La Cambra de Comerç de Barcelona, que presideix Josep Santacreu i que ara mateix apareix com l'entitat de caràcter econòmic de Catalunya més propera al Govern de Salvador Illa, intenta donar una empenta a l'acord de finançament pactat entre PSOE i ERC impulsant una declaració de suport dels membres de l'anomenat G8. El G8 l'integren, a més de la Cambra, Pimec, el Col·legi d'Economistes, el Cercle d'Economia, la Fira de Barcelona, FemCat, RACC i Barcelona Global. L'esborrany del document, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, conclou que "la nova proposta de finançament autonòmic s'ha d'entendre com un punt de partida que, sens dubte, suposa una millora respecte al model vigent". Malgrat la voluntat d'avalar el pacte, la Cambra intenta aconseguir el suport també de les veus més crítiques amb la proposta, per la qual cosa, el text de l'esborrany reconeix punts febles de l'acord i vies de millora. Sempre, però, a partir de la seva acceptació com a base i subratllant l'increment d'ingressos que representa.
L'esborrany de declaració que planteja la Cambra, i que està pendent de les esmenes de la resta d'entitats, admet en les seves conclusions que els punts de millora que planteja la proposta de finançament del Ministeri s'hauran de desenvolupar en els "pròxims anys" en "aspectes importants" si es pretén donar resposta a les reclamacions que històricament s'han fet des de Catalunya. Alhora subratlla, com ha fet repetidament el Govern, que es tracta d'un acord extensiu al conjunt de territoris de l'Estat.
La fórmula de finançament que va presentar la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el passat 9 de gener no trenca el model actual, no blinda l'ordinalitat i no inclou la cessió a Catalunya del 100% dels impostos, però representa un increment de 4.686 milions en els ingressos de la Generalitat l'any vinent. La resposta entre els agents econòmics de Catalunya a la proposta va ser més aviat tèbia, en constatar que els compromisos adquirits queden lluny de les exigències que des de fa anys plantegen. Les crítiques més contundents van sorgir des de Foment del Treball, amb un dur comunicat del seu president, Josep Sánchez Llibre. Això no obstant, l'acord que planteja el govern espanyol tampoc recull les exigències del G8, que el 2024 ja va fer públic un manifest en què defensa l'ordinalitat i una revisió del sistema que permeti a la Generalitat administrar i recaptar tots els tributs. Els membres del G8, després de reunir-se amb el president, Salvador Illa, i amb la consellera d'Economia, Alícia Romero, per conèixer els eixos de l'acord i a petició de l'executiu, van decidir respondre amb una nova declaració conjunta que ara intenten consensuar. El debat al voltant d'aquest nou text es produeix, a més, en un moment en què s'ha registrat el relleu a la cúpula d'una de les organitzacions del G8, FemCAT, que aquest dijous va nomenar l'empresari Tatxo Benet com a nou president.
Suficiència financera
L'esborrany de declaració que planteja la Cambra assenyala quatre "elements claus" d'avenç que considera que inclou la nova proposta de finançament. En primer lloc, que redueix el desequilibri vertical —és a dir, la diferència en la distribució de recursos que es reserva l'Estat i els que reben les autonomies—, que s'ha acumulat al llarg dels últims anys; i, de retruc, millora la suficiència financera del conjunt de les comunitats autònomes, que podran així atendre millor els dèficits en el finançament de la despesa social, especialment sanitat i educació. En aquest punt, adverteix que serà molt important que el nou model es pugui revisar trancorreguts cinc anys, per tal que no es repeteixi aquest desequilibri vertical. Obvia, però, que l'actual sistema està caducat des del 2014 i que des d'aleshores està pendent de revisió, la qual cosa fa evident la dificultat de les actualitzacions que reclama.
En segon lloc, assenyala que la nova proposta elimina el fons de suficiència i els de convergència —fons de cooperació i fons de competitivitat—, que conté el sistema vigent, la qual cosa "millora la transparència i redueix la discrecionalitat de l'administració central a l'hora de dotar de fons el sistema de finançament autonòmic i distribuir-lo entre les diferents comunitats". D'aquesta manera, subratlla el text, s'afavoreix "clarament" les comunitats autònomes "injustament perjudicades amb l'anterior model, entre les quals s'hi inclou Catalunya". Això no obstant, retreu que "es creen nous instruments (com el Fons Climàtic) que són de difícil justificació conceptual i que semblen respondre a la necessitat d'ajustar el sistema per afavorir algunes comunitats autònomes". "És un exemple més de les limitacions del sistema vigent que obliga a crear mecanismes sovint poc comprensibles per acabar-lo d'ajustar", assenyala.
Cost de la vida
Celebra, en tercer lloc, que s'eliminen les bestretes, o pagaments a compte de l'Estat a la Generalitat en funció de la previsió de recaptació, que generen dificultats a la tresoreria de les autonomies, i que en la nova proposta se substitueix pel que descriu com una "recaptació en temps real", la qual cosa "reforça la capacitat de gestió pressupostària de les autonomies i, sobretot, és un pas important en la línia de reforçar els mecanismes de corresponsabilitat fiscal del sistema".
En quart lloc, el text recorda que tot i que el principal mecanisme de redistribució de recursos segueix sent similar al model anterior, es modifica el concepte de població ajustada per reflectir determinades necessitats de despesa en funció de les característiques de la població, especialment amb relació a sanitat i educació. Admet, però, que també s'hi han introduït nous criteris "discutibles" i, sobretot, que "se segueix sense tenir en compte el cost de la vida".
Ordinalitat: no està clar
Assegura que es millora "la coherència i justícia del sistema", però alhora admet que "no està clar que la nova proposta respecti el principi d'ordinalitat", una de les principals reivindicacions no només dels partits polítics sinó també de les entitats econòmiques i que hauria de garantir que les comunitats que aporten més recursos al sistema de finançament no perdin posicions després de la redistribució dels fons. María Jesús Montero va assegurar en presentar l'acord que tot i que aquest principi no apareix blindat al text, es compleix en el cas de Catalunya. Això no obstant, el Govern d'Illa ha admès que l'ordinalitat es compleix si s'aplica sobre la població ajustada, però no sobre la població real. Aquest és un dels punts polèmics de la proposta del ministeri, que ha provocat la critica entre els economistes que situen la població real com el criteri que ha de validar l'ordinalitat. "Caldrà veure els números per a poder valorar-ho", conclou l'esborrany que impulsa la Cambra, que, això no obstant, valora "positivament" que el principi es compleixi en el cas de la població ajustada i que Catalunya aparegui com a tercera comunitat "tant per capacitat fiscal com en recursos rebuts per capita, amb població ajustada", però puntualitza que cal assegurar que això continuï sent així en exercicis successius.
L'esborrany del document, que deixa clar en tot moment que l'acord és extensible a la resta de comunitats autònomes —un dels mantra que repeteixen tant el govern català com l'espanyol per llimar l'oposició de la resta de territoris—, assegura que la proposta "conté uns elements de singularitat potencialment molt importants". En concret subratlla dos punts. En primer lloc, que s'obre la porta a què les comunitats autònomes i particularment Catalunya "avancin en la recaptació d'impostos a través de les agències tributàries pròpies". "Aquest és un pas fonamental per avançar en la ineludible necessitat de dotar de corresponsabilitat fiscal més elevada al sistema de finançament autonòmic. Aquest pas no és fàcil i s'ha de fer bé", puntualitza el text, que adverteix que cal assegurar el màxim d'eficiència per al bon funcionament del sistema i per reduir el cost de posar en marxa aquestes noves infraestructures fiscals.
En segon lloc, situa com a element de singularitat que "s'obre la porta a què les competències no homogènies (molt importants en el cas de Catalunya) es financin amb una participació addicional a l'IVA, en lloc de per transferències puntuals com fins ara". El text de l'esborrany considera que aquests és un altre pas "fonamental" per dotar el sistema de major predictibilitat i per avançar en la corresponsabilitat fiscal.
D'on surten els diners?
El text conclou amb "tres apunts importants". Retreu que és "evident" que la proposta té impacte sobre el dèficit públic; que l'augment de recursos a les autonomies —"benvingut i necessari", insisteix— s'ha de pagar i que només hi ha dues vies: ajustant l'Administració central la despesa de forma significativa o augmentant ingressos, atès que "no hi ha marge per augmentar el dèficit públic". Per aquesta raó, assenyala que una via per finançar el nou sistema sense incrementar la pressió fiscal ni el dèficit, seria destinar-hi "part dels augments de recaptació tributària dels últims anys per sobre de la tendència prevista". "Sembla raonable que sigui així quan existeix un important desequilibri vertical entre l'Estat i les comunitats autònomes que cal corregir", argumenta, a més de subratllar la necessitat que l'Administració central faci un esforç per ajustar la despesa, atès que en cas contrari, es podria produir un augment del dèficit estructural proper a un 1% del PIB. Precisament l'origen real dels fons que haurà d'aportar l'Estat al nou finançament i el fet que es mantingui el mateix model ha provocat moltes de les crítiques que ha rebut la proposta.
Així mateix, reclama que les autonomies utilitzin els recursos de forma eficient prioritzant polítiques que afavoreixin el creixement econòmic. En qualsevol cas, admet que la falta d'una autèntica corresponsabilitat fiscal per part de les comunitats autònomes dificulta que el debat sobre el "necessari ajust dels comptes de les administracions públiques" es faci de forma "constructiva i responsable".
Règim foral
En segon lloc, adverteix que malgrat la millora en el desequilibri vertical —"que beneficia totes les comunitats autònomes de règim comú", reitera—, persisteix la diferència respecte als territoris de règim foral, "tant pel que fa al volum de recursos per capita de què aquestes disposen (molt més elevat), com al revers d'aquest fet, és a dir, la contribució a les despeses comunes, així com la solidaritat entre territoris". "Mentre es mantinguin aquestes diferències, existirà tensió en el finançament territorial i persistirà la legítima aspiració de les comunitats autònomes de règim comú a què el tracte sigui igual a tota Espanya, encara que pugui subsistir sistemes de base diferents", rebla.
En tercer lloc, recorda que les dades del 2023 tornen a situar Catalunya, per tercer any consecutiu, com la comunitat autònoma amb un grau d'execució més baix de la inversió total de l'Estat. Reitera que el percentatge d'execució mitjana entre 2015 i 2023 ha estat del 55,6%, molt inferior a la mitjana del conjunt de l'Estat, que és el 72,6%. En aquest sentit, admet que cal insistir en la importància "d'assegurar una correspondència més gran entre les inversions pressupostades i executades des de l'administració central i el pes econòmic de cadascuna de les comunitats autònomes". "Els últims anys a Catalunya aquesta correspondència ha estat molt baixa i cal posar-hi remei", avisa. En aquest sentit, puntualitza que el consorci entre l'administració central i la Generalitat per coordinar les inversions, inclòs en el pacte d'investidura entre PSC i ERC però que encara està pendent d'acord, "podria ser un instrument de gran utilitat per esmenar aquests dèficits passats".
Finalment, en quart lloc, subratlla la necessitat que l'Estat publiqui les balances fiscals amb els comunitats autònomes, amb dades oficials i metodologies contrastades.
La conclusió del text de la Cambra és que el finançament autonòmic que proposa el govern de Pedro Sánchez s'ha d'entendre com "un punt de partida que sens dubte suposa una millora respecte el model vigent, però que en els propers anys caldrà desenvolupar en aspectes importants si hom vol donar resposta a les reclamacions que històricament s'han fet des de Catalunya".
Tot plegat, llums i ombres d'un model del qual encara es desconeix la lletra petita, però que amb aquest esborrany de document rebria un baló d'oxigen important.