Les entitats que formen part del Diplocat han decidit canviar el nom de l'organisme i l'opció que reuneix un consens majoritari és Catalunya Internacional, han anunciat a Europa Press fonts del consorci, adscrit a la Generalitat. En declaracions a Europa Press, la secretària general del Diplocat, Laura Foraster, ha destacat que el canvi de nom s'haurà d'aprovar en el ple del consorci --format per 38 entitats--, juntament amb seus estatuts renovats, una cosa que confia que passi abans que acabi aquest any. Ha explicat que el debat sobre el nom parteix de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 2020 sobre l'acció exterior de la Generalitat, que "va declarar inconstitucional utilitzar la terminologia de diplomàcia pública", en considerar que genera confusió amb la diplomàcia tradicional.
Foraster ha recalcat que aquesta sentència del TC "no declara inconstitucional el Diplocat ni l'activitat que du a terme", però sí la referència a la diplomàcia pública. Malgrat que el nom de Diplocat com a tal no inclou aquesta terminologia, sí que figura en la seva denominació completa, ja que es presentava com el consorci de la diplomàcia pública de Catalunya. "Hem de deixar d'utilitzar la terminologia de diplomàcia pública, però les eines que utilitzem són les mateixes que utilitza la diplomàcia pública", com programes de visites internacionals i jornades, ha assenyalat.
Empresa de naming
El consorci va encarregar a una empresa de 'naming' estudiar opcions que representessin la seva actuació i tasca sense que generés equívocs, i deixés clar a més que actua des de Catalunya --sense disposar de delegacions a l'estranger--, segons Foraster. Ha explicat que una enquesta anònima entre les entitats va reflectir que tenien "el cor dividit": uns van plantejar reticències al canvi de nom perquè el Diplocat ja és conegut com a tal, però d'altres van admetre que el nom arrossega l'hàndicap que es va buscar dissoldre'l amb l'article 155 de la Constitució.
En el punt de mira
Foraster ha subratllat que 'diplomàcia pública' és una terminologia estesa sobretot en l'àmbit anglosaxó, que "al final el que fa és posar una etiqueta a una cosa que s'ha fet sempre, que és promoure els actius i valors d'un país i donar-lo a conèixer." La secretària general ha assegurat que organismes d'altres autonomies utilitzen aquesta mateixa terminologia: "Segurament és que estem més en el punt de mira que altres comunitats", ha dit preguntada per aquesta qüestió. "Si diuen 'No hi ha res dolent en el que feu, sinó en com ho dieu', ja que fem la feina perquè, a final, la tasca de promoure una imatge de Catalunya a l'estranger acaba repercutint positivament en molts aspectes", com la captació d'inversions i talent, ha citat.
Canvi d'estatuts
Ha destacat que estan renovant els seus estatuts, de 2012, per complir la sentència del TC; per adequar-se a la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic de 2015, i per adaptar-los al Pla Estratègic del Diplocat 2019-22, un pla impulsat amb la reactivació del consorci després de l'aplicació del 155. Foraster ha avisat que la renovació dels estatuts requereix un procés complex perquè cadascuna de les 38 entitats ha de validar-lo en els seus òrgans de govern, però ha confiat a disposar d'aquests nous estatuts a final d'any. Les entitats inclouen a ajuntaments com el de Barcelona, diputacions, patronals, sindicats, universitats, la Taula d'Entitats del Tercer Sector i el FC Barcelona, entre d'altres.