Ha hagut de passar un any des d'aquell fatídic 29 d'octubre del 2024 perquè Carlos Mazón anunciï, finalment, la seva dimissió. Aquell dia, l'encara president de la Generalitat Valenciana (no dimitirà fins que hi hagi un successor) va estar absent durant les hores més crítiques de la DANA, que es va cobrar la vida de 229 persones al País Valencià. La seva presidència de poc més de dos anys estarà marcada per aquell encara misteriós dinar a El Ventorro, del qual anem coneixent detalls a poc a poc: l'últim, que a les 17.40 hores va veure un vídeo estremidor d'Utiel completament inundat pel desbordament del riu Magre. Lluny de córrer cap al centre de coordinació d'emergències, el cap del Consell va continuar a la taula amb la periodista Maribel Vilaplana fins, sembla, a les 18.45 hores. Pendents del seu futur judicial, el cert és que Mazón serà recordat com el president que va desaparèixer en el pitjor dia pels valencians.
🔴 Carlos Mazón dimiteix, DIRECTE | Última hora i reaccions
Nascut a Alacant l'abril del 1974, els seus inicis en polític ja van ser polèmics. En l'època que es va llicenciar en Dret a la Universitat d'Alacant (1997), va afiliar-se a les Nuevas Generaciones del PP i uns anys després, el 2004, ja va ser ascendit pel president Francisco Camps a director general de Consum i Seguretat Industrial. Així, va ser responsable del servei de la Inspecció tècnica de vehicles (ITV) privatitzat pels governs populars... una privatització que va ser objecte d'investigació judicial en l'anomenat cas Erial, en el qual Eduardo Zaplana va ser condemnat a deu anys de presó. Sent ell zaplanista, Mazón va ser apartat de la Generalitat i va esdevenir vicepresident de la Diputació d'Alacant, i va ser imputat en l'anomenat cas Brugal, pel presumpte finançament il·legal de la fundació de l'Hèrcules Club de Futbol.
D'un inici polèmic a un ascens meteòric
El 2009 va abandonar la vicepresidència de la Diputació, però no l'acta de diputat provincial, i passaria una dècada lluny de la primera línia de la política institucional —dedicant-se, en part, a la música i presentant-se a Eurovisió. No va ser una passa enrere, sinó que li va servir per agafar embranzida i disparar la seva carrera política. Primer, l'any 2019, aconseguiria l'acta de regidor a l'Ajuntament d'Alacant; després, la presidència de l'òrgan de govern provincial. El 2020, va esdevenir president del PP alacantí i, un any més tard, líder absolut del PP valencià —en mig d'una profunda crisi per l'acumulació de casos de corrupció arreu del País Valencià.
En substitució d'Isabel Bonig, Mazón va ser la cara visible de la recuperació dels populars, i va ser capaç de vèncer el president socialista Ximo Puig en les eleccions a les Corts Valencianes del 2023. Tot, en uns comicis autonòmics que van acabar amb una onada blava arreu de l'Estat. Això sí, no en va tenir prou amb els seus diputats i va necessitar el suport de l'extrema dreta de Vox per convertir-se en el novè president de la Generalitat Valenciana. Tant l'acord entre les dues formacions com la sessió d'investidura van estar marcats per un discurs profundament anticatalanista, que s'ha allargat durant aquests dos anys. De fet, quants cops l'hem sentit parlar en valencià? Pràcticament, només en una compareixença després de la DANA i per l'aniversari de la catàstrofe, i punt.
Abans de la DANA: la UVE i el 'País Valencià'
Més enllà d'arraconar el català, entre altres mesures, aquella entesa d'investidura amb la ultradreta va incloure un punt que el perseguirà per sempre: la dissolució de la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE), sota la premissa que afegia més complexitat a la gestió de les emergències. Uns mesos després, el país patia la primera tragèdia: l'incendi mortal de Campanar, amb deu morts —que esdevindria una mena de prèvia del que passaria a l'octubre del 2024. És per fets com aquest que s'ha tornat cèlebre la frase de la líder de Compromís Mònica Oltra que els del PP valencià són "més perillosos per incompetents que per corruptes".
Unes setmanes abans de la DANA, Mazón mostrava en públic la seva principal preocupació: el terme País Valencià. El president de la Generalitat va enganxar-se amb un dels periodistes d'ElNacional.cat quan li va preguntar sobre finançament. "El president Sánchez li ha fet alguna mena de seducció d'intentar extrapolar el pacte (del finançament a Catalunya entre ERC i el PSOE) al País Valencià?", va preguntar el redactor. I Mazón, superb com ha estat fins a l'últim dia, li va retreure l'ús d'aquesta terminologia perquè l'Estatut diu que el nom és Comunitat Valenciana. El que no sabia el president és que el preàmbul de l'Estatut sí que parla del País Valencià, però la veritat no és pas un dels seus punts forts.
El dia que va abandonar els valencians
El 29 d'octubre del 2024, el president compareixia per primera vegada al migdia per dir que tot estava bé: "Els embassaments estan acumulant l'aigua rebuda sense problemes. No tenim cap alerta hidrològica, això és una bona notícia. (...) Segons la previsió, el temporal es desplaça cap a la Serrania de Conca en aquests moments, per la qual cosa s'espera que, al voltant de les 18 hores, disminuirà la seva intensitat". Unes hores després, havien mort 229 persones, per mor d'una gota freda monstruosa de la qual els serveis meteorològics ja havien advertit. Encara ara, la tesi de Mazón és que cap dels òrgans depenents del govern espanyol no els havia avisat, tot i que sí que ho va fer, per exemple, una meteoròloga d'À Punt que ara han fulminat.
On era el president? S'ha parlat molt de l'últim en l'últim any de la cronologia d'aquell dia, difícil de reconstruir per culpa de les diferents versions que tant ell com el seu equip es van inventar. Si bé encara no sabem del cert què hi va passar, sí que sabem que Mazón es va dirigir cap al restaurant El Ventorro a les 14.45 hores per dinar amb la periodista Maribel Vilaplana, i allà hi va estar unes quatre hores, mentre rebia trucades per gestionar l'emergència i veia imatges de les primeres inundacions a Utiel. Després d'abandonar el local, cap a les 18.45 hores, va tornar a desaparèixer durant 37 minuts, i es diu que no va arribar al CECOPI fins a les 20.28 hores. És a dir, quan ja feia un quart d'hora que s'havia enviat l'alerta a la població i quan ja feia una bona estona que s'havien produït la majoria de les víctimes mortals. La segona compareixença del president arribava a les 21.24 hores, tot i que no va confirmar cap defunció fins passades les dotze de la matinada.
Mentides i falta de transparència
A partir d'aquí, les versions de Mazón i de la Generalitat sobre què va passar aquell dia han ballat constantment. Encara avui cal acabar d'entendre per què no es va enviar l'alerta fins a les 20.12 hores, de la mateixa manera que cal esbrinar per què el president es va absentar durant tanta estona. I sorgeixen preguntes, com ara en quin grau va influir la seva absència en la presa de deisions, o si es podrien haver salvat més vides si ell hagués estat més present. El cas és en mans d'un jutjat de Catarroja, que de moment encara no pot investigar el paper de Mazón per mor del seu aforament —que mantindrà malgrat la dimissió, ja que no pretén renunciar a l'acta de diputat.
Les mentides, la falta de transparència i la manca d'assumpcions de responsabilitats han fet sortir milers i milers de persones al carrer per protestar contra el govern del PP. De fet, aquestes manifestacions ens permeten veure un altre dels puntals de Mazón al capdavant del Consell: la censura a la cadena autonòmica, À Punt, on es van preferir emetre bous per davant de la mobilització del primer aniversari. El que ningú no va poder tapar van ser els crits de les víctimes en el funeral d'Estat, que finalment han aconseguit una de les coses que volien: la dimissió de Mazón. Ara, encara els queda obtenir tota la veritat i tota la justícia.
El suport del PP a Mazón fins al final
Si ha aguantat fins ara ha estat pel suport del seu partit, en especial del seu líder, Alberto Núñez Feijóo. El gallec ha necessitat tot un any per dir prou i pressionar definitivament el valencià perquè dimiteixi. Fins ara, els populars li havien fet costat i havien responsabilitzat constanment el govern espanyol de Pedro Sánchez, acusant-lo d'una suposada manca d'informació. En el punt de mira, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i el Ministeri de Transició Ecològica, malgrat les nombroses informacions sobre com sí que havien transmès correctament les dades necessàries per preveure l'emergència.
Tot va canviar amb els crits del funeral, que finalment van aconseguir remoure consciències entre els populars. O, com a mínim, a ca'l PP van veure com Mazón els seguia fent perdre vots davant l'auge de Vox —soci necessari per a la continuïtat del president i l'actor que més s'ha aprofitat de la tragèdia per treure rèdit polític. Ni una setmana ha trigat Feijóo a reunir-se amb Mazón per forçar-lo a dimitir, però sense avançament electoral i mantenint l'escó. Després de parlar amb el líder del PP, el president ha comparegut aquest dilluns per anunciar el que molta gent s'esperava. Això sí, s'ha mantingut fidel al seu estil fins al final: ha seguit sense aclarir la seva absència, ha tornat a culpar el govern espanyol i s'ha erigit com a víctima. "Ja no puc més", ha dit, en un perfecte castellà. Perquè, sí, en el seu comiat ha tornat a abandonar els valencians.