El líder del PSOE, Pedro Sánchez, pretén eclipsar la més que probable investidura fallida del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, el pròxim 26 i 27 de setembre. L'objectiu del líder socialista és fer-ho amb el primer ple en el qual es pugui parlar català, gallec i euskera. Per fer-ho, segons El Confidencial, Sánchez pretén que la reforma del reglament pactada entre el PSOE i Esquerra Republicana s'executi i es voti abans de la investidura de Feijóo. Per fer-ho, els socialistes volen que es tramiti pel procediment parlamentari de la via d'urgència i de lectura única. Això permetria que el ple votés la seva admissió un dimarts i donés llum verda definitivament dos dies després, sense passar per la Comissió del Reglament, que, de fet, encara no està constituïda. 

Problemes amb l'aposta de Sánchez

Tot i això, hi ha la possibilitat que la logística trunqui els plans de Sánchez. A més, el principal problema en aquest sentit són els documents escrits a traduir. Això vol dir que la qüestió és fer la traducció amb iniciatives com les preguntes escrites, o si també ha de fer-ho amb el Butlletí Oficial del Congrés i amb tota la producció legislativa. En el segon cas, elevaria considerablement el cost econòmic i endarreriria tots els processos. Aquesta opció serviria per equiparar el català, el gallec i l'euskera al castellà, que és el que demanen els partits nacionalistes i independentistes. 

Els partits també donen per fet que la resta de modificacions, que no tenen especials complexitats, poden donar-se per tancades els pròxims dies. Segons fonts jurídiques citades pel mitjà citat, la modificació del reglament pot tramitar-se per la via d'urgència i en lectura única. Abans, però, han de tancar el text, portar-lo a registre i superar el tràmit de passar per la Mesa, que es torna a reunir el pròxim dimarts 5 de setembre. En la reunió de la Mesa es preveu que s'aprovi el calendari de sessions fins a desembre.

Amb tot, no hi haurà problemes per finançar la traducció simultània. Cal recordar que Junts va xifrar en 950.000 el cost d'universalitzar les llengües cooficials fa dos anys. Una de les possibilitats seria la de costejar-ho per l'ús dels romanents que té la cambra. El passat 1 de juny del 2022, el Congrés declarava comptar amb 108 milions d'euros de fons de romanents. 

També hi hauria altres problemes, com la instal·lació de cabines de traducció que compleixin els requisits i la seva fase de contractació i de disseny. A més, també cal comptar la possibilitat de reformar l'actual estructura de la cambra baixa, que està protegit per Patrimoni. 

Acord entre Junts i PSOE

Que es permeti el català, l'euskera i el gallec al Congrés dels Diputats és fruit de l'acord entre Junts i el PSOE per la constitució de la Mesa de la cambra baixa. A més, la designació de Francina Armengol (expresidenta de les Illes i pròxim al nacionalisme català) també va en aquesta direcció. El compromís de Sánchez amb els nacionalistes i independentistes no té cap precedent històric.

Les negociacions de Junts amb el PSOE també van donar fruits positius per al català, com ara l'oficialitat del català a la Unió Europea. També van arribar a un acord sobre la constitució de les comissions sobre els atemptats del 17-A, l'Operació Catalunya i Pegasus.