Catalunya s'aboca a les seves quartes eleccions al Parlament en els últims sis anys, després de la que haurà estat la legislatura més curta des del 1980, i passats poc més de tres mesos des dels comicis celebrats el 27 de setembre, que van donar la victòria, tot i que insuficient, a la coalició JxSí.
Aquest 10 de gener s'acaba el termini per investir un nou president de la Generalitat. Si, com tot indica, cap candidat obté la investidura després del no de la CUP al candidat de JxSí, l'actual president en funcions Artur Mas, els comicis quedarien convocats de manera automàtica. El 6 de març és la data de celebració més probable.
La presidència del Parlament tenia previst convocar demà el nou ple d'investidura per dimarts 5, en cas que la CUP hagués optat per possibilitar l'elecció de Mas. La possible segona votació, en la qual n'hi hauria hagut prou amb dos vots a favor dels cupaires i 8 abstencions perquè Mas fos investit, s'hauria celebrat el dia 7, al caire d'esgotar el termini legal.
Primera presidència de Mas
Els catalans van ser convocats a les urnes el 28 de novembre del 2010. Aquells comicis van donar la victòria a CiU, amb 62 diputats –la majoria absoluta són 68– després de dos governs tripartits (PSC, ERC i ICV-EUiA) entre el 2003 i el 2006, que va presidir Pasqual Maragall, i entre el 2006 i el 2010, sota la presidència de José Montilla, tots dos socialistes. Mas va aconseguir la presidència al tercer cop de presentar-s'hi, tot i haver guanyat els comicis en les dues ocasions anteriors. Va ser investit en segona volta amb el suport dels 62 diputats de CiU i l'abstenció dels 28 del PSC.Comicis anticipats del 2012
Després de la primera gran manifestació per l'Estat propi organitzada per l'ANC i altres entitats sobiranistes en la Diada de l'Onze de Setembre del 2012 (continuada els tres anys següents amb altres tantes demostracions massives de força sobiranista), i el cop de porta del president Mariano Rajoy a la proposta de pacte fiscal plantejada per Mas, el líder convergent va convocar de nou eleccions per al 25 de novembre. L'objectiu era realitzar una consulta perquè els catalans decidissin la seva relació amb Espanya.Aquella aposta, però, no va ser del tot reeixida. El 25N del 2012, la federació nacionalista va revalidar la victòria, si bé CiU es va quedar amb 50 escons –en va perdre 12– i va optar per un pacte d'estabilitat parlamentària amb l'ERC liderada per Oriol Junqueras, que va incrementar de 10 a 21 els seus escons al Parlament.
Del 9N a les plebiscitàries
Celebrada la consulta o procés participatiu del 9 de novembre del 2014, en la qual van participar 2,3 milions de persones, malgrat que va ser impugnada per l'Estat, Mas va plantejar a Junqueras una llista unitària per anar a unes eleccions de caràcter plebiscitari. El líder d'ERC, en principi, les va rebutjar.No obstant això, i després de la ruptura de la federació de CiU el juny del 2015 (que, alhora va comportar el trencament del partit de Josep A. Duran i Lleida), CDC, ERC, les entitats sobiranistes i altres formacions escindides del PSC i Unió van acordar anar conjuntament a uns nous comicis de caràcter plebiscitari.
Mas va ocupar el quart lloc de la llista de JxSí i Junqueras el cinquè; la candidatura, de marcat caràcter transversal i a la qual es van incorporar també diversos independents de prestigi, la va encapçalar l'execosocialista Raül Romeva. Els llocs número 2 i 3 van ser per a les expresidentes de l'ANC i Òmnium, Carme Forcadell –actual presidenta del Parlament– i Muriel Casals.
Declaració al TSJC
El 15 d'octubre, Mas, a qui van precedir l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, van declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a imputats en relació amb les querelles interposades per la Fiscalia a instàncies del govern de Mariano Rajoy arran de la celebració de la consulta del 9N. Els líders de JxSí i tot el Govern van fer costat al president, que es va declarar responsable únic de la votació.Victòria insuficient
Els comicis del 27 de setembre del 2015, van donar la victòria a JxSí encara que de forma insuficient. La coalició independentista va aconseguir gairebé 1,7 milions de vots i en un context de participació rècord on l'independentisme en conjunt va arribar al 48% dels vots, si bé, es va quedar a 8 escons de la majoria absoluta, amb 62 diputats.La CUP hi va obtenir 10 diputats (330.000 vots), 6 més dels que va aconseguir als comicis del 2012, cosa que li va donar la clau d'un Parlament amb la primera majoria independentista de la història. No obstant això, l'organització anticapitalista va exigir des del primer moment que JxSí plantegés un candidat alternatiu a Mas.
Dues investidures fallides
JxSí i la CUP van aprovar el 9 de novembre al Parlament l'anomenada resolució de desconnexió, posteriorment anul·lada pel Tribunal Constitucional. No obstant això, des d'aleshores s'han succeït dues investidures fallides, una situació inèdita des del 1980 i tres llargs mesos de negociacions amb JxSí, durant els quals la coalició ha acceptat nombroses demandes de la CUP, entre elles un pla de xoc o rescat social dotat amb 270 milions d'euros i la paralització del complex lúdic BCNWorld.Les dues assemblees cupaires celebrades a Manresa (29 de novembre) i Sabadell (27 de desembre), l'última de les quals va quedar en un sorprenent empat a 1.515 vots entre els partidaris i els contraris a la investidura, van servir a la pràctica per mantenir el no a Mas finalment ratificat al consell polític d'aquest diumenge per 36 vots en contra, 30 a favor i 1 abstenció.
L'efecte de les generals
En paral·lel, CDC, amb la nova marca electoral Democràcia i Llibertat (DiL) i ERC van tornar a concórrer per separat a les eleccions generals del 20 de desembre passat. Els republicans van fer el sorpasso als convergents, obtenint 9 diputats –un més que DiL– però van quedar segons darrere de la confluència d'esquerres En Comú Podem, auspiciada per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Els convergents van quedar cinquens darrere del PSC. Tot i no participar als comicis espanyols, aquest ha estat un dels arguments utilitzats pels sectors de la CUP contraris a la investidura de Mas, que finalment s'han imposat.Foto exterior: míting de JxSí / Sergi Alcàzar. Fotos interiors: declaració de Mas davant el TSJC per la querella del 9N i assemblea de la CUP a Sabadell / Efe / Sergi Alcàzar