Carme Forcadell, des de la cel·la número 10 de la presó d'Alcalá-Meco, han escrit una carta als assistents a la Conferència Nacional d'Esquerra Republicana:

"Amics i amigues d'ERC, malauradament no podem compartir presencialment aquestes jornades de replantejament estratègic amb vosaltres, però us volem fer arribar les nostres reflexions.

M'hauria agradat que el primer govern amb majoria de dones hagués estat el nostre govern, el govern dels republicans de Catalunya, aquesta ha de ser la nostra bandera. Però podem convertir les properes eleccions municipals en una gran victòria republicana i feminista, amb més dones que mai a les nostres llistes, amb més caps de llista dones que cap altre partit.

No valen excuses, perquè hem aconseguit fites molt més complicades al llarg de la nostra història. No ens lamentem del que hauria pogut ser, treballem pel que pot ser.

No podem canviar el país si no canviem el partit i no canviarem ni el partit ni el país si les dones no estan presents en els llocs de decisió en la mateixa qualitat i quantitat que els homes. Les dones volem ser-hi, hem de ser-hi.

Cal convertir la ràbia, la impotència i la tristesa en força, il·lusió i fermesa. Fem-ho. Calen estratègies noves i polítiques igualitàries i transformadores que pensin la persona en tota la dimensió social. Sortim al carrer, obrim-nos, anem als barris, parlem amb la gent, som una societat madura, compromesa i responsable que sap el que vol i si sabem escoltar ens ho diran.

No estigueu tristos, el nostre empresonament no serà en va, gaudiu de la vida i de la llibertat. No ens convertiu en víctimes, som dones, som demòcrates i volem ser lliures. Reivindiqueu-nos.

Visca Catalunya. Visca la República. Visca el Feminisme."

Des de la mateixa presó, la consellera Dolors Bassa també ha fet arribar un escrit que ha llegit el conseller de Treball Chakir El Homrani:

"Avui 132 dies de presó a Alcalà-Meco. Privada de llibertat. Allunyada de tot allò que estimo. Moltes hores per llegir, escriure, i reflexionar. Poques hores per debatre, opinar, contrastar idees en bona companyia. Avui, vosaltres sí que en teniu l'oportunitat.

En la ponència descrivim molt bé quin partit volem, però especialment quin país construïm. Per això voldria estar amb vosaltres.

La Conferència Nacional és una finestra d'oportunitat. La societat i ERC no sols ha de ser República de nom sinó que ha de tenir els valors republicans de llibertat, igualtat, fraternitat. Per això renovem els eixos bàsics de feminisme, republicanisme, independentisme, ecologisme, educació... Societat plural i inclusiva!

El nostre objectiu és sumar, és anar construint la piràmide ben alta, per arribar al cim, amb base àmplia que pugui sustentar-se durant molt temps, el màxim, sense cap esquerda.

Ens cal mirada clara, que no sigui perduda a l'infinit sense percebre el que passa a l'entorn. Ens cal mirar cap endins per projectar enfora i això sols és possible si tenim en compte a tothom. I tothom vol dir: joves, dones i homes adults, gent amb experiència i altres d'onada nova i renovadora, persones il·lusionades, pragmàtiques... Aglutinant actius d'espais socials i polítics nous.

Fins ara hem tingut la mirada femenina, fent clars avenços com la proposta de les llistes cremallera, ara ens cal un pas més. Cal consolidar les idees. Cal que companys facin un pas al costat per deixar avançar les dones i cooperar conjuntament. No podem doblar espais per fer coincidir les paraules amb els objectius. Això seria fer-nos una trampa ideològica. Necessitem feminisme i sororitat de tots i totes.

Com a societat ens hem preocupat d'avançar en millorar el PIB per càpita català i ho hem de continuar fent, però hem d'aconseguir millorar sobretot l'índex de progrés social. Les properes eleccions municipals han de ser un graó més en aquesta fita pel republicanisme.

Companyes i companys, més que mai fem-nos nostres les paraules de Marina Garcés en el sentit més ampli, nacional i social: “Cal arriscar no només vorejant o traspassant els límits de la legalitat sinó també de la pròpia vulnerabilitat”.

Des de la presó a 600 km de vosaltres, només em resta dir-vos:

Avui la ment pensa i comunica
el cor batega i
junts fan via.


Així han de ser els dos dies de Conferència Nacional amb la mirada fent via cap al cim.

Força i coratge! Salut i República!"