Declaracions llampec aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Menys de 20 minuts ha estat el conseller d'Interior, Miquel Buch, i Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Tots dos eren els presidents de l'Associació Catalana de Municipis i de l'Associació de Municipis per la Independència, respectivament.
Estan acusats de desobediència per tres correus electrònics que van enviar les dues entitats als ajuntaments.
Avui han declarat que les entitats són privades i han negat que donessin cap ordre política als alcaldes perquè donessin suport al referèndum organitzant la infraestructura en els seus municipis. Han explicat que el que volien era "escenificar el suport polític dels alcaldes".
Només han respost a les preguntes del jutge perquè només ha fet preguntes el jutge, tot i que la querella ve de la Fiscalia.
Neus Lloveras ha explicat per què es van enviar els tres correus i què pretenien. Miquel Buch només ha hagut de justificar dos correus, perquè el segon no es va enviar des de l'AMI.
Argumenten que van respectar en tot moment l'autonomia dels ajuntaments i que l'ACM no és una entitat independentista, i que es van enviar els correus a tots els associats.
Entre els correus enviats hi ha el decret de convocatòria del referèndum, un informe dels secretaris i interventors i el cartell publicitari del referèndum. Tant Buch com Lloveras han explicat que es va traslladar aquestes informacions com fa amb d'altres, i que els ajuntaments decidien si les utilitzaven o no.
Lloveras i Buch també han negat al jutge que rebessin com a presidents de les dues entitats cap resolució del Tribunal Constitucional alertant-los que el referèndum fos il·legal. Només van rebre la carta que Enric Millo va enviar a tots els ajuntaments, com a alcaldes, i que era a títol informatiu.
La processó del cas de Buch i Lloveras
El cas de Miquel Buch i Neus Lloveras ha voltat per diversos tribunals. La fiscalia ho intenta amb el Tribunal Suprem, acusant-los de desobediència per intentar fer realitat el referèndum a través dels alcaldes.
Però Pablo Llarena no veu delicte i els acaba arxivant.
Després el ministeri públic ho intenta al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, on s'ha construït tota la causa general contra l'independentisme. Però el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, mort només fa uns dies, no l'accepta, precisament perquè el Tribunal Suprem ja l'ha arxivada.
I ara ha arribat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un tercer intent i perquè Buch, com que és ser conseller, té la condició d'aforat. El magistrat Jordi Seguí haurà de decidir seguir o no seguir amb la investigació o bé arxivar-la.
L'advocada de tots dos té previst demanar d'arxivar la causa.