El dijous 25 de gener el Consell General del Poder Judicial elegirà els nous magistrats que ocuparan les tres vacants disponibles al Tribunal Suprem per les jubilacions de tres dels seus membres i només cinc dels divuit candidats preseleccionats per a aquestes places són dones.

Tot i això, aquesta disparitat és menor que la que hi ha en la composició de l'alt tribunal en l'actualitat i des de fa anys: 11 dones enfront 71 homes, i cap d'elles ostenta un poder governatiu, com la vicepresidència o presidència de les sales. Des del 2010, només ha augmentat en una les dones que el componen.

Aquest 13 % de presència femenina en el Tribunal Suprem no es correspon amb la realitat de la carrera judicial: elles rubriquen més de la meitat de les sentències de l'Estat espanyol, és a dir, gairebé el 53 % dels jutges a Espanya són dones, segons les dades de l'òrgan de govern dels jutges.

Tanmateix, la presència de dones en els alts càrrecs de la judicatura és menor com més elevat és l'òrgan: ho són el 35 % dels magistrats dels tribunals superiors de justícia i només una presideix un d'ells, davant 16 homes. Dotze presideixen una sala, davant 46 homes.

Això, segons ha expressat a EFE la presidenta de l'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya (AMJE) i magistrada del Tribunal Superior de les Canàries, Glòria Poyatos, constitueix una "anomalia democràtica, que pot convertir-se en patologia". Ho atribueix a una "mostra de desconfiança en la capacitat intel·lectual de les dones" i per revertir-ho la seva associació demana que les noves vacants del Suprem siguin cobertes per magistrades.

Aquesta demanda ha rebut el suport de la Comissió d'Igualtat del CGPJ, segons han indicat a EFE. Poyatos argumenta: "Ja que la paritat no s'imposa de manera natural, caldrà prendre alguna mesura per a almenys apropar-nos al 40 % (de quota mínima femenina en alts càrrecs públics) que proposa la Llei d'Igualtat del 2007".

Un altre dels problemes als quals s'enfronta una dona en la seva carrera, segons la magistrada, és el fre que suposa prendre una excedència per a la cura dels fills o altres familiars, una cosa que en la seva immensa majoria fan elles: només tres excedències entre 2013 i 2016 van ser preses per homes jutges, això és l'1,6% del total.

En el TC

La infrarepresentació de les dones també passa al Tribunal Constitucional, que està compost per dotze membres dels quals només dues són dones i, des de la seva fundació el 1980, només sis magistrades s'han assegut en aquest tribunal.

La jurista María Emilia Casas, que va ser la seva presidenta del 2004 al 2011, també s'ha pronunciat en declaracions a Efe sobre aquest tema. Considera fonamental que els anys dedicats a cures de fills i familiars computin per a la promoció en la carrera judicial.

Per a Casas, no té cap explicació lògica que, en ple segle XXI, encara no s'hagi aconseguit la igualtat de manera natural, per la qual cosa també és partidària d'aplicar mesures que vagin en favor d'aquest propòsit com passa, per exemple, en la composició de les candidatures electorals dels partits polítics.

Glòria Poyatos no considera que avui dia calgui continuar explicant per què fan falta més dones als tribunals, però ho fa de la següent forma: "és molt necessària la visió i experiència femenina", el que ella anomena "els ulls de les dones" en la justícia. Això és especialment important, segons ella, en el cas del Tribunal Constitucional, un tribunal compost en el 83% d'homes que, segons recorda Poyatos, s'haurà de pronunciar ben aviat sobre l'avortament, un procés biològic femení.

A més de tenir problemes per arribar als alts càrrecs del poder judicial, la presidenta de l'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya reconeix que en aquesta "cultura de la igualtat simulada", les dones també ho tenen més difícil en l'acompliment de la seva professió: "una jutgessa, per ser dona, sempre estarà sotmesa a un doble escrutini". Tant l'associació que representa ella, com María Emilia Casas i la Comissió d'Igualtat del Consell del Poder Judicial coincideixen a demandar que les tres vacants per ocupar al Tribunal Suprem siguin cobertes per dones.

Com planteja Poyatos, es tracta d'haver de deixar d'explicar la contradicció que suposa que un alt tribunal que ha de ser reflex de la societat només tingui un 13% de representació de dones.