Una situació de catalanofòbia s'ha viscut avui a les Corts aragoneses, quan el PP, Ciutadans i el PAR han secundat una proposta del partit ultra Vox que ha suprimit l'Institut Aragonès del Català, que s'encarrega de promoure la llengua a la Franja de Ponent.

De la mateixa manera, les Corts aragoneses han atacat la llengua aragonesa, i han acordat anul·lar els quinze nomenaments de membres de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

El text final amb els punts aprovats és el següent:

"Suprimir l'Institut Aragonès del Català, atès que no recull la protecció de les llengües i modalitats lingüístiques de la zona oriental d'Aragó, i, per tant, és contrari al respecte, la convivència i l'entesa recollits a l'article setè de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

"Anul·lar els nomenaments dels 15 membres de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, en tant que aquesta no respon als principis reals de conservació del patrimoni material i immaterial lingüístic aragonès".

Escridassada per parlar català i aragonès

 

El debat d'aquesta qüestió, en la qual el govern aragonès ha quedat en minoria, ha estat molt tens. Quan ha intervingut el diputat de Podemos Nacho Escartín ho ha fet en català, aragonès i castellà. Només escoltar els dos primers idiomes, els diputats del PP l'han escridassat i els de Vox han abandonat l'hemicicle.

Escartín ho ha explicat a la xarxa i hi ha afegit textos en català i aragonès de veïns de la zona.

En català:

Haig nascut al camp,

sic de poble,

estimo aquesta terra,

estimo aquesta gent,

que és la meua gent,

que és la meua terra.

Canto, i quan canto lo que sento,

sento i canto tal com sic,

i quan sento el cant,

sento i canto lo que sic

Antón Abad, pagès de Saidí

 

En aragonès: 

Yo dixaría en bella nuey,

escura, a los odios,

las fambres y las guerras

que acotolan lo mundo y lo estroxinan.

Y lo cierzo, perdiu en la negrura los levase

y, dende las estrelas, xervigase estos mals,

dixando vida.

Rosario Ustáriz, poetessa chesa.

Des d'un punt de vista aragonès, poc menys d’un dos per cent dels aragonesos parlen l’aragonès i una mica més del quatre per cent, el català, en un context en què pràcticament la totalitat de la població parla castellà.

Així es desprèn de l’estudi "L'aragonés y lo catalán en l'actualidad. Analisi d'o Censo de Población y Viviendas 2011", el dossier més exhaustiu fet fins al moment sobre la situació lingüística en aquest territori -i a més, en aragonès-, que inclou per primer cop dades de fora de les zones reconegudes com d’ús habitual de l’aragonès -la part septentrional de la província d’Osca- i del català -la Franja de Ponent-, i anomenant cada llengua pel seu nom, sense subterfugis.

L’estudi, presentat fa 4 anys i realitzat per investigadors de la Universidad de Zaragoza, l’Autònoma de Barcelona i la Rovira i Virgili, parteix de dades del cens del 2011 per concloure que al total d’Aragó, 55.513 persones declaren parlar català -un 4,2% de la població- i 25.556 parlen aragonès -un 1,9%-. Ara bé, mentre que el català és prou utilitzat a la zona catalanoparlant de l’Aragó, amb un 53,9% -25.663 persones- de la població total de la Franja de Ponent, el coneixement de l’aragonès a la seva zona és molt més escadusser, amb només un 5,3% -8.425 persones- de la població com a parlants habituals.