Diumenge, dia d'entrevistes, de grans fotografies, d'anàlisis polítiques i de titulars amb vocació de marcar l'agenda. Però aquest no és un diumenge qualsevol. És el primer després de la convocatòria de les eleccions generals del 29 de novembre i les cartes comencen a estar sobre la taula. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo han sortit aquest dissabte a ensenyar les seves armes electorals, en una precampanya que promet ser especialment polaritzada, amb l'habitatge, la immigració, la corrupció i els pactes postelectorals com a principals camps de batalla. A les portades també apareix Santiago Abascal, que ja parla obertament d'entesa amb el PP, mentre l'esquerra continua intentant resoldre els seus propis embolics. I, enmig de tot plegat, Donald Trump ha decidit que abaixar el preu del combustible als Estats Units bé mereix un acord amb Vladímir Putin. El problema és que la factura política la pot acabar pagant Volodímir Zelenski. Tot això en un diumenge en què també hi ha espai per al futbol, per a la música i per a una altra incògnita que les portades pràcticament ignoren: què farà Gabriel Rufián davant els cants de sirena de Front Ampli?
I així es presenta aquest primer diumenge de precampanya: amb Sánchez i Feijóo mesurant forces, Abascal disposat a parlar de pactes, Puigdemont encara present en el debat polític i Zelenski descobrint fins a quin punt les urgències electorals de Trump poden condicionar la guerra d'Ucraïna. Les urnes encara són lluny, però la campanya ja domina les portades. I no tothom juga amb les mateixes cartes.
El Periódico és probablement qui resumeix millor l'ambient polític amb una portada que enfronta els rostres de Sánchez i Feijóo sota el titular "Sánchez i Feijóo obren la precampanya més polaritzada". El diari explica que el president espanyol s'aferra a l'habitatge per eclipsar Ceuta i la corrupció, mentre que el líder del PP intenta atreure els escandalitzats amb el PSOE sense espantar els votants de Vox. Dues estratègies diferents per a una mateixa batalla: mobilitzar els propis i intentar convèncer els indecisos. L'entrevista amb el ministre Félix Bolaños completa el plantejament socialista: "Les acampades aixequen la bandera d'una causa justa, la del dret a l'habitatge".
La Razón, en canvi, prefereix la fotografia de família de Feijóo amb Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida per obrir amb una crida a la "reconstrucció nacional". El líder popular es presenta com l'alternativa de gestió a Sánchez, mentre Ayuso endureix el discurs contra el govern espanyol i reafirma les seves crítiques a les protestes per l'habitatge, fins i tot insinuant que hi ha terroristes a l'acampada de Sol. Però el diari introdueix una altra dada especialment reveladora de la batalla electoral: assegura que Ferraz negocia intensament amb el Front Ampli, tot i que veu difícil arribar a un pacte.
El Mundo posa el focus en les mesures econòmiques del president espanyol amb el titular "Sánchez força un pla milionari d'ajudes a la meitat dels votants el 29N". Segons el rotatiu, la Moncloa busca reconnectar amb jubilats, dones i joves a través de mesures d'habitatge, pensions i salari mínim. El diari també recull que Feijóo es presenta com l'única "garantia de canvi" per frenar una possible fuga de votants cap a Vox. I dedica un espai destacat a les divisions del moviment per l'habitatge, amb una crònica sobre els "banderes roges" de la Puerta del Sol enfrontats a la Moncloa i Podemos. La mobilització que va esclatar arran del cas Maricarmen ja s'ha convertit, també, en terreny de disputa política.
Abascal obre la porta a Feijóo i Puigdemont torna a escena
La gran entrevista política d'aquest diumenge, però, és la que l'ABC dedica a Santiago Abascal. El líder de Vox ocupa gairebé tota la portada amb una declaració que mira directament cap al 30 de novembre: "Tenim una voluntat d'entesa encara més gran amb el Partit Popular". Encara falten set setmanes per votar, però Abascal ja situa els possibles pactes amb Feijóo al centre del debat. També reivindica la recuperació de Ceuta com una qüestió de "dignitat nacional". El diari acompanya l'entrevista d'una enquesta de GAD3 que, segons els seus resultats, mostra una majoria contrària al canvi del cens per la denominada llei de nets i un 60% de rebuig a l'amnistia de Carles Puigdemont.
I aquí apareix una altra de les portades significatives de la jornada. El País entrevista el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, després de la sentència sobre l'amnistia. "Qüestionar el Tribunal Constitucional és qüestionar la democràcia", afirma el magistrat, que defensa la independència de la institució davant els atacs que ha rebut. L'amnistia, per tant, continua present a l'agenda política i judicial quan els partits ja han posat en marxa la maquinària electoral. El País també es pregunta si el retorn de Puigdemont a Catalunya continuarà sent una incògnita durant la campanya electoral. El mateix rotatiu situa la campanya al carrer amb "Sánchez i Feijóo es llancen pel vot amb grans mítings" i "El gran malestar es mesura a les urnes". El descontentament social, especialment pel preu de l'habitatge, pot convertir-se en una de les claus d'aquests comicis. No és casualitat que el diari també dediqui un article d'opinió a Maricarmen amb el títol "Maricarmen, símbol malgrat tot".
I mentre la dreta parla de pactes i l'esquerra intenta definir la seva estratègia, el gran misteri d'aquest diumenge no apareix com a protagonista de cap d'aquestes portades: Gabriel Rufián. Aquest diumenge a les sis de la tarda venç el termini intern d'ERC per formalitzar la seva candidatura a les primàries, amb la pressió dels Comuns perquè s'incorpori al Front Ampli. Ada Colau li ha ofert liderar el projecte i Gerardo Pisarello l'ha convidat a fer el pas, mentre Elisenda Alamany insisteix que encapçalarà la llista republicana. La decisió pot aclarir una part important del trencaclosques de l'esquerra, encara que el calendari per tancar les coalicions electorals és diferent.
Trump dona aire a Putin i Zelenski ho paga
En clau internacional, La Vanguardia porta a la capçalera una de les notícies més inquietants del cap de setmana: "Zelenski acusa Trump d'agreujar la guerra donant oxigen a Putin". El president nord-americà ha pactat amb el Kremlin facilitar l'arribada de dièsel rus al mercat internacional per intentar contenir els preus dels carburants, una qüestió especialment sensible a les portes de les eleccions de mig mandat als Estats Units. L'acord, però, té implicacions que van molt més enllà de les butxaques dels conductors nord-americans. Una altra mostra de què les urgències electorals de Trump condicionen la seva política internacional. Ucraïna considera que aquesta operació proporciona nous ingressos a Rússia per continuar finançant la guerra, mentre Trump responsabilitza Zelenski dels problemes de subministrament i dels preus elevats del combustible. Fins i tot ha suggerit que Ucraïna necessita un altre president. Washington també ha pressionat Kíiv perquè deixi d'atacar les instal·lacions petrolieres russes. La paradoxa és difícil d'ignorar: per intentar abaratir el combustible dels nord-americans, Trump s'acosta a Putin mentre exigeix concessions al país envaït.
El Mundo també recull l'episodi amb un titular que resumeix la pressió de la Casa Blanca: "Trump acorrala Zelenski després d'obrir-se al dièsel rus: Ucraïna ha de tenir un altre president". Per la seva banda, La Vanguardia completa la mirada internacional amb "L'assalt dels demòcrates contra l'agenda trumpista", que situa les eleccions nord-americanes en un escenari de confrontació política creixent.
La crisi de l'habitatge, més enllà de les urnes
No totes les portades, però, es deixen arrossegar completament pel soroll electoral. La Vanguardia dedica una fotografia central al llarg camí dels joves cap a l'emancipació, amb cinc històries que il·lustren les dificultats per abandonar la precarietat residencial. És l'altra cara de la batalla política per l'habitatge: la de les persones que no poden accedir a un pis o que han d'ajornar indefinidament els seus projectes vitals.
L'Ara opta per una gran fotografia dels ulls de Pedro Sánchez i un titular que busca interpretar la trajectòria política del president: "Sánchez, el prestidigitador". El diari analitza l'evolució del sanchisme, des de l'operació fallida amb Albert Rivera fins a la seva conversió en una icona de l'esquerra. A la part inferior, el rotatiu també recull l'escalada dels preus als Estats Units com un problema per als consumidors i per al mateix Trump, i entrevista el conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, que recorda que "la immensa majoria dels que dormen al carrer han estat desnonats".
Finalment, El Punt Avui s'allunya de la pugna electoral i posa el focus en la davallada de la demanda de colònies, un sector clau per al lleure educatiu i el turisme de proximitat. "Les colònies necessiten aire", adverteix el diari, amb una imatge conceptual d'una casa inflable desinflada que il·lustra les dificultats del sector.
Oques Grasses fa història i el Barça torna a somriure
El diumenge també deixa un espai per a l'esport i la cultura, i aquí les portades catalanes troben dos motius de celebració. El Barça ha tornat a la Lliga amb una victòria per 3-0 davant el Getafe que li permet igualar el millor inici de temporada de la seva història. Ho destaca l'Ara, que assegura que el Getafe "no fa ni pessigolles al Barça", mentre La Vanguardia subratlla que els blaugrana mantenen el bon ritme de l'arrencada de temporada. A Madrid, en canvi, les portades esportives recullen la victòria del Reial Madrid davant el Vila-real per 1-0, en un altre partit condicionat per la polèmica arbitral.
Però la gran notícia cultural del cap de setmana és a Barcelona. Oques Grasses ha entrat per la porta gran a la història de la música catalana amb el seu últim concert a l'Estadi Olímpic, un comiat multitudinari que posa el punt final a una trajectòria extraordinària. La Vanguardia ho resumeix amb "Cau el teló a l'Olímpic" i destaca que el grup ha fet història amb el seu comiat, mentre El Punt Avui també parlen de "últim vol" de les oques que ja són història.
