La defensa d'Eusebi Campdepadrós ha presentat un recurs de súplica contra l'admissió a tràmit per part del TSJC d'una querella de la fiscalia per desobediència contra Roger Torrent i part de la seva Mesa del Parlament. La causa està oberta per haver permès debatre sobre la monarquia i l'autodeterminació. El recurs de Campdepadrós defensa que la mera concurrència d'una resolució contrària a dret no és suficient per imputar un delicte i obrir un procediment penal contra una autoritat, segons una recent interlocutòria del Suprem sobre l'anomenat cas Carmen Lamela. A més, apunta que les providències del TC que havien d'obeir els membres de la Mesa van ser dictades per un tribunal parcial i haurien de ser anul·lades.

El recurs apunta que en el relat de fets de la fiscalia no s'aporta "absolutament cap indici que contradigui que Campdepadrós va actuar en el convenciment que la seva actuació era correcta i ajustada a dret", en la mesura que amb ella "s'estava garantint la llibertat d'expressió dels diputats".

A més, assegura tenir "sòlides raons per considerar" que la seva interpretació prevaldria un cop el cas arribés a Estrasburg, on recorda que s'han produït "diverses condemnes a Espanya per intentar restringir la llibertat d'expressió". De fet, Campdepadrós ja té presentada una demanda contra l'Estat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Un tribunal parcial

D'altra banda, el recurs també argumenta que les providències del TC suposadament desobeïdes van ser dictades per un tribunal "parcial", ja que un dels magistrats, Antonio Narváez, s'ha vist obligat a abstenir-se de totes les causes independentistes en tenir-hi un "interès directe o indirecte".

Amb tot això sobre la taula, la defensa demana una resolució diferent a l'admissió a tràmit del recurs de la fiscalia i que la dicti un tribunal amb una composició diferent "per garantir la necessària imparcialitat".

 

La querella

El TSJC va admetre a tràmit la querella de la fiscalia contra l’expresident del Parlament Roger Torrent i els membres sobiranistes de la seva Mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado per haver permès el debat de dues resolucions sobre autodeterminació i la monarquia. La fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, una el 12 de novembre del 2019 i l'altra el 26 de novembre del 2019, tot i els advertiments dels lletrats de la cambra perquè això podia vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional.

Imatge principal: Eusebi Campdepadrós / JxCat 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat