Les declaracions del vicesecretari d'organització del PP, Pablo Casado, barrejant l'actuació del Govern espanyol i la del poder judicial amb motiu del retorn del secretari general de Sortu Arnaldo Otegi a la vida política han encès la xarxa. Però no és el primer cop que passa. Des que el PP és al Govern espanyol, els seus càrrecs han protagonitzat tot tipus de polèmiques entorn del mateix tema. Aquí en teniu sis:

1. Casado y Otegi

A una roda de premsa aquest dimarts a la seu del seu partit, Casado ha sostingut que, "mentre governi el PP, Otegi no serà candidat a res". "Hagi complert la seva pena o no", ha dit el popular, "és un terrorista". Això ha provocat la reacció del mateix Otegi, que ha respost a un tuit del PP en què ha recollit el vídeo amb la declaració de Casado que "un Estat decent és un on existeixi la separació de poders". També el membre de la CUP David Fernàndez ha ironitzat a Twitter sobre les declaracions de Casado amb l'etiqueta #EspañaEnSerio, tot recordant al PP que en tot cas és la Justícia qui ha de decidir si Otegi és un terrorista i si pot o no encapçalar una candidatura política.

 

2. Catalá i la caixa B del PP

Fa poc més d'un any, durant una entrevista al programa Espejo Público, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va fer unes polèmiques declaracions tractant el PP de "perjudicat" per la trama Gürtel, i assegurant que "no hi ha una caixa B acreditada". Aquestes declaracions sobre el PP van ser piulades pel compte de Twitter oficial del Ministeri de Justícia durant l'entrevista, que més tard va esborrar els tuits per l'enrenou que van provocar a la xarxa.

3. Catalá i les imputacions pel 9N

Però aquestes no són les úniques declaracions del ministre que han generat controvèrsia pel que fa a la separació de poders. Catalá també va arribar a dir dos dies després de les eleccions catalanes del 27S que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va esperar que passessin els comicis per citar com a imputats Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la organització del procés participatiu del 9N. "Ha tingut la consideració de no contaminar el procés electoral", va dir el ministre. Si l'alt tribunal català els hagués citat abans, el resultat electoral podria haver generat una reacció contra el Govern espanyol.

4. Fernández Díaz i la doctrina Parot

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, també n'ha dit alguna que ha causat indignació. Un exemple va ser quan, el març de 2013, davant de l'amenaça del Tribunal Europeu de Drets Humans de tombar la doctrina Parot, va assegurar que el Govern espanyol faria "enginyeria jurídica" per eludir la decisió d'Estrasburg.

5. Sánchez-Camacho i la fiscalia pel 9N

Però una de les polèmiques més sonades pel que fa al PP i la separació de poders l'ha protagonitzada Alícia Sánchez-Camacho. La presidenta del PP català va arribar a dir a l'advocada del sindicat ultradretà Manos Limpias que estava "assessorant" la Fiscalia per intervenir contra el 9N. Ho va recollir el programa "La otra red" de Cuatro en un vídeo que més tard va esborrar, i que va recuperar el digital Diari Catalunya Lliure al seu compte de Youtube:

Però aquest tipus d'afirmacions Sánchez-Camacho no només les ha fet en privat: n'ha arribat a fer a una entrevista a la televisió. El novembre de 2014 es va avançar a la fiscalia anunciant a Telecinco que es presentaria una querella contra Artur Mas per l'organització del 9N. 

6. Camacho i el seu "fiscal de confiança"

Ja un any abans, la popular va provocar un escàndol per les seves gravacions al restaurant La Camarga, on afirmava que tenia "un fiscal de confiança" pel que fa al cas Palau de la Música.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat