Carles Vallejo, primer querellant per tortures a la Prefectura de Via Laietana 43 durant el franquisme, ha ratificat aquest dimecres davant la magistrada del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona la querella contra agents i responsables policials que va presentar el 17 de novembre de 2022. “No és una qüestió personal, sinó pel conjunt de persones que van lluitar per la llibertat i van patir acomiadaments, presó i exili”, ha afirmat Carles Vallejo, a l’entrada de la Ciutat de la Justícia, acompanyat d’altres persones represaliades del franquisme, com Blanca Serra —que més endavant també presentarà la seva querella—, a més de representants d’entitats memorialistes i organitzacions de drets humans de Barcelona, i de les advocades d’Irídia Sònia Olivella i Anaïs Franquesa. Vallejo va ser detingut en dues ocasions a inicis de la dècada dels setanta per la seva activitat política i sindical i va patir tortures durant 20 dies.
Aquesta és la primera querella per crims de lesa humanitat que s’interposa en un jutjat després de l’aprovació de la nova llei estatal de memòria democràtica, que obliga a investigar els fets, però no deixa clar si es pot exercir una acció penal contra responsables policials i polítics perquè continua en vigor la llei d’amnistia de 1977. “La querella és una prova de foc per saber si aquesta nova llei suposarà un canvi en el model d’impunitat espanyol. Ara el jutjat i la Fiscalia han de decidir si admeten a tràmit la querella i investiguen, o es manté la impunitat que va fixar el Tribunal Suprem en la sentència del 2012”, ha afirmat Sònia Olivella, que ha assegurat que fins ara els tribunals espanyols han rebutjat fins a 80 querelles per tortures pel franquisme.
Responsables vius?
La querella es dirigeix inicialment contra cinc agents i responsables policials de la Brigada Política i Social i la Brigada d'Informació, que pot ser ampliada. Si, finalment, la magistrada Carmen Garcia admet a tràmit la investigació, una de les primeres dificultats serà comprovar si els policies denunciats continuen vius. Els germans Antoni i Juan Creix són morts, com també el comissari Genuino Navales, que la mobilització social va evitar que fos nomenat cap superior de Policia de Barcelona. “N'hi ha d’haver alguns vius, segur; ja que alguns són de la meva generació”, ha assegurat Vallejo.
Via Laietana és “un forat negre”
La presentació de les querelles a Barcelona també forma part de la campanya “Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria”, que demana reconvertir la prefectura en un centre de memòria, impulsada per diferents entitats com ara Òmnium Cultural i la Comissió de la Dignitat, que cada primer i tercer dimarts de cada mes fa una concentració reivindicativa davant l’edifici.
En aquest sentit, Carles Vallejo ha lamentat que el ministre Félix Bolaños, a preguntes d’una senadora, denegués ahir que Via Laietana sigui reconvertit en un centre de memòria. “Via Laietana és un forat negre i qui continua treballant allà manté l’ombra de la tortura”, ha declarat Vallejo. A les portes de la Ciutat de la Justícia, hi han anat representants de l’Ateneu de Memòria Popular, Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme, Fundació Cipriano Garcia, CCOO Catalunya, Òmnium i Irídia.