L'atac al valencià de l'Ajuntament d'Alacant, del PP, que va aprovar dijous passat una declaració de Vox per demanar que s'inclogui la ciutat a la zona de predomini lingüístic del castellà és l'enèsima croada contra la llengua. Aquest ha sigut l'últim intent per part d'una institució de voler arraconar el català en favor del castellà. Durant les darreres setmanes, diverses administracions, sobretot del País Valencià i les Illes Balears, i partits polítics, amb el PP i Vox com a protagonistes, han disparat contra el català: des de voler incloure una ciutat històricament valencianoparlant a la zona de predomini lingüístic del castellà, fins al boicot de l'oficialitat del català a Europa. Aquests són alguns dels atacs que ha patit el català darrerament.
Alacant, l'últim atac a la llengua
La declaració institucional, defensada al ple per la portaveu de Vox a l'Ajuntament d'Alacant, Carmen Robledillo, es va aprovar amb la majoria de 17 regidors que sumen PP i VOX i el rebuig dels regidors del PSPV-PSOE i Compromís. Així, el govern alacantí del PP, amb l'ajuda de l'extrema dreta, busquen que la ciutat passi a ser territori de predomini castellà a la Llei d'Ús i Ensenyament, amb l'argument que "la realitat social" és que el 85% dels habitants d'Alacant són castellanoparlants. Ara el consistori ha de traslladar la decisió a les Corts Valencianes.
Des de la Plataforma Alacant pel Valencià s'han oposat a aquesta declaració i el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldo, va avisar que "volem continuar parlant valencià a Alacant". També el regidor socialista Miguel Castelló va lamentar la "tírria i odi" al valencià dels partits de la dreta i la regidora de Compromís Sara Llobell assenyalava que la iniciativa ignora "la situació cultural, social i educativa".
PP i Vox conxorxen contra el català a les Balears
Més enllà de la declaració d'intencions del govern d'Alacant, a finals de maig també el PP i Vox van conxorxar contra el català. En aquell cas, la presidenta del govern de les Illes Balears, la popular Marga Prohens, va anunciar un acord amb l'extrema dreta per aprovar els pressupostos del 2025, que incloïa convertir el castellà en llengua vehicular a les escoles, entre altres qüestions com derogar la llei de memòria històrica, la negativa a acollir menors migrants d'altres territoris o l'oposició al Pacte Verd Europeu. Eren les exigències de Vox a canvi del seu suport.
Això implica que la llei d'Educació es reformarà perquè el castellà sigui llengua vehicular "per garantir el coneixement de l'espanyol en el sistema educatiu". La reforma d'aquesta llei comporta, per exemple que els alumnes nouvinguts a les Balears no s'hauran d'examinar de català en quatre anys. Segons l'acord, el català no desapareixerà, però tindrà el mateix estatus que el castellà i el govern assegura que facilitarà a les famílies que puguin triar. Tot i això, els docents de les Balears ja han manifestat la seva disconformitat amb l'acord, el qual han descrit com el "pacte de la vergonya". Des de les escoles denuncien la deriva autoritària i lingüísticament regressiva del govern del PP i defensen una escola pública, democràtica i en català.
Ayuso s'enfada amb el català
Una altra de les que ha abanderat aquests atacs al català ha sigut la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, qui va complir l'amenaça d'abandonar la Conferència de Presidents si algú parlava una altra llengua que no fos castellà. Quan el lehendakari basc, Imanol Pradales, anunciava que faria la seva intervenció en euskera i en català, la presidenta madrilenya va aixecar-se i va marxar de la reunió. La rebequeria d'Ayuso va anar seguida d'una onada de reaccions tant a favor com en contra. Fins i tot, altres presidents del seu mateix partit van desmarcar-se de la decisió de la presidenta madrilenya.
Boicot a Europa pel català
Els atacs al català, però, no acaben a les fronteres dels Països Catalans, ni de l'Estat espanyol. El maig passat, el líder PP, Alberto Núñez Feijóo, va arribar a contactar i fer diverses trucades a capitals europees governades pels populars europeus per boicotejar l'oficialitat del català, el gallec i el basc al Consell d’Afers Generals de la UE. Una votació que va quedar posposada davant la manca d'unanimitat entre els 27 estats membre. Aproximadament una desena de països van demanar més temps al govern espanyol en veure aquest debat massa prematur. "Si hi ha hagut trucades és perquè també n’hi ha en sentit contrari", va dir el secretari general del PP català, Santi Rodríguez.