El Col·lectiu Catalans Lliures esdevé l’Institut Ostrom Catalunya, un think tank amb voluntat d'introduir idees liberals en la societat i la política pública catalana i d'orientació sobiranista. Es presenten com un "pol independent de coneixement, debat i generació d’idees, compromès amb el pluralisme, els drets civils, les societats obertes, les institucions inclusives i l’economia de lliure mercat".

El seu objectiu és incidir "de manera determinant" en l’opinió pública i les institucions catalanes. L’institut s’erigeix com "una via de participació i influència en el debat social, un pont entre el món acadèmic, la societat civil i els gestors públics per unir esforços amb vista a contribuir al progrés de la societat catalana".

El think tank organitza esdeveniments que inciten a la reflexió a través de cursos, seminaris, conferències i debats; realitza publicacions, vídeos i informes de recerca i dedica esforços a la difusió de llarg abast de les idees liberals a través de campanyes i la participació als mitjans de comunicació. Aquests darrers anys, la plataforma civil ha convidat a personalitats com Deirdre McCloskey, catedràtica d’història econòmica a la Universitat d’Illinois; Chandran Kukathas, cap del departament de teoria política de la London School of Economics i Stian Westlake, assessor de tres ministres britànics d'innovació. També ha fet informes sobre fiscalitat, regulació de la competència i economia digital.

Entre els membres de la direcció de l’Institut Ostrom hi ha l’empresari Eric Herrera; el científic biomèdic Martí Jiménez, l’economista Roger Medina i el cap de la Secció d'Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l’Ateneu Barcelonès, Alexander Golovín.

Segons Herrera, l’institut "aplega persones de generacions i àmbits professionals molt diversos, que coincideixen en la necessitat de proveir el país d’una capacitat d’anàlisi pròpia, independent i rigorosa". "Busquem incidir en el disseny de bones polítiques públiques a partir d’una aproximació basada en l’evidència científica", ha afegit.

La institució rep el seu nom en homenatge a Elinor Ostrom (foto), primera dona guardonada amb un Premi Nobel. Ostrom fou una de les acadèmiques més reconegudes en l’àmbit de l’anomenada Nova Economia Institucional, disciplina que estudia les normes socials i legals de les institucions que regulen l’activitat econòmica.