aquells de menys de 2.000 habitants, que representen el 62,62% dels municipis de Catalunya i el 63,88% del territori català". Amb tot, preveu quatre eines estratègiques a desenvolupar com una millora del finançament, l’obligatorietat d’informes d’impacte demogràfic tant en el procés de redacció i aprovació de qualsevol canvi normatiu, legal o de governança, i el desplegament d’un Pacte contra el Despoblament Rural.
Confiança en el Govern
El lobby confia en el fet que el Govern tirarà endavant l’estatut abans no acabi l’any, sobretot perquè el 2023 és any electoral. En aquest sentit, tenen tancada una reunió amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en els pròxims dies. Vilagrà és l’encarregada d’impulsar el nou marc de treball i, de moment, la seva predisposició sembla positiva. Un bon senyal ha estat la constitució del Consell de Governs Locals, impulsat per la mateixa consellera. A més, Gilabert ja s’ha reunit en aquests set mesos amb alts càrrecs de les conselleries d’Educació i de Salut, així com amb el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró.
La fe en la tasca del Govern és el que evita que ERR es presenti a eleccions, de moment. L’alcalde de Montgai explica que si no han creat un partit polític és perquè confien que la Generalitat escoltarà les seves peticions, com ja han començat a fer. “Però si les administracions ens tornen a ignorar, ja veurem el que passa”, expressa. En qualsevol cas, Gilabert té ben clar que cal enfrontar la situació amb positivitat: "Hem de ser optimistes, malgrat el pessimisme". I és que les dades de la UdL i de l’Idescat no són "catastròfiques", desgraciadament. Són "realistes", puntualitza el coordinador del lobby. És a dir, ja fa temps que el problema és molt real.
Reunió d'alcaldes i alcaldesses d'Eines de Repoblament Rural / @EinesRural
Els problemes no s’acaben
La problemàtica existent al món rural no la solucionarà només l’esmentat estatut. Existeixen altres necessitats, com l’habitatge. En els municipis afectats pel despoblament "hi ha habitatges en molt mal estat i d’altres que estan tancats, sense pagar impostos". "Això cou als municipis, perquè no s’està fent res", diu Gilabert. I afegeix el següent: "No hi ha possibilitat de fer habitatges nous per la llei d’urbanisme, ja que estem tutelats com a menors d’edat. No podem decidir res, no existeix autonomia municipal en el món rural", lamenta.
L’alcalde de Montgai també remarca la manca de funcionaris en els municipis catalans de menys de 2.000 habitants, així com la falta d’incentius per atraure’ls. Davant d’això, el grup d’interès proposa comptabilitzar com a mèrit el fet de prestar serveis a les zones rurals que pateixen despoblament, deduccions fiscals en l’habitatge per viure en una zona rural en despoblament i pensar en els pobles petits abans de publicar res. Això últim és important perquè de vegades es viuen situacions surrealistes: en l’última convocatòria per accedir a ajudes vinculades a Garantia Juvenil, un dels requisits era que havia d’haver-hi més de trenta joves en atur en el municipi. "Com hem de tenir més de trenta joves en atur si no tenim ni trenta joves empadronats!?", exclama indignat Gilabert.
Independència municipal
Qüestions com aquestes són les que ERR reclama davant del Govern de la Generalitat. Però aquí no acaba la tasca del lobby, ja que també es planten davant la Moncloa quan és necessari. Així ho demostren algunes de les reunions que ha mantingut Gilabert amb alts càrrecs de l’Estat: el secretari de Repte Demogràfic o l’ara exdelegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. Igualment, el coordinador insisteix que l’aprovació de l’Estatut del Municipi Rural depèn del Parlament, que és on cal pressionar.
La majoria dels alcaldes i alcaldesses que integren Eines de Repoblament Rural són d’ERC, tot i que la seva voluntat és funcionar com un "lobby del món rural aliè a ingerències partidistes". D’aquesta manera, dins del grup hi ha persones independentistes, socialistes, de plataformes independents i, fins i tot, l’únic alcalde que el PP té a Catalunya. Aleshores, on queda la independència? "Som molt independentistes: volem independència municipal", bromeja Gilabert. L’important aquí és la transversalitat i la ruralitat: "Si remem tots junts cap al municipalisme, ens en sortirem".