Cada pas que fa el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena amenaça més els moviments del bloc independentista. Ja sigui per formar govern o per reprendre la normalitat sense el 155. Aquesta normalitat aixeca totes les suspicàcies al magistrat que instrueix la causa contra 28 investigats, tots càrrecs electes: membres de l'anterior Govern, de l'anterior Mesa del Parlament, diputats, exdiputats i líders de les entitats sobiranistes.
Cada cop que les peces independentistes es mouen, les peces del Suprem les empenyen més cap a l'escac i mat. Fora del tauler ja han quedat els consellers que son a la presó, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, els Jordis i, a la pràctica, els membres del Govern que han quedat en llibertat provisional i la Mesa de la legislatura passada. Però són l'arma secreta clau de Llarena. Amb l'espasa de Dàmocles sobre tots ells, els moviments sobre el tauler d'escacs són directes.
Només així s'expliquen la renúncia de Forcadell a tornar a presidir el Parlament i la renúncia a l'acta de diputat de Carles Mundó, Joaquim Forn, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí, i també la desaparició de declaracions públiques de Raül Romeva i Dolors Bassa. Meritxell Borràs no va voler ni anar a la candidatura electoral. A primera línia encara es mantenen Jordi Turull i Josep Rull, mentre que Carles Puigdemont i Toni Comín intenten tenir el control de la partida des de Brussel·les, però sense trepitjar territori espanyol, per no acabar fora de joc, a Estremera. I Santi Vila, l'excepció que confirma la regla, el conseller que dimiteix el dia abans que es proclami la república i que se salva de la presó, tot i que hi va passar una nit per companyonia amb els consellers, segons les seves paraules.
Al tauler d'escacs s'hi barrejen diferents estratègies. Els investigats han anat reconduint la seva defensa a mesura que avançava el cas i en aquest context han canviat també d'advocats. També han acatat el 155, han renunciat a la via unilateral, han renunciat a seguir a la política, han portat el cas a les instàncies europees i han presentat múltiples recursos per sortir de la presó -això, els que hi són dins.
En aquest context també s'explica el pas endavant en el tauler que ha fet Roger Torrent. Manté la partida dins la legalitat i ajorna la investidura per no fer caure més torres ni cavalls.
El Tribunal Constitucional ha entrat en el joc d'escacs. El TC ha de decidir si és legal -segons el seu critèri, esclar- investir Puigdemont; i quan entra en joc marca també un nou calendari judicial que s'afegeix al del Tribunal Suprem. A la primavera podria resoldre's la partida judicial i, de retruc, si no hi ha investidura ara, també la partida política.
Tres tribunals marquen el pas del procés judicial contra tots els responsables del referèndum, partits del Govern i entitats sobiranistes. Els interrogatoris als nous imputats, nous informes de la Guàrdia Civil i les declaracions implacables dels testimonis s'obren camí en la instrucció judicial dels propers mesos.
Escac
Al Tribunal Suprem li toca moure peça. Ho farà aquest mes, el 14, el 19 i el 20 de febrer. Ja ha citat els nous imputats. Pablo Llarena ha fixat el dia de Sant Valentí per a les imputades de la CUP, Anna Gabriel i Mireia Boya, que declararan el 14 de febrer. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, i la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, declararan el 19 de febrer i l'expresident Artur Mas i l'expresidenta de l'AMI Neus Lloveras, el 20.
Els seus càrrecs consten a l'informe Enfocats com a responsables de tirar endavant el full de ruta per a la República catalana. El document el va trobar la Guàrdia Civil a casa de Josep M. Jové en els escorcolls del 20 de setembre, quan el va detenir com a cervell del referèndum.
Després de la declaració es dictaran les mesures cautelars. No sembla, però, que en aquesta ocasió hi hagi la possibilitat de la presó provisional, com va passar amb els consellers del Govern, ja que Llarena no ha tingut pressa per convocar-los. Però caldrà esperar la declaració per veure què demana la Fiscalia, que sempre s'ha mostrat implacable, i què decideix el jutge, que fins ara li ha fet cas en tot.
Avancen els peons
Quan la Guàrdia Civil mou peça, sempre ho fa a partir del sumari del jutge d'instrucció 13 i molt sovint a partir de l'actualitat. Quan Marta Rovira semblava que seria la successora de Junqueras i presidenta de la Generalitat en el cas que ERC guanyés les eleccions i Junqueras continués a la presó, va aparèixer l'informe Enfocats, que del jutjat d'instrucció de Barcelona va anar a parar a la taula de Pablo Llarena, el qual ha acabat imputant la secretària general dels republicans.
Ara que hi ha en qüestió la presidència de la Generalitat per part de Carles Puigdemont i que els focus apunten Junts per Catalunya i un possible relleu, Elsa Artadi ha aparegut en una llista de persones que caldria investigar que ha fet la mateixa Guàrdia Civil a partir del material requisat en els escorcolls. Si en el cas de Rovira, l'escorcoll a casa de Josep M. Jové va ser clau, ara entra en joc la llista dels correus del secretari d'Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Lluís Salvadó, intervinguda també per la policia el 20 de setembre.
Arran de l'anàlisi dels correus, la Guàrdia Civil ha confeccionat una llista de 32 persones que figuren en la correspondència electrònica de Salvadó i que considera "d'interès" per a la investigació. Hi apareixen tant receptors com a emissors, així com la feina que feien en aquell moment i els seus càrrecs.
Artadi, l'artífex de la campanya de Carles Puigdemont a les últimes eleccions catalanes i ara diputada de JuntsxCat, va ocupar, durant la presidència de Puigdemont abans de l'aplicació del 155, el càrrec de directora de Coordinació Interdepartamental de la Generalitat de Catalunya i alguns mitjans l'han inclòs a les travesses com a hipotètica successora del president.
Escac i mat
Per inhabilitar un càrrec polític cal una sentència ferma. Però per suspendre'l de funcions només cal la interlocutòria de processament, en què el magistrat defineix els delictes, tanca la instrucció i obre el judici, que els investigats siguin a la presó provisional i que se'ls acusi de rebel·lió. Així ho diu l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal: "Si és ferma una ordre de processament i decretada la presó provisional per un delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic en quedarà automàticament suspès mentre duri la situació de presó".
Fonts judicials apunten la possibilitat que un cop hi hagi aquesta interlocutòria de processament, Llarena podria tornar a cursar l'euroordre perquè la justícia belga extraditi Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig.
El calendari es mou pels volts de la primavera, entre el març i l'abril, quan es calcula que Pablo Llarena ja haurà pres declaració a tots els investigats i tancarà la instrucció per portar el cas a judici. El judici, que se celebrarà al Tribunal Suprem i que afecta els membres del govern, la Mesa i diputats i exdiputats, podria arribar a final d'any.