El Comitè de Drets del Nen de l'ONU ha demanat al govern d'Espanya que "adopti mesures provisionals" perquè un menor gambià de 14 anys, que va arribar a les Canàries el 2023, sigui transferit a un centre de menors a fi d'"evitar un dany irreparable", després que va ser expulsat d'una d'aquestes entitats a la Comunitat de Madrid i porta més de 10 dies al carrer. En una carta remesa la setmana passada per la Subdivisió de Tractats de Drets Humans a l'ONG Fundació Arrels, especialitzada en la defensa de menors migrants i que ha gestionat aquest cas, es demana a Espanya transferir el menor a un centre per a la seva protecció, mentre el Comitè de Drets del Nen examina la situació. En el dia d'avui, el menor segueix sense protecció.

En declaracions a Eldiario.es, Lourdes Reyzabal, presidenta de Fundació Arrels, lamenta que després de la resolució emesa per les Nacions Unides la setmana passada per "prevenir un dany irreparable en el menor", l'ONG va tornar a sol·licitar l'acolliment de l'adolescent a la Fiscalia de Menors de Madrid, a la Comunitat de Madrid i a la Comissió Interministerial per al compliment dels Tractats Internacionals, a més d'altres institucions. Tanmateix, assegura, "no han respost a cap dels escrits". Ni la Fiscalia Provincial de Madrid ni la Conselleria d'Assumptes Socials de la Comunitat no han canviat la seva posició ara per ara després de la petició de l'ONU.

Espanya desconfia dels procediments gambians

Un informe policial a què ha tingut accés el citat digital, posa en dubte les dades contingudes en passaports gambians. Encara que la policia espanyola admeti que el passaport del menor "no presenta cap signe de falsedat, alteració o manipulació", la informació enviada a la Fiscalia evidencia una falta de confiança en les dades incloses als documents oficials gambians a causa del procediment utilitzat al país africà per expedir el document, que permet fer-ho des de l'estranger per part d'un familiar sense exigir la presència del propietari.

Saltant d'una ciutat a l'altra

El menor, d'inicials A.A., va arribar a Las Palmas de Gran Canària sense la seva família l'agost de 2023, iniciant una penosa travessia de trasllats per autoritats a l'illa de Tenerife, posteriorment a la província de Granada, després a Barcelona i finalment a Madrid, on ja va viure al carrer l'octubre de 2023. "Durant diversos mesos va passar per diferents entitats on només es permet la pernocta, havent de passar el dia deambulant a la intempèrie, menjant en menjadors socials amb horaris restringits i llargues cues", indica Fundació Arrels al seu comunicat.

La seva edat, en dubte

A.A. va viatjar a Espanya sense passaport, però quan ja es trobava al país en va rebre un de les autoritats gambianes que certificava el seu naixement el 9 de desembre de 2009, pel que es confirmava que era menor d'edat i el seu dret a tenir una especial protecció, pel que finalment va ingressar en un centre de menors. Malgrat això, la Fiscalia va ordenar comparèixer al menor i li va proposar de sotmetre's a proves mèdiques de determinació de la seva edat, advertint-li que en cas de negar-se podria ser considerat una prova que tenia més de 18 anys.

Davant de la seva negativa, i malgrat que un informe pericial de la policia no va trobar indicis de falsedat al passaport del menor, es va dictar el cessament de la seva protecció, i A.A. va ser expulsat del centre de menors on es trobava dilluns 12 de febrer, la qual cosa ha motivat l'actuació d'urgència que demana el comitè de drets dels nens. Encara que la resolució del comitè no és per si mateix vinculant, Espanya és signant (des del seu naixement el 1990) de la Convenció dels Drets del Nen, pel compliment del qual vetlla aquest grup d'experts de Nacions Unides.

Què diu la legislació espanyola?

La legislació espanyola estableix en tots els seus àmbits que, quan es tracta de menors, qualsevol decisió s'han de prioritzar els seus interessos per sobre de qualsevol altra circumstància o consideració; és principi conegut com "l'interès superior del menor". Ho diu la Llei de Protecció a la Infantesa i Adolescència de 2015: "Tot menor té dret que el seu interès superior sigui valorat i considerat com a primordial a totes les accions i decisions que el concerneixin, tant en l'àmbit públic com privat. En l'aplicació de la present llei i altres normes que l'afectin, així com en les mesures concernents als menors que adoptin les institucions, públiques o privades, els Tribunals, o els òrgans legislatius prioritzarà l'interès superior dels mateixos sobre qualsevol altre interès legítim que es pogués presentar" (article 2.1).

Això és aplicable tant per a menors espanyols com a estrangers, perquè la llei no fa diferències amb els drets fonamentals. Però, què diu en concret la Llei d'Estrangeria?. També és precisa, article 35.3: "En els supòsits en què els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat localitzin un estranger indocumentat la minoria d'edat del qual no pugui ser establerta amb seguretat, se li donarà, pels serveis competents de protecció de menors, l'atenció immediata que necessiti, d'acord amb el que estableix la legislació de protecció jurídica del menor." I afegeix que s'haurà de posar "el fet en coneixement immediat del Ministeri Fiscal, que disposarà la determinació de la seva edat, per al que col·laboraran les institucions sanitàries oportunes que, amb caràcter prioritari, faran les proves necessàries".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!