La portaveu de Justícia de Democràcia i Llibertat (DiL) al Congrés, Lourdes Ciuró, ha presentat una proposició no de llei en la qual exigeix "fets i no promeses" per garantir la presència de les llengües cooficials a l'Administració de l'Estat.
Segons un comunicat d'aquesta formació, en la proposta s'apel·la a la recomanació rebuda del comitè de ministres del Consell d'Europa en matèria d'aplicació de la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries, per la qual es reclama al govern espanyol que garanteixi aquesta presència.
DiL també vol que l'executiu central asseguri que les llengües cooficials s'incloguin com a requisit en les proves d'accés a la professió d'advocat . En el cas de Catalunya, aquest "incompliment" afecta més de 900 persones, malgrat que la Generalitat estava disposada a assumir-ne el cost i a proporcionar els recursos necessaris per traduir la prova "de forma rigorosa i confidencial", explica Ciuró, que considera que hi ha una falta de voluntat política per respectar i garantir l'ús de les llengües cooficials.
Ciuró recorda que, en el seu moment, el director general de Relacions amb l'Administració de Justícia es va comprometre a buscar "fórmules per atendre les peticions", però fins ara les proves s'han realitzat de manera exclusiva en espanyol, "sense garantir així els drets de la ciutadania a relacionar-se amb l'Administració General de l'Estat en qualsevol de les llengües cooficials com són el gallec, l'euskera i el català", lamenta.