Aquest dimarts arrenca el judici pel cas Nóos. Es parla del judici més esperat dels últims anys, no tant pel tipus de delictes, sinó pels acusats. La infanta Cristina, no s'ha pogut lliurar de seure al banc dels acusats, i juntament amb el seu marit Iñaki Urdangarin, principal investigat, haurà de fer front a totes les sessions que comencen aquest dimarts i que està previst que durin fins el 30 de juny. L'exduquessa de Palma està acusada de ser cooperadora necessària de dos delictes fiscals. El sindicat Manos Limpias, que és qui presenta l'acusació, li demana 8 anys de presó.

En total hi ha 19 processats. Estan acusats de desviar presumptament 6'2 milions d'euros públics. Se'ls haurien quedat Iñaki Urdangarin i el seu exsoci, Diego Torres, mitjançant una complexa xarxa d'empreses fantasma que facturaven a l'Institut Nóos.

La Fiscalia Anticorrupció demana més de 100 anys de presó per a 14 dels acusats, 19 i mig per a Urdangarin i 16 i mig per a Torres.

El paper de la Infanta

La Infanta va a judici, tot i que la Fiscalia considera que no hi ha prou proves contra ella. Tot i que creu que s'hauria beneficiat de les presumptes estafes del seu marit. Manos Limpias creu que el seu paper va ser imprescindible perquè Urdangarin estafés un total de 337.38 euros de les quotes de l'IRPF dels anys 2007 i 2008 a través de l'empresa Aizoon, de la qual els dos n'eren propietaris. De fet, l'acusació creu que era una de les empreses pantalla que formava part del conglomerat empresarial teixit pel marit de la Infanta i el seu soci.

 

Els investigadors van estar vuit mesos rastrejant els comptes de la infanta Cristina i tots els seus béns, immobles, fons d'inversió, actius financers i dipòsits. Es van demanar diversos informes a Hisenda. La investigació va derivar el 8 de febrer del 2014, ara fa 2 anys, en la imputació de la Infanta. El seu advocat, Miquel Roca i Junyent, en un intent d'evitar que la germana del Rei s'assegués al banc dels acusats, va intentar que se li apliqués l'anomenada doctrina Botín, que impedeix jutjar un imputat sense l'acusació de la Fiscalia i el perjudicat dels seus delictes, que en aquest cas és l'Agència Tributària. Però l'Audiència de Palma va resoldre en contra.

El primer a declarar, un amic d'Urdangarin

La roda de declaracions comença amb Pepote Ballester, exdirector general d'Esports en l'últim Govern de Jaume Matas i medallista olímpic. Matas li havia donat l'ordre que tot el que arribés d'Urdangarin tirés endavant. Algunes de les reunions les feien al Palau de Marivent. Segons la investigació s'haurien desviat 2'3 milions d'euros a l'Institut Nóos. Ballester i Urdangarin, que es coneixien des del 1985, trenquen relacions l'any 2007, a causa de la pressió que l'exduc exercia sobre el director general d'Esports per suposats deutes del Govern de Matas a Nóos.

 

Entre els primers interrogatoris hi ha exalts càrrecs de les Balears i el mateix Jaume Matas, que s'enfronta a 11 anys de presó. La pena, però, podria ser més baixa si s'acaba de tancar l'acord amb la Fiscalia. Li demanen que reconegui els fets del cas Nóos i dos més: la construcció de referència de les Balears i la reforma de la seu del PP al carrer Gènova de Madrid.

La llista d'acusats la completen càrrecs de l'Institut Nóos, de la Generalitat Valenciana i d'empreses.

Els últims a declarar seran els principals acusats: Iñaki Urdangarin, Diego Torres i la infanta Cristina.

Més de 360 testimonis

Entre el 8 de març i el 22 d'abril s'interrogaran els testimonis, més de 360. Entre ells hi ha l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato i l'exalcalde i expresident de la Comunitat de Madrid Alberto Ruiz-Gallardón, l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i exalts càrrecs de la Zarzuela.

 

El judici no quedarà vist per sentència fins a l'estiu. Durant tot el mes de maig es presentaran les proves i el 30 de juny, si tot va sobre el previst, es presentaran els informes finals.