Ha arribat abans de l’esperat. El salt del president de la Cambra de Barcelona al món polític era més que previsible, però molts esperaven que Joan Canadell faria el pas un cop acabat el seu mandat a la Cambra. Ara, a l’espera que la Generalitat —que és l’òrgan tutelant— es pronunciï sobre si és incompatible que el president de la Cambra i del Consell de Cambres sigui candidat al Parlament, la institució treballa a contrarellotge per redefinir les línies governamentals.

El més probable, però, és que Canadell deixarà d’ocupar titulars econòmics i l’anirem veient —encara més— a les seccions de política. I canviarà la Casa de la Llotja pel Parlament, en cas que surti com un dels escollits. L’explicació de Canadell per justificar la decisió és la llei de cambres, quelcom que només els que ens dediquem a la informació econòmica n’havíem parlat —sense massa èxit entre els lectors— abans que transgredís les parets de la institució. Una llei que ha estat suficient per iniciar una batalla campal entre JxCat i ERC i enfurismar sindicats i patronals.

La llei de cambres; el terratrèmol silenciós

Sense entrar en massa tecnicismes, la llei de cambres pretén regular les cambres catalanes i inclou una aportació de fons públics que quedaria recollida en els pressupostos catalans. És a dir, regular el finançament de les Cambres per seguir donant servei públic. Des del 2015 que aquesta llei és a les to-do list del Govern, però ja no es tracta que uns vulguin dur-la a terme i altres no.

Al final, la llei de cambres molesta a tothom. Principalment a sindicats i patronals, que consideren que se’ls està usurpant el seu territori. I siguem clars: en època d’eleccions, cap partit vol tenir en contra sindicats i patronals.

La llei en qüestió havia de tractar-se al ple del Parlament del dia 2 de desembre, però finalment les picabaralles entre els partits no ho han fet possible. Ara, l’única opció per tal que pugui tirar endavant en aquest mandat és fer-la com a decret llei, de manera que encara hi hauria temps perquè s'aprovés, això sí, sempre que es mantinguin els vots a favor d’ERC, JxCat, PDeCAT i l’abstenció de la CUP. En tot cas, no sembla que aquesta opció sigui probable.

Més enllà dels entramats burocràtics i legals, la llei de cambres ha estat tan sols el detonant de tot plegat. Canadell insisteix a apropar la política i l’economia i en “seguir treballant al servei de l’empresariat català”, ara des del Parlament.

La primera dona al capdavant de la Cambra barcelonina

La decisió de Canadell —que insisteix que pren a títol individual— implica diverses coses. En cas que quedi en la llista dels vuit escollits a les urnes del pròxim diumenge, durant l'interval entre el 14 de desembre i el 14 de febrer, Canadell seguirà com a president cameral però sense funcions. Les funcions les delegarà a Mònica Roca, la vicepresidenta de la institució, amb qui ja estava pactat que es partirien la legislatura.

A partir del 14 de febrer, si Canadell surt com a diputat, Roca assumirà del tot el càrrec de presidenta de la Cambra barcelonina. La primera dona al capdavant de la institució i una cara nova per a l’empresariat, que neteja en part la imatge ‘dels de sempre’ en un càrrec com aquest. Roca és enginyera en telecomunicacions i investigadora en el camp aeroespacial, que heretarà el repte de l’independentisme a la Cambra.

En el cas del Consell General de Cambres de Catalunya, l’organisme que engloba les 13 cambres catalanes i del qual Canadell també n’és el president, li delegarà les funcions a Jaume Fàbrega, el vicepresident del Consell i president de la Cambra de Girona.

Tot i que en un principi no hi hauria cap impediment legal per mantenir el càrrec, Canadell insisteix que no vol que es pugui dir que està aprofitant la institució per fer campanya electoral.

Un ‘influencer’ a la Cambra

L’empresari independentista fa anys que té un peu a la política. Va ser dels primers a declarar-se fermament a favor de la independència, va fundar l’empresa Petrolis Independents i, tot plegat, deixa poc marge per pensar que no entrarà a les llistes de Junts.

Tot i que Roca ja havia d’assumir el càrrec de Canadell al capdavant de la Cambra, la proposta inicial era mantenir Canadell com a vicepresident i també al capdavant del Consell de Cambres. Ara la situació es capgira. Canadell ha estat un influencer de l’independentisme, que a través de les xarxes ha aconseguit un estudiat 93,6 mil seguidors i ha muntat al seu voltant una marca.

I és que, certament, la gran majoria de Catalunya no sabia què era la Cambra fins fa poc més d’un any. Miquel Valls, Antoni Negre o Josep Maria Figueras són alguns dels noms que havien sonat per ser anteriors presidents, però poca cosa més. La gran popularitat de Canadell ha estat un dels impulsos per tal que la Cambra estigui dia sí i dia també a l’agenda mediàtica.

Divuit mesos de querella en querella

Canadell haurà estat divuit mesos al capdavant de la Cambra catalana. Divuit mesos que van començar amb querelles i traves judicials per part d’un dels seus contrincants a les eleccions camerals, Carles Tusquets, qui finalment ha acabat al FC Barcelona. Divuit mesos que acabaran, també, amb una nova querella: la que Pimec ha posat contra Joan Canadell precisament pel detonant que ens ha portat fins aquí, la llei de cambres.

Lluny d’acabar-se la polèmica, des de la Cambra s’ha incidit repetidament que la institució seguirà el seu programa Catalunya 30/40. Això sí, el finançament i les traves continuades d’aquells que no veuen amb bons ulls el posicionament independentista de gran part del govern cameral continua sent un problema que, molt probablement, ara haurà d’assumir Roca.