França ha fet una passa per reconèixer la llengua catalana al seu ensenyament, i ha creat la figura de professor agregat (catedràtic d'institut) d'aquest idioma. Ho ha fet sota la consideració del català com una de les "llengües de França", perquè és l'idioma parlat a la Catalunya Nord. L'avenç consisteix en el fet que es crearan oposicions per a catedràtics d'institut, i el ministeri d'Educació francès ha creat ara les oposicions internes a les quals es podran presentar docents amb 5 anys d'experiència.
Les oposicions consten d'un temari genèric per a les "llengües franceses" reconegudes, com el català, l'occità, l'euskera, el bretó o el cors. I després hi ha un temari específic sobre la llengua catalana, amb especial atenció al poeta Joan Maragall, a Víctor Català i Solitud, i a l'escriptor nord-català Jordi Pere Cerdà.
El temari també aborda la "civilització" catalana, amb especial menció del modernisme. "El fenomen cultural del modernisme, que va des de l'Exposició Universal de Barcelona fins al 1907 o 1911, va molt més enllà de les arts plàstiques i l'arquitectura. El podem trobar en tots els camps culturals, des de la literatura fins al cinema i el teatre, la música i l'òpera. Es tracta fonamentalment d'un moviment de transformació d'una cultura catalana regional i regionalista, el que a Catalunya es coneix com la Renaixença (1850-1880) en una cultura nacional, europea, en funció dels criteris de modernitat i progrés que representen les grans cultures europees de l'època: l'anglesa, la francesa i l'alemanya. Això va significar una heterogeneïtat del moviment, que va adoptar per exemple en la pintura i en la literatura tant el naturalisme com el simbolisme, cosa que significa que el modernisme no va ser mai un estil estètic, sinó una actitud", afirma el temari.