Experts en patrimoni, conservació, restauració i història de l’art han fet aquest dijous una crida a la "responsabilitat" en relació amb les pintures murals de Sixena i han reclamat que s’apliquin mesures de "prevenció" i que les obres es mantinguin sota la custòdia del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En una jornada del Congrés de Cultura Catalana a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi, professors de la Universitat de Lleida i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han criticat que la justícia hagi "desestimat" el coneixement tècnic. També han sol·licitat que "primin el seny i no la impulsivitat" i que els tribunals assumeixin que és "impossible executar la sentència".
La catedràtica d’Història de l’art medieval de la Universitat de Lleida, Imma Lorés, ha explicat que el trasllat no es pot dur a terme sense "danyar" les pintures i que "és la nostra responsabilitat fer tot el possible per conservar el patrimoni i transmetre’l a les futures generacions". "Ens enfrontem a un possible error greu", ha alertat Lorés. "Tots els arguments exposats serveixen un projecte polític, i les pintures de Sixena en són l’instrument", ha assenyalat. Precisament aquest divendres, l'endemà que s'acabi el termini de 20 dies fixats pel Tribunal Suprem perquè el MNAC lliuri a l'Aragó les pintures murals de Sixena, l'Aragó reclamarà una execució forçosa de la sentència.
En aquest sentit, la catedràtica ha lamentat que durant tot el procés judicial s’hagi "menystingut" el coneixement especialitzat i que s’hagin utilitzat "altres judicis de valor basats en el passat". "La veu dels experts s’ha ignorat, i això és preocupant", ha conclòs.
Un tema que afecta àmbits socials, jurídics i polítics
També de la Universitat de Lleida, el professor Albert Velasco ha explicat que a la jornada del Congrés de Cultura Catalana d’aquest dijous s’ha tractat un tema que "supera la restitució patrimonial" i que afecta àmbits socials, jurídics i polítics. Velasco ha reclamat que "predomini el seny i no la rauxa" i que el jutge reconegui que és "impossible executar la sentència". "Les pintures han de quedar al MNAC, on estan ben conservades i protegides", ha remarcat.
Velasco també ha recordat que totes les normatives internacionals prioritzen la preservació per sobre de la propietat. "No podem posar la propietat per davant de la conservació", ha assenyalat. "Aquestes pintures són una de les obres més rellevants del romànic europeu. Si es perden, perdríem un patrimoni fonamental. No es tracta d’obres d’aragonesos o catalans, sinó patrimoni de tota la humanitat", ha insistit.
Per la seva banda, el professor d’Història de l’art i patrimoni de la UAB, Carles Sánchez Márquez, ha valorat que la sentència de Sixena "obre un debat complex en l’àmbit dels museus, el patrimoni i la història de l’art". "Cal abordar-ho des d’una perspectiva patrimonial i antropològica", ha proposat. Sánchez Márquez també ha criticat que la sentència no hagi tingut "en compte suficient" l’opinió dels experts. Per això, ha suggerit anar "més enllà" i crear un comitè internacional amb membres d’ambdues parts, així com representants de la UNESCO, l’ICOMOS i l’ICOM per tractar el cas.
Finalment, l’historiador de l’art i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, Francesc Fontbona, ha afirmat que el cas Sixena s’ha "complicat molt". "Crec que les pintures haurien de quedar al MNAC, ja que tot el procés de recuperació ha estat finançat per la Generalitat, sense el qual no existiria tot això. Endur-se-les suposaria posar-les en risc perquè són molt fràgils", ha advertit.