La Fiscalia ha sol·licitat vuit anys de presó per a l’exdiputat socialista Juan Bernardo Fuentes Curbelo, conegut com a Tito Berni, en el marc del cas Mediador, una presumpta trama de corrupció que esquitxa càrrecs públics, empresaris i intermediaris. El Ministeri Públic també reclama 11 anys de presó per al seu nebot, Taishet Fuentes, i 13 per a Marco Antonio Navarro Tacoronte, l’intermediari que dona nom a la causa. Segons l’escrit d’acusació, als tres se’ls atribueixen delictes continuats de suborn i prevaricació, així com pertinença a grup criminal. A més, la Fiscalia acusa Taishet Fuentes d’un delicte d’estafa i Navarro Tacoronte de tràfic d’influències i falsedat en document mercantil. En total, el Ministeri Públic dirigeix la seva acusació contra 16 de les 23 persones processades en la peça principal d’un cas que investiga el cobrament o la sol·licitud de suborns i comissions a canvi de favors administratius i polítics.
En el seu escrit de qualificació, el recentment nomenat fiscal superior de Canàries, Jaime Serrano-Jover, identifica Tito Berni, Taishet Fuentes i Marco Antonio Navarro Tacoronte com els principals impulsors d’“un pla criminal” amb una “distribució de funcions clarament definida”. Segons la Fiscalia, l’objectiu era oferir a empresaris, principalment dels sectors agrícola, ramader i de les energies renovables, la possibilitat d’obtenir contractes, subvencions i altres avantatges en l’àmbit públic o privat a canvi del pagament de comissions, regals i altres contraprestacions. D’acord amb aquesta tesi, Navarro Tacoronte exercia el paper d’intermediari encarregat de captar empresaris i persones disposades a accedir a les “il·lícites peticions dels encausats”.
La Fiscalia sosté igualment que Tito Berni i el seu nebot haurien aprofitat les responsabilitats públiques que exercien per localitzar possibles empresaris susceptibles d’incorporar-se a la trama. Segons recull l’escrit d’acusació, tots dos, “apartant-se dels principis que inspiren el correcte exercici de la funció pública, se servien dels càrrecs públics d’enorme rellevància per identificar possibles empresaris a captar, fent ús indegut, per tant, de la informació que tenien al seu abast”. El Ministeri Públic assenyala igualment la participació del general retirat de la Guàrdia Civil Francisco Espinosa Navas, a qui també atribueix tasques d’intermediació per facilitar l’obtenció de contractes públics i privats.
La Fiscalia situa Navarro Tacoronte com la peça central de la presumpta xarxa, en tant que nexe d’unió entre càrrecs públics, empresaris i persones amb influència en diferents administracions. De fet, bona part de la investigació es basa en la informació extreta dels seus telèfons mòbils, que, segons la causa, no només recullen indicis dels presumptes delictes investigats, sinó també detalls sobre trobades i celebracions en prostíbuls que, presumptament, s’utilitzaven per consolidar relacions i tancar negocis.
Ara bé, tot i que Navarro Tacoronte acostumava a ser l’encarregat d’establir els primers contactes amb els empresaris, la participació de la resta dels acusats era essencial per donar credibilitat a les operacions. En aquest sentit, el Ministeri Públic assenyala que era “habitual” que els empresaris captats fossin rebuts al Congrés dels Diputats per Berni, que els oferia una “visita guiada” destinada a transmetre “una imatge de rigor i una expectativa de serietat necessària perquè s’embarquessin en les propostes que els encausats els transmetien”. Aquesta “posada en escena”, afegeix la Fiscalia, anava més enllà de la cambra baixa i permetia als empresaris accedir “amb absoluta naturalitat” a institucions públiques i reunir-se amb responsables polítics.
L’esclat del cas va provocar la dimissió de Berni com a diputat del PSOE al Congrés. La macrocausa, però, continua fragmentada en diverses peces separades. Una d’elles ja ha estat jutjada i ha acabat amb condemnes inferiors a un any de presó per un delicte continuat de suborn contra l’exgeneral Espinosa Navas i un empresari vinculat al sector eòlic.